Puigdemont en la partida d'escacs entre el fiscal general i el jutge

MadridEl govern va nomenar fiscal general de l'Estat el magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, Julián Sánchez Melgar, el 7 de desembre del 2017. Dos dies abans, el dia 5, el magistrat instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va prendre la decisió de retirar l'euroordre de detenció i entrega de Carles Puigdemont i quatre consellers cessats instal·lats a Brussel·les, allà i a la Unió Europea. A més, va cancel·lar l'ordre d'arrest internacional. Tant l'euroordre com la de detenció internacional havien estat cursades a principis de novembre per la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

Llarena va anul·lar les ordres d'ofici. En aquells dies de desembre, la Fiscalia General de l'Estat estava en mans del tinent fiscal del Suprem, Luis Navajas, a l'espera de la presa de possessió de Sánchez Melgar, prevista per al 12 de desembre.

Els fiscals del Suprem entenien la iniciativa de Llarena d'anul·lar l'euroordre a Bèlgica, per evitar una entrega per delictes menors als de rebel·lió i sedició, o pitjor, el rebuig de l'extradició. Però no creien que aquesta decisió es podria justificar públicament.

En realitat, el que preocupava a Llarena i el segueix obsessionant és que cap jutge estranger -i no diguem flamenc, com va passar a Bèlgica- intervingui en la instrucció del Tribunal Suprem.

Perquè, malgrat que Bèlgica hagués entregat Puigdemont per delictes menors als de rebel·lió i sedició -malversació, per exemple-, la clàusula d'especialitat exigeix que després de jutjar-lo pel delicte o els delictes pels quals hagués estat extradit se li donarien 45 dies. Si s'hagués quedat en el territori, en aquest cas, espanyol, podia ser jutjat per aquells delictes que no van ser autoritzats pel país, en aquest cas Bèlgica.

Per tant, el problema no eren tant els delictes sinó el desig del magistrat Llarena d'instruir la causa ràpidament i sense ingerència judicial de l'exterior.

I aquí els plantejaments de la Fiscalia General de l'Estat i els fiscals del Tribunal Suprem, per una banda, i els del magistrat Llarena, per l'altra, són diferents.

Sánchez Melgar creia des del moment en què Puigdemont va acordar -a proposta seva, segons fonts de la Universitat de Copenhaguen- viatjar a Dinamarca que allò sobre el que no va poder influir el 5 de desembre -perquè encara no havia estat nomenat ni havia pres possessió-, a saber, la retirada de l'euroordre i l'ordre de detenció internacional, comptaria aquest cop amb la seva posició i la dels fiscals del Suprem.

Per això va anunciar ahir en un comunicat de set línies que si es confirmava el viatge de Puigdemont faria la sol·licitud a Llarena. I ho ha fet a les 9.45 hores d'aquest matí, mitja hora després apròximadament que Puigdemont baixés de l'avió a Copenhaguen.

Llarena, doncs, ha de resoldre. I ho ha fet, tal com va avançar l'ARA, denegant la petició del fiscal i rebutjant reactivar l'euroordre.