Puigdemont i el PSOE escenifiquen a Brussel·les que l'acord és imminent

BarcelonaLes negociacions per investir Pedro Sánchez com a president del govern arriben a la seva recta final. Amb la defensa explícita que el líder del PSOE va fer dissabte de l'amnistia i amb la consulta a les bases dels socialistes ja en marxa, s'ha produït el darrer pas imprescindible abans de tancar un eventual pacte: la fotografia de l'expresident Carles Puigdemont a Brussel·les amb un alt dirigent del PSOE –el secretari d'organització del partit, Santos Cerdán, que es van reunir durant una hora amb l'amnistia com a ítem principal (es va posar sobre la taula quan hauria d'entrar en vigor, ara ja inevitablement després de la investidura).

La trobada representa el reconeixement de l'expresident de la Generalitat com a interlocutor per part dels socialistes, tal com ja va fer a l'inici de les converses la líder de Sumar, Yolanda Díaz, i és un indicador que l'acord entre els juntaires i el PSOE és imminent. Cal tenir en compte que des que l'excap de l'executiu català va marxar a l'exili ara fa sis anys que mai un dirigent socialista s'hi havia reunit públicament, ja que l'objectiu –reiterat just en la campanya del 23-J– era portar-lo davant de la justícia espanyola perquè el jutgessin per l'1-O. L'aritmètica parlamentària, però, ho ha canviat tot: els socialistes ara necessiten els set diputats de Puigdemont i s'han compromès a tirar endavant l'amnistia, que permetria a l'expresident tornar en llibertat.

Però no només el PSOE ha virat el seu discurs, també ho ha fet Junts: en campanya electoral van assegurar que no donarien suport a cap president espanyol que no es comprometés amb l'amnistia i l'autodeterminació. De fet, Puigdemont va dir en una entrevista a l'ARA que Sánchez "no seria president amb els vots de Junts". El PSOE ara defensa l'amnistia, però el referèndum d'independència no està sobre la taula de Pedro Sánchez.

A la reunió d'aquest dilluns, que s'ha fet a les dependències del grup parlamentari de JxCat a l'Eurocambra (amb un gran quadre d'una urna de l'1-O presidint la reunió), Puigdemont i Cerdán no han estat sols: també hi ha participat Jordi Turull per part dels juntaires –i no la seva presidenta, Laura Borràs– i, per part dels socialistes, la presidenta del grup al Parlament Europeu, Iratxe García-Pérez, a més del cap de la delegació socialista a l'Eurocambra, Javier Moreno. Cerdán, de fet, ha estat un dels habituals en els contactes amb Junts, segons expliquen fonts pròximes a les negociacions.

La trobada Puigdemont-PSOE significa que la negociació va en la "bona direcció", fins al punt que l'entesa es podria tancar aquesta setmana. De fet, és el calendari amb el qual treballa el PSOE: voldria celebrar el ple d'investidura la setmana que ve perquè Sánchez deixés d'estar en funcions abans de fer d'amfitrió a la cimera dels partits socialdemòcrates europeus que es fa l'11 i 12 de novembre a Màlaga. En aquest sentit, és clau la reunió de divendres de la junta de portaveus a la cambra espanyola, que hauria de fixar si hi ha ple o no de cara a la setmana que ve a través de la presidenta, Francina Armengol.

Aquest dilluns Sánchez ha tornat a defensar l'amnistia en una carta a la militància –"El temps ens donarà la raó", ha dit– i la mateixa Moncloa ha confirmat aquest dilluns que tot es precipita: la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, ha apuntat en roda de premsa que un cop fet el gest de Sánchez amb l'oblit judicial ara "és el torn dels grups parlamentaris" per acabar de reblar els acords, que impliquen forjar "un projecte de convivència" a l'Estat. "Ja queden pocs dies en el calendari –ha admès–, esperem que sigui com més aviat millor".

