Puigdemont preveu tornar per les eleccions encara que pugui ser detingut

BarcelonaSerà l’expresident Carles Puigdemont qui la setmana que ve desvelarà oficialment la seva intenció d’encapçalar la candidatura de Junts per Catalunya en les pròximes eleccions catalanes del 12 de maig, però ara com ara la majoria de fonts consultades per l’ARA apunten que vol centrar tots els seus esforços en els comicis del Parlament: és a dir, s'ho vol jugar tot a una sola carta, al tot o res. Què vol dir això? D'una banda, guanya força que només es presenti com a cap de llista a les eleccions catalanes i no concorri a les eleccions europees del 9 de juny –malgrat que aquest era el pla inicial–; i, de l'altra, es preveu el seu retorn a Catalunya per les eleccions, ara sí, diuen les fonts juntaires, real i efectiu, encara que sigui a risc de ser detingut. Un risc que, en teoria, hauria de ser limitat quan l'amnistia entri en vigor, tenint en compte que la llei marca l'aixecament de les ordres de detenció. Fonts del Suprem reconeixen que aquest és un escenari a tenir en compte, informa Ot Serra.

Així doncs –si no hi ha un gir de guió d'última hora–, Junts perfila una campanya amb un sol candidat a la Generalitat –Puigdemont–, sense plans B, perquè diuen que amb l'amnistia podrà ser un candidat efectiu, i centrada en un missatge clar: la possibilitat d’un retorn de l’exili i una “restitució” al capdavant del Govern gairebé set anys després de la seva destitució pel 155. Un plantejament de campanya electoral que seria més similar a la del 2017, en què Puigdemont era l’únic cap de llista de Junts, que no pas a la del 2021, en què l'expresident va liderar la llista de forma simbòlica i Junts va dir obertament que la presidenciable era Laura Borràs. De fet, el director de campanya, de l'entorn més proper a l'expresident, ja va tenir un paper clau als comicis del 2017: serà l'actual president del grup de Junts al Parlament, Albert Batet.

Fonts del partit consideren que la llei d’amnistia, tot i que el dia de les eleccions encara faltaran quinze dies perquè sigui aprovada, dona prou garanties a l’expresident perquè aquest cop s’arrisqui a trepitjar territori espanyol. Per ara no estan vigents les euroordres –el Suprem no les ha tornat a emetre– i només està en vigor l’ordre de detenció nacional per l’1-O, que hauria de decaure com a mesura cautelar un cop l'amnistia entri en vigor a finals de maig.

En tot cas, l’advocat de l’expresident Gonzalo Boye ha assegurat en una entrevista a RAC1 que Puigdemont està disposat a tornar i que el detinguin, però també ha insinuat que aquesta eventual presó no podria durar gaire: “No podran impedir que sigui president”, ha dit, assumint que amb l’amnistia vigent tard o d’hora els tribunals l’haurien d’aplicar.

Per al lletrat, hi ha “por” que Puigdemont sigui candidat a les eleccions catalanes, les guanyi i pugui acudir al debat d’investidura: per això s’han “coordinat” agendes, s'ha reafirmat Boye, insinuant –com també fa Junts– que Esquerra i el PSOE s’haurien “conxorxat” per avançar eleccions catalanes abans de l'aprovació definitiva de l'amnistia i evitar així que Puigdemont se'n pogués beneficiar. Una acusació que aquest divendres ha negat de forma contundent el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una entrevista a RNE. “He convocat eleccions el primer diumenge que era possible. La data no l’he escollit jo. L’han decidit els que han tombat els pressupostos més alts de la història”, ha assegurat.

La decisió d’Europa

Ara diuen, doncs, que Puigdemont estaria disposat a tornar. Però quan? Boye ha parlat de finals de maig o principis de juny, un cop passades les eleccions i al voltant de la constitució del Parlament, però algunes fonts de Junts consultades no descarten un retorn previ: en plena campanya electoral, encara que no estigui aprovada l'amnistia. Si ho fes en aquest moment, la detenció seria gairebé segura –l'ordre de presó nacional és vigent per l'1-O–, però també és cert, interpreten aquestes fonts, que marcaria un punt d’inflexió en la campanya abans de la votació del 12 de maig. A més, encara seria eurodiputat, i per tant tindria la protecció de la immunitat en l'altra imputació que té a sobre: la de terrorisme pel Tsunami Democràtic. En aquests moments, per fer qualsevol moviment contra ell en aquest cas, el Suprem hauria de demanar un suplicatori al Parlament Europeu, que ja no tindria temps de tramitar-lo fins després de les eleccions europees.

Fins ara Puigdemont havia assegurat que es presentaria als comicis de l'Eurocambra el 9 de juny de cap de llista. Fins i tot ja s’havia pensat com seria la campanya i es concebien els comicis com una mena de prova del cotó fluix sobre el seu suport electoral després del pacte amb el PSOE, sobretot per valorar si feia un pas endavant de cara a les catalanes del febrer del 2025. Ara bé, l’avançament electoral d'Aragonès li ha capgirat els plans, i Puigdemont no només té coll avall ser el cap de llista a les eleccions al Parlament sinó que fins i tot es planteja no concórrer a les europees i aparcar ja l'etapa europea.

Per quin motiu? Diverses fonts apunten que d’aquesta manera dona més crèdit al fet que el retorn va de debò i no se’l podrà acusar de ser un candidat simbòlic perquè se centrarà en Catalunya sense guardar la carta d’Europa –cal tenir en compte que exercir els dos càrrecs alhora és incompatible–. Ara bé, des del punt de vista de la seguretat personal, tornar-se a presentar a les eleccions europees després de les catalanes li dona un plus de protecció: com que són el 9 de juny, podria ser diputat al Parlament i eurodiputat electe, de manera que afrontaria un possible retorn de cara a la constitució de la cambra catalana amb l’amnistia i, a més, amb una certa immunitat. Una doble condició que podria mantenir fins al 16 de juliol, el dia que es constitueix el nou Parlament Europeu. Seria llavors quan hauria de triar entre els dos càrrecs, un moment en què el resultat a Catalunya ja estaria clar. Aquest escenari, asseguren fonts consultades, no està descartat, però els missatges públics de Junts van en direcció contrària: el mateix secretari general de Junts, Jordi Turull, va dir que seria “estrany” que Puigdemont es presentés a les dues cites electorals.