Puigdemont avala el diàleg però sense descartar la via unilateral

BarcelonaEl silenci de Carles Puigdemont a l’acte de Perpinyà sobre la taula de negociació va ser eloqüent. No era la primera vegada que l’expresident de la Generalitat preferia callar davant una qüestió candent (l’aval a la investidura de Pedro Sánchez i la reordenació de l’espai de JxCat en són altres exemples) i deixar que el seu entorn fos qui emetés el missatge. En aquest cas, l’exconsellera Clara Ponsatí, que va fer un discurs duríssim contra la via del diàleg, que va titllar d’“enganyifa”. Però Puigdemont, en un lapse de 48 hores, va decidir matisar-se i ahir va avalar la taula entre governs que va arrencar la setmana passada a la Moncloa.

“Ens hem d’instal·lar en un estat de negociació permanent, és la prioritat”, va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio. El diàleg aixeca, segons va relatar, “expectatives altes” en els entorns en què es mou Puigdemont a Brussel·les. Això sí, l’ara eurodiputat de JxCat va voler prendre el camí del mig, i per això va avisar que “el sit and talk no pot ser un wait and see ” (una manera d’urgir el PSOE a donar resposta a les demandes de la part catalana) i va avisar que l’estratègia de la confrontació i la del diàleg són compatibles.

Puigdemont, fins i tot, va tornar a brandar la unilateralitat. És “l’últim recurs que tenim”, va assegurar, en cas que l’Estat torni a “posar una paret de repressió molt dura” a l’autodeterminació. “No he abandonat mai la via unilateral. En absència d’una voluntat clara del govern espanyol d’emprendre la via de l’acord, no hi podem renunciar”, va afirmar, convençut que la unilateralitat és “perfectament legítima” i que té “recorreguts adequats de reconeixement internacional”. “Hem d’estar en estat de preparació: a vegades mobilització, a vegades desobediència”, va dir.

Tot i això, va fer un segon matís. Va voler sortir al pas d’una altra de les sensacions que havien impregnat l’ambient independentista després de l’acte de dissabte: la desunió i la divergència d’estratègies, plasmada, fins i tot, amb alguns xiulets del públic quan a Perpinyà es van emetre per la pantalla imatges de la taula pactada amb el PSOE. A l’independentisme, entès com un “sindicat d’interessos”, “no hi sobra ningú”, va assegurar l’expresident, que va afegir que “totes les estratègies són vàlides”. “Hi ha moltes veus i algunes de molt crítiques amb les altres, però totes són necessàries”, va argumentar.

A banda, mentre Ponsatí va reivindicar a Perpinyà els joves que van protestar al carrer arran de la sentència del Procés, Puigdemont va insistir que ell no hauria secundat aquelles mobilitzacions, que van derivar en enfrontaments amb la policia. “Jo no hi seria”, va expressar, si bé va demanar no “caure en el parany de l’Estat, que pretén fer passar per violència o per terrorisme el que és una altra cosa”.

Les dues cares de la moneda

La taula de diàleg que es va criticar a Perpinyà és fruit de l’acord d’investidura que el 2 de gener van firmar el PSOE i ERC, i ahir els dos partits, malgrat estar en cantons oposats de la negociació, van defensar sense fissures aquest instrument. Hi havia especial interès en saber com reaccionaria Esquerra a les invectives que la taula va rebre dissabte a la ciutat de la Catalunya Nord. Els republicans van aplicar ahir el seu manual habitual: van evitar la crítica directa contra l’acte del Consell per la República, contra JxCat i contra Puigdemont i es van centrar en reivindicar la taula de diàleg. El màxim retret que es va sentir de boca de la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, va ser l’avís que “seria irresponsable negar el diàleg i la negociació”.

Així, el partit d’Oriol Junqueras se centrarà en les properes setmanes en defensar que en el camí cap a la República l’independentisme ha de fer “compatible” tant el diàleg amb l’Estat com la mobilització als carrers que es va visualitzar a Perpinyà. “Són dues cares de la mateixa moneda”, va resumir Vilalta. A les portes d’una nova campanya electoral a Catalunya, Esquerra vol instal·lar-se en la tesi que “com més força tingui el carrer, més força tindrà la taula de negociació”. ERC no es va sentir mai còmoda amb l’acte de dissabte abans que se celebrés i tampoc s’hi sent ara un cop ha passat, però la consigna dels republicans és mostrar respecte i no entrar en una dinàmica de retrets.

El PSOE també va sortir en defensa de la taula, però, a diferència d’Esquerra, no es va estalviar ni un dard contra l’expresident ni per a JxCat. “Com més xisclin alguns contra la taula, més útil serà”, va argumentar ahir la presidenta del partit, Cristina Narbona, que va carregar contra Puigdemont, a qui es va referir com “un fugat de la justícia que ha d’anar a 40 quilòmetres de la frontera per donar la seva opinió”. Els comuns també van posar el focus contra JxCat, a qui van exigir que “surtin de la saga processista” i “aclareixin si estan compromesos o no amb el diàleg”.

L’acte de Perpinyà va aprofundir els recels que enfronten JxCat i ERC sobre el diàleg amb l’Estat, però ahir va quedar clar que la taula entre governs sobreviurà a aquestes turbulències. Vilalta va recordar ahir que, a més, la Generalitat i el govern espanyol s’han de tornar a reunir aquest mes de març, tal com van pactar dimecres passat els dos presidents, Pedro Sánchez i Quim Torra. Per consolidar i legitimar la taula, el millor per a Esquerra i el PSOE seria que en aquesta reunió ja es visualitzés algun avenç. Per la trobada de la Moncloa de la setmana passada, però, va semblar que això serà difícil.