Puigdemont i el PSOE segueixen encallats en el 'lawfare'

Barcelona / Brussel·lesAquest dilluns s'ha repetit la mateixa seqüència que dijous passat: el secretariat permanent de Junts s'ha traslladat a Brussel·les per validar un eventual acord imminent amb el PSOE i n'ha acabat marxant sense cap entesa definitiva. Les negociacions continuen encallades, però seguiran a Bèlgica: el secretari general de JxCat, Jordi Turull; la presidenta del partit, Laura Borràs, i la portaveu al Congrés de Diputats, Míriam Nogueras, s'han quedat a la capital belga amb l'expresident Carles Puigdemont per seguir les converses amb el PSOE, que també ha enviat allà el seu número tres, Santos Cerdán. Quin és l'escull de les negociacions? El mateix que dijous: l'abast de l'amnistia. El quid de la qüestió és com incloure les causes no vinculades a l'1-O –que Junts considera lawfare– en la llei d'amnistia. Un perímetre amb el qual, ara per ara, no hi ha acord. La resta del pacte, asseguren les fonts coneixedores, està tancat: per tant, falta poc, diuen, sense descartar tancar un acord aquesta setmana.

És el que han intentat els negociadors al llarg d'aquest dilluns: no s'han trobat presencialment i han estat intercanviant documents a un ritme "lent" i "tediós", segons les fonts. “La llei s’ha d’afinar fins a l’última línia perquè no quedi res en l’aire”, remarquen. I és que es tracta de qüestions "tècniques" que els juristes de Junts i el PSOE no veuen igual: quan sembla que tot està tancat, es torna a reobrir amb l'enèsima revisió, i així una vegada i una altra –reflexiona una altra veu pròxima a les converses–. Només aquest dilluns s'ha enviat dues vegades el text de la potencial llei d'amnistia per fer les respectives propostes i contrapropostes.

Ara bé, tot plegat s'ha fet a distància malgrat ser a escassos metres a Brussel·les: Cerdán està allotjat a l'hotel Sofitel, mentre que la cúpula de Junts s'ha concentrat a cinc minuts a peu de distància, al Press Club, el mateix lloc on Puigdemont va comparèixer ara fa sis anys quan va arribar a l'exili després de la declaració d'independència. Ara bé, l'expresident no s'ha deixat veure en tot el dia, un indicador que el ritme de les converses anava més lent del que es preveia.

El punt de discòrdia és la redacció de la llei. Junts vol "garanties" que les causes no directament vinculades amb l'1-O no quedaran fora del seu abast –com la del cap de l'oficina de l'expresident Josep Lluís Alay–, que no afloraran nous casos ara sota secret de sumari un cop aprovada l'amnistia o que un cop arxivats una sèrie de procediments no n'apareixeran de nous per altres temes. Ara bé, això és una línia vermella per al PSOE, ja que seria reconèixer que a Espanya hi ha "lawfare", és a dir, que es fan servir els tribunals en contra d'adversaris polítics. A través d'aquest concepte, Junts pretendria cobrir també casos que generen controvèrsia dins l'independentisme: el de la líder del partit, Laura Borràs, per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes o la causa que afecta Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont i artífex de la llei d'amnistia, per blanqueig de capital en la investigació al narcotraficant Sito Miñanco.

L'efecte de Tsunami

Després de la imputació de Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a la causa de Tsunami, emmarcada en el terrorisme, fonts de Junts es refermen en la necessitat de revisar a fons la proposició de llei d'amnistia. I en aquest punt envien un dard a Esquerra: remarquen que tal com està redactada ara la proposta, que exclou l'oblit judicial del terrorisme en casos on hi hagi víctimes mortals, hi hauria el risc que Tsunami en quedés fora. Per què? El jutge Manuel García-Castellón, en la seva última interlocutòria, considera que cal aclarir la relació entre les accions de Tsunami a l'aeroport i la mort d'un ciutadà francès que va patir una aturada cardiorespiratòria després d'arribar caminant a la terminal. D'aquesta manera, García-Castellón intenta desactivar l'amnistia. Ara bé, Esquerra no pensa igual: considera que tal com està redactada la proposició de llei, la causa de Tsunami i també la dels CDR segueixen emparades, informa Mireia Esteve.