Política26/10/2017

Puigdemont rebutja debatre al Senat el 155 pel nul marge perquè no s’apliqui

El president espanyol diu que cal “normalitzar” la situació abans de fer eleccions a Catalunya

Dani S. Ugart / Gerard Pruna
i Dani S. Ugart / Gerard Pruna

Madrid / BarcelonaLa determinació del PP per aplicar el 155 a Catalunya sigui quin sigui l’escenari que s’obri en el ple del Parlament d’avui va fer ahir que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, renunciés a exposar al Senat els arguments a favor de la no intervenció de l’autonomia i a encarar un debat amb un membre del govern espanyol. Després d’un matí d’anades i vingudes sobre la possibilitat que hi assistís, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va anunciar ahir a primera hora de la tarda que el president hi renunciava, amb la pretensió de celebrar el ple avui a la tarda, com estava previst. El moviment s’emmarca en el canvi de discurs que ha protagonitzat el PP en els últims dies, passant d’afirmar que una convocatòria electoral del Govern aturaria la intervenció a sostenir que el 155 “ja està en marxa” i que no s’aturarà, ni tan sols en l’escenari de convocatòria electoral a Catalunya, com va repetir ahir un membre de l’executiu de Mariano Rajoy.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Puigdemont, doncs, decidia a última hora no anar al Senat i canviava el guió amb què es treballava a la Generalitat des de principis de setmana. En un primer moment, la idea del president era anar al Senat i evidenciar així per última vegada la predisposició de la Generalitat a dialogar. Una fotografia més per a l’àlbum en què el Govern recull tots els cops de porta de la Moncloa a negociar. Un motiu més per legitimar que, com va afirmar el vicepresident, Oriol Junqueras, ahir en una entrevista a Associated Press, el govern espanyol no ha deixat cap altra alternativa que la de proclamar la República.

Cargando
No hay anuncios

Finalment, però, i després de debatre-ho dimarts a la reunió del consell executiu i ahir en diferents converses al Palau de la Generalitat, Puigdemont va decidir no assistir finalment al Senat a defensar les al·legacions de la Generalitat en contra de l’article 155. El motiu? Segons va explicar el mateix president a través del seu compte a Instagram, que l’Estat ja ha fet prou evident que no atén a raons i que aplicarà el 155 sigui quina sigui la defensa de la Generalitat: “No perdrem el temps amb aquells que ja han decidit arrasar l’autogovern de Catalunya”, va concloure.

La decisió va suposar un gir de guió que va alterar els plans del govern espanyol, que treballava amb la hipòtesi que el president de la Generalitat hi acabés anant, i sospesava la possibilitat que fos el mateix president del govern espanyol qui debatés amb ell en la comissió del Senat que ha de tancar el text definitiu de l’acord del 155 que s’acabarà d’aprovar demà, en la votació del ple de la cambra baixa, on el PP té majoria absoluta.

Cargando
No hay anuncios

Aprovació garantida

Amb Puigdemont o sense ell, doncs, els senadors del PP, els del PSOE i els de Ciutadans tancaran avui a les dotze del migdia la ponència definitiva de l’abast del 155, que es preveu que tingui alguna rebaixa respecte a la que va aprovar el consell de ministres dissabte, per tal que el PSOE es pugui apuntar alguna conquesta i calmar els ànims dels més crítics amb el suport tancat a Rajoy. Els partits sobiranistes presentaran al·legacions al 155, que previsiblement quedaran tombades. On no es preveuen canvis és en el compromís de fer eleccions al gener, que tant els socialistes com Ciutadans han presentat com un acord polític no escrit amb Rajoy, però que el president espanyol ha posat en dubte. Ahir hi va haver una mostra clara que el president espanyol no té intenció d’arribar a compromisos més concrets. “Les eleccions no seran quan jo vulgui, sinó quan es puguin celebrar amb normalitat”, va etzibar el president espanyol al portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, durant la sessió de control al govern espanyol a la cambra baixa.

Cargando
No hay anuncios

Amb l’actual text, el president espanyol té sis mesos prorrogables per convocar eleccions a l’empara del 155. És a dir, a la pràctica, podria allargar tant com volgués la intervenció de l’autonomia, amb la teòrica limitació dels dos anys que falten perquè caduqui l’actual composició del Parlament, sorgida de les eleccions del 27 de setembre del 2015. Rajoy va assegurar que la seva voluntat és “restablir la legalitat” i convocar unes eleccions que, va assegurar, li “agradaria” que se celebressin com més aviat millor. Ho deia en resposta al president de Ciutadans, Albert Rivera, que va començar a virar el discurs, i va deixar d’exigir que les eleccions siguin al gener, per posar l’accent a aconseguir que se celebrin amb normalitat i no controlades pel “comitè de sedició de Puigdemont”. Obviava que unes eleccions autonòmiques, les convoqui qui les convoqui, són controlades per la Junta Electoral Central, que no depèn de la Generalitat.

En aquesta mateixa sessió de control es va accentuar el xoc amb el PSOE sobre la possibilitat que una convocatòria electoral promoguda per Puigdemont aturi la intervenció de l’autonomia. Tant la portaveu parlamentària socialista, Margarita Robles, com la vicesecretària general del partit, Adriana Lastra, van aprofitar la sessió de control per posar en evidència la discrepància. “Si Puigdemont accepta la legalitat i convoca eleccions autonòmiques no hi cap ni jurídicament ni políticament l’aplicació del 155”, va afirmar Robles. Fonts del govern espanyol van treure ferro a les diferències entre els dos partits i van dir que són “mínimes”. A més, les van justificar pel fet que l’acord té “dos dies”.

Cargando
No hay anuncios

Veus del PP, per la seva banda, es van resistir a acceptar les exigències del PSOE: “No pots posar la teva decisió en mans de tercers [el Govern]”. Des del partit del govern espanyol deixaven clar que si la Generalitat celebra uns comicis emparant-se en la llei de transitorietat no suposaria “tornar a la legalitat”, tot i que les eleccions catalanes s’haurien de celebrar fent ús de la llei espanyola, la Loreg.