Puigdemont es planteja demanar permís per assistir a la investidura

BarcelonaLa decisió del Tribunal Constitucional de suspendre preventivament l’elecció a distància de Carles Puigdemont i el vot delegat dels diputats a Brussel·les ho deixa tot en l’aire a un dia del ple d’investidura, convocat -encara- per demà a la tarda. Puigdemont, que ha passat el cap de setmana acompanyat a Brussel·les per una delegació de JxCat i ERC, estudia les vies legals que li deixa el TC per ser escollit. L’opció que prenia més força ahir era demanar al jutge Pablo Llarena permís per assistir a la investidura. Un pas anunciat al matí a El suplement de Catalunya Ràdio pel conseller de Territori, Josep Rull, però que encara no s’ha fet en ferm. Fer-lo significa obrir la porta al retorn a l’Estat, tot i que el govern espanyol i els tribunals han avisat que serà detingut immediata si ho fa.

Els advocats del president busquen la via més adequada per trobar una escletxa legal que permeti a Puigdemont ser investit i posi en evidència l’estratègia de la Moncloa i l’acord del TC. Ho va explicitar a Twitter l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas: “Estem analitzant totes les alternatives per fer front a una resolució que considerem notòriament contrària a dret. Sotmetre la investidura a una autorització judicial prèvia és contrari als principis més elementals de l’estat de dret”. Entre les alternatives hi ha un recurs al TC, anar al Suprem o al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Els equips negociadors de JxCat i ERC han estat treballant sobre les opcions per a la investidura. Un dels aspectes que es negociaven ahir a la nit, segons fonts de les dues formacions, era la renúncia de la majoria de diputats a Brussel·les. El conseller de Cultura, Lluís Puig, va anunciar la seva i la de Clara Ponsatí, d’Ensenyament. En dubte estava l’acta de Meritxell Serret: Puig la va incloure a la llista dels que renuncien, però després se’n va desdir i fonts d’ERC afirmaven ahir a la nit que encara s’estava negociant. En tot cas, feia dies que la renúncia dels tres consellers estava sobre la taula. Qui no deixarà l’acta segur són Puigdemont -per ser president cal ser diputat, un requisit no necessari per ser conseller- i Toni Comín, que no renunciarà tot i la pressió del seu partit.

Amb els tres escons lliures, l’independentisme sumaria els 68 diputats que garanteixen la majoria absoluta, comptant-hi els quatre de la CUP. Puig, Ponsatí i Serret, si s’acaba confirmant, faran arribar avui al registre del Parlament les renúncies. Un cop ho facin, la Junta Electoral ha d’entregar les credencials als nous diputats -Sawla El Garbhi i Ferran Roquer per JxCat i David Rodríguez per ERC-, i ells presentar la documentació necessària abans del ple.

La decisió de Torrent

Els diputats renuncien per garantir la majoria independentista després que el TC prohibís el vot delegat. D’aquesta manera, Roger Torrent s’estalvia haver de decidir sobre un dels avisos que li feia el Constitucional. L’altre, el principal, encara està en l’aire: la sessió d’investidura. El Parlament acabarà avui les al·legacions jurídiques a la decisió del TC. I, amb l’ajuda dels lletrats, es decidirà si la sessió es convoca igualment o si es posposa. Tot i que el ple segueix convocat, la majoria de veus donen per fet que no es desobeirà el TC, i el següent pas és una incògnita: Torrent ha de decidir si convoca un nou ple dimecres, dia en què expira el termini fixat per llei -amb un candidat alternatiu-, o si accepta que la investidura quedi bloquejada.

Això implicaria seguir en un bloqueig que manté en vigor el 155. La decisió del TC de frenar la investidura de Puigdemont ha fet callar les veus que li demanaven un pas al costat. Però, si el bloqueig es manté, el debat sobre si hi ha alternativa es reobrirà. ERC no ho descarta, tal com va deixar clar Joan Tardà en una entrevista a La Vanguardia : “Si cal, haurem de sacrificar Puigdemont”. ERC es va afanyar a matisar que l’entrevista s’havia fet abans de la resolució del TC. Amb l’embat, en paraules del portaveu Sergi Sabrià, “és més clar que mai” que Puigdemont és el candidat. Però si el president no aconsegueix trobar una escletxa per ser investit, poden créixer les veus que li exigiran un pas al costat per evitar noves eleccions. JxCat ja ha deixat entreveure que l’alternativa a Puigdemont són unes noves eleccions.