'Test Llarena': ¿Puigdemont pot ser investit?

MadridCarles Puigdemont sosté –en el seu cercle íntim i davant els dirigents que van i venen de Brussel·les– que no té pla diferent del de ser investit president.

Però si tingués pla B, potser ho diria? No. Perquè en cas que ho deixés entreveure o ho insinués, Puigdemont es convertiria en el que en l'argot polític americà s'anomena un ànec coix.

Ningú es prendria seriosament el seu desig de ser investit president i la referència seria el pla B, que inclouria una alternativa a ser investit.

Per tant, Puigdemont ha de jugar la seva carta de la investidura fins al final. La pressió que està posant és considerable.

Segons afirma a Brussel·les, els que facin el que calgui fer al Parlament per investir un altre president serien còmplices de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.

Però, pot ser investit Puigdemont president?

A la llum de la interlocutòria dictada pel magistrat Pablo Llarena el divendres 12 de gener, Puigdemont pot ser investit.

El lector que ha arribat fins aquí ha llegit bé.

En efecte, si s'aplica la interlocutòria de Llarena referida a Oriol Junqueras, la investidura de Puigdemont és, indiscutiblement, viable.

Llarena assenyala en la seva resolució que respectar els drets polítics de Junqueras és compatible si és el cas amb la presó preventiva, perquè no és requisit ineludible la seva presència física a l'hemicicle. Per això, suggeria –no ordenava– la fórmul del vot delegat, una decisió que podia adoptar-se i que finalment es va acordar al Parlament.

Seguim, doncs, la lògica jurídica del que podem anomenar el 'test Llarena'.

Com es respecten els drets polítics de Puigdemont en cas que el president del Parlament, Roger Torrent, després de les consultes amb els grups parlamentaris, proclami que el diputat Puigdemont és el candidat que compta amb més suports per a la investidura?

Segons el 'test Llarena', el magistrat hauria de donar permís a Puigdemont per assistir a la sessió de la seva investidura.

Per què?

Perquè a diferència de Junqueras, el candidat a president ha de ser present a l'hemicicle tenint en compte que ha de pronunciar el discurs amb la seva proposta programàtica per a la legislatura i, tot seguit, escoltar els portaveus dels altres grups de la cambra per respondre'ls a continuació.

Per tant, el 'test Llarena' de respecte dels drets polítics de Puigdemont passa, segons ja vam apuntar, per autoritzar-lo a anar al debat d'investidura.

Seria una aberració sostenir que és inviable una investidura virtual –telemàtica o de qualsevol altra manera– en raó que el candidat ha d'estar present a l'hemicicle en una sessió que per antonomàsia és "interactiva", i denegar l'autorització a presentar-se al Parlament per proposar el seu programa i respongui als altres grups.

Per tant, ves per on, la resolució de Llarena sobre Junqueras és susceptible de ser utilitzada per investir president a Puigdemont en una interpretació absolutament fidel a l'esperit i a la lletra del magistrat instructor de la causa de rebel·lió, sedició i malversació.

Però, és que no executaran l'ordre de detenció de Puigdemont quan aparegui en territori espanyol?

Sí, en efecte. La policia s'encarregarà de detenir-lo i ingressar-lo a la presó.

I què?

El 'test Llarena', precisament, val per a un Puigdemont empresonat. Haurà d'autoritzar, segons la interlocutòria que ell mateix ha dictat, a acudir al Parlament el dia de la investidura i en aquelles circumstàncies en què la presència física del president siguin preceptives per a l'activitat parlamentària.

Puigdemont podria, per tant, nomenar el futur Govern i designar un vicepresident o vicepresidenta, conseller en cap, home o dona, que exerceixi la direcció governamental mentre ell és a la presó.

I, així, l'article 155 de la Constitució, condicionat a la formació del nou Govern, caducaria, i deixaria, així, sense efecte la intervenció política de l'autonomia de Catalunya.

Tot això no pot ser suspès pel govern de Rajoy a través d'un recurs davant del Tribunal Constitucional ni per un recurs d'empara dels grups polítics que formen part de la mesa del parlament davant del TC.

Perquè tot això opera dins de la legalitat.

Esclar, es dirà, però és que Puigdemont ha de tornar a Espanya.

Elemental!

El retorn de Puigdemont permet recórrer, a partir de la interlocutòria de Llarena, el full de ruta descrit. I per impedir-ho el magistrat Llarena com a guardià del Parlament i del Govern haurà de dir blanc on abans havia dit negre.

El retorn de Puigdemont, doncs, col·locaria el sistema polític davant d'una nova prova i potser la més extraordinària coneguda fins ara.

Més enllà del 'test Llarena', la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamía assegura que el govern espanyol ho impedirà, una promesa que podria córrer la mateixa sort que la que va fer en ocasió del referèndum de l'1-O.

Per què? Perquè el president Torrent pot, després de la ronda de consultes, proposar el nom del diputat Puigdemont com a candidat. I convocar la sessió com si fos completament normal, per exemple, amb més celeritat de la prevista. I si Puigdemont no es presenta, la mesa podria resoldre la manera d'investir en absència i això no donaria temps al govern espanyol de presentar un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional per aconseguir la suspensió abans de celebrar-se aquesta investidura.