Puigdemont obté el sí de la CUP i obre joc amb els comuns

BarcelonaEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va poder celebrar ahir una doble victòria. La primera, previsible, va ser superar la qüestió de confiança gràcies als 72 vots de Junts pel Sí i la CUP, que ja havia anunciat el seu suport. El segon èxit del president va ser llimar les diferències amb Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Almenys per al futur. La coalició d’esquerres va votar en contra de Puigdemont i els seus vots es van sumar als de Ciutadans, el PSC i el PP (en total 63), però haver recuperat el referèndum va comportar un acostament entre CSQP i Junts pel Sí. Els dos grups confien que el bon clima es mantingui en els debats clau de les pròximes setmanes.

La CUP va oficialitzar ahir que ha recuperat la confiança en el president. Com ja havien anunciat fa setmanes, els deu diputats es van aixecar un per un per donar el seu sí a Puigdemont. Un vot afirmatiu que, van avisar, no significa un aval als comptes que el mes que ve presentarà el Govern, amb el qual estan negociant. “El sí d’avui no els dóna carta blanca per emprendre una pressió política que ens obligui a aprovar els pressupostos”, va alertar Gabriel just l’endemà que Puigdemont amenacés amb noves eleccions si no hi ha comptes. Tot i que va mostrar la seva disposició a aprovar-los, la diputada va deixar clar que no hi votaran a favor “abans de veure’ls i si reprodueixen els pressupostos” que van rebutjar el mes de juny.

Davant la incertesa, Puigdemont va optar per repetir l’avís i contraatacar a través del referèndum. “Som conscients que tindrem molts obstacles a fora, només demano que no n’afegim a dins. Si farcim la ruta d’entrebancs, el referèndum és inviable”, va advertir, després de retreure a la CUP que tombés els comptes i de denunciar que no tenien voluntat de negociar-los.

Per als anticapitalistes els comptes són una eina “molt necessària” per culminar la legislatura, però no avalaran “qualsevol pressupost”. Què demanen? Gabriel va reclamar que distribueixin la riquesa de manera que els més rics paguin més impostos, que es reverteixin les retallades i les privatitzacions i que serveixin per “guanyar el referèndum”.

De fet, segons fonts de la CUP, serà clau que el projecte que presenti Oriol Junqueras inclogui una partida específica per al referèndum. Un mecanisme per donar impuls a l’estat propi que, com va alertar Gabriel, no té “substitutiu” encara que l’Estat veti una consulta acordada. Així, la portaveu cupaire va demanar a Puigdemont que faci “el que calgui” per convocar-lo. Fins i tot va plantejar una proposta de pregunta: “Vol que Catalunya esdevingui una república independent? Sí o no”. Més tard, en una entrevista a 8tv, el president, tot i que va subratllar que encara no és moment de parlar-ne, va inclinar-se per una altra opció també binària: “Vol que Catalunya sigui un estat independent?”

Nova aliança

El retorn a la pantalla del referèndum pactat també ha permès un acostament entre el Govern i Catalunya Sí que es Pot. El to que va utilitzar el president de la coalició d’esquerres, Lluís Rabell, va merèixer fins i tot l’agraïment de Puigdemont, i els dos polítics van mostrar bona sintonia. Rabell va recollir l’oferta que havia llançat dimecres el president català: “És hora de teixir una estratègia sobiranista”, va dir. El líder d’esquerres fins i tot va animar Puigdemont a posar-se “a treballar seriosament” en aquesta direcció per aconseguir que la defensa del dret a decidir no sigui només parlamentària, sinó que sumi també altres agents, com “sindicats i el món de la cultura”. Rabell va emplaçar el president a promoure una “mobilització en defensa de la consulta” per aconseguir que es converteixi en una “demanda eixordadora”.

El president va acceptar l’encàrrec. “D’acord que sigui una estratègia compartida. D’acord que sigui transversal i recorri tots els espais d’aquest país, perquè com més acreditada estigui més acceptació tindrà davant dels qui l’han d’escoltar. M’hi comprometo”, va dir. Aquesta sinergia podria donar els primers fruits la setmana que ve durant el debat de política general si les dues formacions són capaces d’aprovar una proposta a favor del referèndum. Fonts consultades van rebutjar ahir la possibilitat que el text es presenti conjuntament, però es van mostrar confiades que, després de discutir possibles esmenes, s’acabi pactant una declaració que aconsegueixi el suport de Junts pel Sí, CSQP i la CUP, és a dir, 83 vots a favor. “Hi ha ganes de fer gestos cap a CSQP”, van confirmar fonts del Govern, que fins i tot van considerar plausible l’acord en algun punt social dels pressupostos.

Puigdemont, però, no va voler obviar l’escenari que pot acabar trencant aquest nou idil·li: “Quan comprovem que, malgrat això, no passa res i que ningú no escolta aquest país a l’altra banda, hem de pensar què farem. No podem dir-li a la gent que se’n torni cap a casa”, li va dir a Rabell, i va deixar clar que l’opció del referèndum “no té data de caducitat”. “Si hi ha un líder espanyol que tingui el coratge d’exercir aquesta reforma, nosaltres li farem costat”, va assegurar.

Xoc amb el PP, el PSC i Ciutadans

Tanmateix, el duel del president amb els líders de C’s, el PSC i el PP al Parlament va evidenciar l’escepticisme del cap de l’executiu amb una oferta de l’Estat. “La pastanaga d’aprofitar escenaris per a la reforma d’Espanya ha caducat”, li va etzibar a Inés Arrimadas. En la mateixa línia, va advertir Miquel Iceta que la reforma constitucional en sentit federal “també és un impossible”. La topada amb més voltatge va ser amb Xavier García Albiol, a qui va refermar el seu compromís. “El referèndum serà legal, com tot el que decidim en aquest país”. Per arribar-hi, caldrà que no es trenqui la “cadena de confiances” entre JxSí i la CUP i que les bones paraules amb CSQP es tradueixin en compromisos.