Puigdemont es reafirma en tornar pel debat d'investidura: "Peti qui peti"
L'expresident assegura que si l'empresonen, serà "il·legal", i titlla de "cop d'estat" l'actitud del Suprem
Banys i PalaldàDesprés de setmanes de silenci mediàtic, l'expresident Carles Puigdemont ha reaparegut aquest dissabte a la Catalunya Nord per enviar un missatge en l'últim tram de negociacions entre Esquerra i el PSC per a la investidura de Salvador Illa: "Ho vam dir en campanya electoral, ho mantenim: no hi haurà més campanyes electorals a l'exili, peti qui peti seré al Parlament [...] La meva obligació és ser al debat d'investidura".
D'aquesta manera, Puigdemont ha reafirmat el compromís que ja va assumir abans de les eleccions del 12 de maig i que al llarg d'aquestes setmanes han reiterat tant el secretari general de Junts, Jordi Turull, com el seu advocat, Gonzalo Boye. La seva promesa passa per ser a Catalunya per al ple d'investidura -sigui el seu o el de Salvador Illa-, encara que el Tribunal Suprem hagi decidit que no li aplica l'amnistia per l'1-O i, per tant, mantingui l'ordre de detenció a l'Estat. "Seria legítim des del punt de vista personal quedar-me a casa, però políticament no ho podríem explicar", ha resolt, considerant que si el detenen el Suprem estarà incomplint la llei d'amnistia i serà "il·legal". L'expresident ha pres, de nou, aquest compromís de forma solemne en un acte amb 2.200 persones, segons l'organització, a Banys i Palaldà (Catalunya Nord), al costat del riu Tec, al Teatre de la Verdor, on Junts ha convocat els seus quadres territorials i militància per celebrar el quart aniversari de la fundació del partit.
Tot i que l'expresident ha admès que en els últims dies diverses persones del seu entorn li han expressat la "preocupació" pel seu eventual retorn i per un empresonament, s'ha reafirmat en una decisió que és "política": si el tanquen servirà per "desemmascarar" l'estat espanyol, segons ha dit. "Ens hem de defensar d'aquesta Toga Nostra que controla el PP per la porta del darrere", ha sentenciat, i ha criticat el silenci del PSOE davant la decisió del Suprem: "Tot el que sentim a [Pedro] Sánchez està relacionat amb la seva dona, però quan els jutges es neguen a aplicar una llei aprovada per un Parlament sentiu alguna cosa? Se'n va de vacances".
A parer seu, el que està passant és un "desafiament" a la democràcia, i ha definit "l'acte de rebel·lia" del Suprem com un "cop d'estat". En aquest sentit, considera que tornar és confrontar-lo, i ha afegit que ara té més "eines" que el 2017 per defensar-se: ha citat la llei d'amnistia -"que ha servit i servirà", ha asseverat- i diverses resolucions d'instàncies internacionals que han picat el crostó a l'Estat per vulneració de drets.
Pressió als republicans
Des de la nit electoral que Junts va decidir, per una banda, intentar un pacte amb els republicans per investir Carles Puigdemont i, per l'altra, evitar una presidència d'Illa. La primera empresa difícilment era possible perquè no només necessitava ERC sinó també l'abstenció dels socialistes, que van guanyar el 12-M; però la segona empresa encara ho és: tot està en mans d'Esquerra i les seves bases.
Jordi Turull ho ha dit clar: "Farem tot el que podrem per impedir" que Salvador Illa sigui president. "Ens hi juguem seguir sent nació. Si Illa és president ens haurem d'oblidar de l'estat propi perquè hi haurà un procés de desnacionalització". I, en aquest sentit, s'ha compromès a ser "davant, darrere i al costat" de Puigdemont quan decideixi tornar. Per a l'expresident, "hi ha una amenaça real d'un govern presidit pel PSC més espanyolista, més proper al PSC de Josep Borrell que no pas al del president José Montilla".
També s'hi ha referit la presidenta de Junts, Laura Borràs: "Avui com mai els diem als companys de la CUP i Esquerra que ens hem d'aplegar, no ens tornem a equivocar". "No us fieu mai d'una persona que es diu Illa, us clavarà sempre una punyalada a l'esquena", hi ha afegit l'exalcalde Xavier Trias, que s'ha acomiadat de l'Ajuntament de Barcelona aquesta setmana. També l'acte ha servit per dir adéu al fins ara senador Josep Lluís Cleries, que també es retira.
La sensació que hi havia aquest dissabte a la Catalunya Nord era que el pacte d'investidura estava pràcticament enllestit i que, si depenia d'algú l'elecció d'Illa, és de les bases d'Esquerra. En aquest sentit, la promesa de tornar precipita els republicans a un escenari: ¿avalaran el pacte i investiran Illa mentre Puigdemont torna i és empresonat? El plantejament d'aquesta possibilitat per part de Junts ja és una manera de pressionar ERC perquè no doni suport al líder del PSC, tenint en compte que si s'arriba a aquest supòsit la política catalana entrarà de nou en una fase de tensió. L'ANC ja ha promès que defensarà Puigdemont, i l'expresident, amb aquest moviment, pretén tornar a encendre la mobilització independentista: "Hem de sortir d'aquesta presó que és Espanya".
Les files de Junts esperaven expectants el discurs de l'expresident a l'exili, que s'ha preparat en solitari al llarg de la setmana. També perquè la informació sobre les converses amb Esquerra -aquest divendres mateix Turull es va reunir amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira- està molt bunqueritzada. Ni la direcció ni la permanent del partit coneixen exactament què s'hi ha dit i tampoc quins són els plans exactes de retorn de Puigdemont més enllà del compromís de ser al Parlament el dia de la investidura. En tot cas, el missatge que la cúpula ha enviat a les bases és de punt d'inflexió: el reclam per ser aquest dissabte a la Catalunya Nord era que podia ser l'últim dia que veiessin Puigdemont en llibertat. Això sí, sempre que hi hagi debat d'investidura.