Puigdemont, el periodista que amaga secrets de govern

Brussel·lesEl llibre més venut en no-ficció de l’últim Sant Jordi ( Operació Urnes ) va incomodar Carles Puigdemont. Ho confessava aquest dimecres en la presentació d’un altre títol que, de fet, és fill del primer. Una incomoditat que es feia evident en les seves paraules i expressions durant l’acte. L’expresident de la Generalitat va parlar des de la seu del Govern a Brussel·les de Més Operació Urnes (Columna), dels periodistes de l’ARA Laia Vicens i Xavi Tedó.

Puigdemont somreia per sota el nas orgullós quan els dos autors explicaven com el Govern que aleshores estava a les seves mans emetia informacions sobre el procés de preparació del referèndum que no es corresponien amb la realitat. Tedó recordava com l’executiu va anunciar el 27 de juny que el concurs per la compra de les urnes quedava desert quan, en realitat, ja s’havien pagat. Com revela al llibre, havia sigut un particular. L’expresident no podia amagar la seva satisfacció mentre escoltava aquest relat.

I no va dubtar a tornar a defensar la necessitat del secretisme i, fins i tot, de l’engany. “¿Com expliques a la gent que hi haurà urnes i poses en risc tota una operació?”, va reivindicar. Però l’exalcalde de Girona no vol que la picaresca que va marcar la preparació del referèndum quedi només per al record escrit en un llibre, encara que tingui l’èxit d’ Operació Urnes. Puigdemont vol mantenir-la viva, i així ho feia aquest dimarts. “La història dels fets de l’octubre de l’any passat no és completa i no es pot explicar per diversos motius”, així començava paradoxalment la seva presentació del segon relat dels fets de l’octubre.

Puigdemont, que va tastar el periodisme abans que la política, va elogiar Més Operació Urnes com un “gran treball d’investigació periodística, rigorós i sòlid”. Però Puigdemont és un periodista que amaga secrets de govern i, al mateix temps, deixava caure que “encara hi ha coses que no han sortit” i, fins i tot, que “hi ha capítols que s’estan escrivint amb el mateix esperit de l’1 d’Octubre”. Va retreure al món periodístic que hi hagi “pressa” per reescriure el relat i també va assegurar contundent que hi haurà d’haver rectificacions.

El mateix Puigdemont que entenia que quan un periodista està davant d’una història ha de perseguir-la i treure-la a la llum evitava respondre a les preguntes dels mitjans tant a l’entrada com a la sortida de l’acte. Sí que va respondre, tot i que no l’hi van posar fàcil, a les preguntes del públic. Mentre ell defensava la necessitat que l’independentisme s’expliqui a l’exterior (sobretot a Europa), els assistents exigien que s’expliqui davant dels seus. “Què en pensa de la unitat?”, va ser una de les preguntes. “És veritat que necessitem millorar quan parlem d’unitat”, va dir, i va demanar “comprensió” davant d’unes circumstàncies “dures”. Puigdemont se sentia còmode recordant l’èpica del relat dels fets de l’octubre, però, ja allunyat de l’impuls periodístic i privat de la possibilitat de trepitjar el seu país, prefereix que no tots els detalls surtin a la llum.