Els termes de l'acord

La fotografia d'aquest dilluns és la música –hi ha hagut "bon ambient" a la trobada, han dit–, però falta conèixer la lletra. És a dir, quins serien els termes finals del pacte. Si hi ha un partit que ha mantingut el silenci mediàtic al llarg de tota la negociació és Junts per Catalunya, fins al punt que el seu portaveu, Josep Rius, que acostumava a comparèixer davant els mitjans de comunicació cada dilluns, no ho fa des de l'estiu. Ara mateix ni la direcció del partit coneix de primera mà el ritme de les converses i, de fet, la trobada que estava prevista de la permanent –l'òrgan més restringit de la direcció– per aquest dimarts a la tarda s'ha suspès, emplaçant-se a un altre dia d'aquesta setmana.

Aquesta trobada, per analitzar l'estat de les negociacions, serà determinant, ja que és qui fixarà el tempo per a un eventual pacte. D'entrada està previst que sigui un consell nacional extraordinari qui ratifiqui l'acord i aquest ha de ser convocat per l'executiu nacional en ple, que ara per ara no té agendada cap reunió. ¿I la consulta a la militància? Ara mateix no es preveu, malgrat que membres de l'executiva ho han posat sobre la taula. Cal tenir en compte que fins en els últims temps JxCat sempre ha sotmès a la militància les decisions rellevants: l'acord amb Esquerra a la Generalitat el 2021 o la sortida del Govern. Qui sí que deixarà que es pronunciïn les bases serà Podem, que ho ha anunciat aquest dilluns malgrat que no han participat directament en les negociacions entre el PSOE i Sumar.

Què se'n sap, doncs, de l'eventual entesa? En privat, diversos dirigents del partit consultats reconeixen que les converses estan avançades, sobretot en el camp de la llei d'amnistia, i que l'escull més difícil es manté en la necessitat d'acordar un mediador o un sistema de "verificació" dels acords.

Sense que el PSOE hagi "pagat per avançat", com havia reclamat l'expresident Carles Puigdemont en la conferència del 5 de setembre a Brussel·les –és a dir, no s'aprovarà l'amnistia abans de la investidura i no es preveu que el català completi el procés de ser oficial a la Unió Europea–, els juntaires consideren "imprescindible" la figura del mediador. És a dir, la presència d'una tercera part que doni fe de les converses entre els dos partits i resolgui la "desconfiança" existent entre els actors per abordar la resolució del conflicte. Fins ara el PSOE s'havia negat a considerar aquesta figura, sobretot si era internacional (com demana Puigdemont), però diverses fonts apunten que les parts haurien trobat ja un desllorigador.

Esquerra també accelera

En tot cas, Pedro Sánchez no només necessita Junts per tirar endavant la investidura sinó també el suport, entre altres, d'Esquerra, el PNB i EH Bildu. Aquest dilluns la portaveu dels republicans, Raquel Sans, ha reconegut en roda de premsa que estem en els dies "decisius" de la negociació i que aquest cap de setmana s'han "intensificat" els contactes amb el PSOE. Tanmateix, també ha advertit que encara no hi ha acord i que els socialistes han de cedir en la carpeta de l'amnistia (i la resolució del conflicte polític), però també en el traspàs de Rodalies i la reforma del sistema de finançament. "¿Estaria disposat a regalar la presidència per no donar resposta al dèficit fiscal o a Rodalies?", ha dit, posant pressió als socialistes.

Pel que fa al finançament, està sobre la taula no un canvi estructural immediat del sistema, sinó d'entrada començar amb la condonació del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA) per part de l'Estat a la Generalitat. Una via que ha defensat aquest dilluns el portaveu dels comuns, Joan Mena: "Pot ser un acord bastant transversal", ha assegurat Mena, informa Martina Alcobendas.

Qui no somriu és el PP. Després de conèixer la reunió Puigdemont-PSOE, el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, s'ha mostrat indignat a les xarxes socials: "Després de la fotografia amb EH Bildu, la fotografia a Brussel·les amb un pròfug de la justícia. Deixin de jugar a l'esquena dels ciutadans".