Puigdemont no participarà finalment en la commemoració de l'1-O organitzada per l'ANC a la Catalunya Nord
La citació judicial de l'expresident a Sardenya impedeix la seva presència en un acte al qual tampoc han confirmat l'assitència els membres del Govern de l'1-O
BarcelonaL'ANC escalfa motors per a les mobilitzacions de commemoració de l'1-O d'aquest cap de setmana. Unes mobilitzacions que arrencaran divendres a les cinc de la tarda amb un acte polític al municipi d'Illa per reivindicar el paper central de la Catalunya Nord en l'operació urnes, i amb una marxa posterior de vehicles fins a Figueres. La presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie, ha informat que l'expresident Carles Puigdemont no podrà assistir finalment a l'acte d'Illa perquè ha de comparèixer judicialment dilluns a Sardenya després de la seva detenció dijous a l'Alguer, tot i que el mateix dia a RAC1 ella havia confirmat que hi aniria. "Ens va comunicar ahir (dilluns a la nit) que no vindria perquè ha de preparar la seva defensa i logísticament també és complicada la connexió entre Catalunya Nord i Brussel·les", ha explicat.
Tampoc el president d'ERC i aleshores vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ni la resta de consellers de l'executiu de Puigdemont han confirmat encara la seva presència. "Esperem que en els pròxims dies ens confirmin si venen o no", ha assenyalat Paluzie. Sí que assistiran a l'acte polític a Illa Jordi Cuixart, president d'Òmnium, i el màxim responsable de l'AMI, Jordi Gaseni, que faran parlaments juntament amb Paluzie.
El mateix divendres 1 d'octubre se celebraran actes territorials al vespre a Lleida, Dosrius o Sant Cebrià de Vallalta, Sabadell, Sant Joan de Vilatorrada i Roquetes, municipis afectats per la repressió policial en la votació de l'1-O. Tots aquests actes seran el preludi de les tres marxes per la llibertat, en què no cal estar inscrit per participar i que se celebraran dissabte. La marxa Centre sortirà des de Vinaròs fins a la Ràpita per unir simbòlicament el País Valencià amb el Principat. La marxa Nord sortirà del pavelló de Sant Julià de Ramis, on havia de votar l'aleshores president Carles Puigdemont i que també va patir les càrregues de les Guàrdia Civil, passant per Girona, amb aturada en algunes de les escoles més colpejades per la violència policial, fins a arribar a Aiguaviva, que es va fer famós l'1-O pel llançament de gas pebre per part dels cossos policials. L'última marxa, la de Ponent, sortirà de Fraga, a la Franja de Ponent, i d'Alcarràs, on els veïns van fer fora la policia el dia del referèndum, per concloure a Lleida.
"Més que denunciar la repressió, el que volem reivindicar és la lluita democràtica, la resistència de la gent que va permetre que es guanyés l'1-O", ha destacat Paluzie, que ha tornat a reivindicar el llegat del referèndum abans de carregar contra la taula de diàleg. En qualsevol cas, l'entitat organitzarà conferències antirepressives dissabte a diferents ciutats del país amb membres que han estat represaliats des dels anys vuitanta, com els independentistes que van patir l'operació Garzón, o els integrants dels CDR detinguts en l'operació Judes i que han estat citats a declarar aquest dimarts. "El moviment independentista sempre ha estat reprimit, no és una cosa nova", ha criticat Paluzie.
Diumenge la plataforma 3 d'Octubre, formada pels sindicats que van impulsar la vaga genera i s'hi van adherir, farà una concentració a les dotze hores a la plaça Cinc d'Oros de la Vila de Gràcia, on acabarà una manifestació organitzada per l'ANC que sortirà de la plaça Francesc Macià a quarts d'onze. Tot un seguit d'actes per defensar la vigència de l'1-O en un context polític en què cap dels tres partits independentistes reivindiquen el seu mandat sinó que reclamen la celebració d'un nou referèndum, com aquest mateix dimarts ha posat la CUP sobre la taula del debat de política general.