Puigdemont denuncia als EUA que l'Estat ataca els drets dels catalans

BarcelonaEn el primer dia del seu viatge oficial als Estats Units, Carles Puigdemont va buscar la complicitat de l’auditori que l’escoltava al Center for European Studies de la Universitat de Harvard equiparant la reivindicació d’un referèndum a Catalunya amb la conquesta de les llibertats per part dels nord-americans. “La nostra lluita és un reflex de la lluita pels drets civils americans”, va assegurar el president de la Generalitat en un discurs en què va denunciar que l’Estat ataca els drets dels catalans i va posar com a exemple els impediments per a la celebració d’un referèndum que, va insistir, el Govern farà amb permís de l’executiu espanyol o sense.

Després d’explicar-se a Brussel·les i a l’espera de poder fer-ho al Senat a Madrid, Puigdemont va exposar el full de ruta del Govern als Estats Units, on s’estarà fins divendres. Intentant repetidament apel·lar al fonament de la democràcia americana -el We the people amb què s’encapçala la Constitució dels EUA-, Puigdemont va esgrimir que els catalans “també creuen que la democràcia està basada en la voluntat del poble”.

El president català va contrastar la inflexibilitat amb què el govern espanyol defensa la Constitució amb els més de 27 cops que els Estats Units han esmenat la seva. Unes esmenes que, va recordar, han servit per adaptar-se a “les demandes dels ciutadans americans” i aconseguir fites com ara l’abolició de l’esclavitud i el sufragi femení. “El govern espanyol té el deure d’escoltar també la seva gent i respectar els drets civils”, va afegir, després d’equiparar Espanya amb Turquia perquè les seves Constitucions són “les úniques a Europa que autoritzen l’exèrcit a actuar contra els seus ciutadans”.

El president va censurar que Mariano Rajoy hagi optat per respondre a la reivindicació d’un referèndum sobre la independència duent el procés sobiranista als tribunals. Puigdemont va qüestionar que, mentre als Parlaments del Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, Suïssa, Finlàndia i Irlanda es debat amb plena normalitat el procés, a Espanya la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha d’afrontar un procés penal als tribunals “per haver permès un debat” a la cambra catalana i l’expresident Artur Mas i tres exconsellers són inhabilitats “per haver permès als ciutadans participar en una consulta democràtica”.

Tot i criticar que “Espanya no vol escoltar la veu dels catalans” i admetre que “fins ara ha sigut impossible” negociar amb l’Estat, Puigdemont va insistir que la Generalitat mantindrà “fins a l’últim dia la seva proposta de diàleg i consens”. Puigdemont va recalcar que està disposat a pactar els termes del referèndum amb l’Estat, i fins i tot, va afegir, renunciar a tornar-lo a fer durant un temps si guanyés el no: “El referèndum el guanya qui té un vot més que l’altre, però nosaltres estem disposats a pactar amb l’Estat altres majories. I també una moratòria per, si surt el no, no fer el referèndum cada tres anys. Estem disposats a acceptar una moratòria per no fer-lo en una generació”, va explicar al torn de preguntes, en què va defensar que no hi hagi llindars de participació en la votació.

Puigdemont va insistir que Catalunya no renunciarà a la via del referèndum encara que el govern espanyol no s’assegui a negociar. Els catalans podran votar “en qualsevol cas”, va dir Puigdemont, perquè aquest és el mandat que van fer als seus representants en les últimes eleccions al Parlament. “Estem convençuts que el referèndum és el mecanisme més clar, potent i internacionalment acceptable per establir la voluntat del poble en una decisió d’aquesta magnitud”.

Defensa Catalunya com a aliat

La promesa del “referèndum o referèndum” viatjava així amb el president de la Generalitat fins a Harvard, on va denunciar que l’Estat no recorre a la via judicial només per frenar el procés sinó que també porta als tribunals lleis catalanes que busquen frenar els desnonaments i la pobresa energètica, protegir la igualtat o prohibir el maltractament animal en les corrides de toros.

Com havia fet a Brussel·les el gener passat, Puigdemont va presentar l’estat espanyol com un país amb una baixa independència judicial -va recordar l’informe de la Comissió de Venècia sobre l’última reforma de la llei del Tribunal Constitucional- i amb mancances pel que fa a la llibertat d’expressió, la justícia social i la democràcia. En contraposició, va oferir un futur estat català que aspira a ser un actor important en la integració europea i jugar el seu rol al Mediterrani.