Política02/02/2017

Puigdemont oferirà un missatge institucional dilluns abans de la mobilització pel judici del 9-N

Sortirà amb Forcadell del Palau de la Generalitat per dirigir-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Ara
i Ara

BarcelonaEl Govern s'abocarà a la mobilització prevista per dilluns 6 de febrer en suport a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau. El president, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional amb motiu de l’inici del judici per a l'organització de la consulta del 9 de novembre.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El cap de l’executiu farà el missatge a les vuit del matí des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat i serà transmès per TV3. Un quart d'hora després, a les 08.15, hora prevista per a la mobilització convocada per les entitats sobiranistes, sortirà del Palau amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per anar cap al Tribunal Superior de Justícia.

Cargando
No hay anuncios

El 6-F examina la mobilització per al tram final del procésMas, Ortega i Rigau s'asseuran al banc dels acusats per haver tirat endavant el procés participatiu del 9 de novembre, acusats de desobediència i prevaricació, per la qual cosa s'enfronten a una pena de deu anys d'inhabilitació, en el cas de Mas, i nou per a Rigau i Ortega.

El Parlament basc dona suport a Mas

Cargando
No hay anuncios

Qui també ha donat suport a Mas i a les exconselleres és el Parlament basc. La cambra ha aprovat, amb el suport d'EH Bildu i el PNB, una iniciativa parlamentària que assegura que "no es pot encausar el compromís i l'obligació que tenen els representants de la societat de consultar el poble". "Consultar no pot ser delicte", assegura. La iniciativa ha tirat endavant amb el suport dels sobiranistes, l'abstenció d'Elkarrekin Podem i el vot en contra del PSE i el PP.

El Parlament basc ha fet una crida al govern espanyol perquè "segueixi el camí que va emprendre el govern britànic a Escòcia perquè Catalunya, Euskal Herria o qualsevol altre poble que així ho volgués, pogués decidir lliurement el seu futur en funció únicament de la voluntat de la ciutadania".