Puigdemont i Mas pacten dotar JxCat d'una estructura "operativa i eficaç"

BarcelonaDurant més de quatre hores, els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont van estar reunits dimecres a Waterloo. Sobre la taula, una feina ingent. Intentar posar ordre d’una vegada per totes a l’espai postconvergent, en què orbiten, ara per ara, tres satèl·lits principals: el PDECat, la Crida i Junts per Catalunya. Mas i Puigdemont van estar d’acord que aquesta última és ara per ara la marca més potent amb què compta l’espai, sobretot després que hagi estat la utilitzada per les diferents candidatures al Parlament, al Congrés i a la immensa majoria d’Ajuntaments. Per això tots dos van pactar que sigui sota aquest paraigües que s’edifiqui la reconstrucció i van emplaçar-se a dotar JxCat d’una estructura “operativa i eficaç”.

La voluntat de consolidar aquestes sigles, doncs, va ser el principal acord d’una reunió en què, segons fonts coneixedores, no es va concretar ni un calendari, ni una estructura de direcció per al nou espai ni un full de ruta per arribar-hi. Tal com va avançar l’ARA, des del 6 de març passat hi ha un document signat per Jordi Sànchez -per part de JxCat- i David Bonvehí -per la banda del PDECat- que marca el camí a seguir per a la reconfiguració de l’espai. Un camí que passaria, doncs, per “regular definitivament la governança de JxCat” a través de designar, a parts iguals, els membres d’una nova direcció -anomenada “governança”- que piloti la transició.

Al matí, en una entrevista a TV3, el conseller d’Interior, Miquel Buch, ja havia remarcat que era necessari “reordenar” l’espai perquè trobi el seu enquadrament, i va instar a obrir en les pròximes setmanes o mesos un “espai de reflexió”. No va concretar, però, si aquest espai de reflexió consistia en la celebració d’un congrés del PDECat -seria el tercer en només tres anys-, com defensen algunes veus que anhelen que els afins a Puigdemont prenguin el control definitiu del PDECat i en facilitin la integració dins de JxCat. Tanmateix, la direcció actual del partit rebutja aquest congrés, de manera que la celebració s’hauria de forçar a través d’una votació dels crítics en un consell nacional.

Bonvehí, contra l’autodestrucció

De fet, l’actual president del PDECat, David Bonvehí -que també ha participat en les reunions dels últims dies a Waterloo-, va admetre ahir en un article a La Vanguardia que ha arribat l’hora que la seva formació prengui decisions “internes i externes”. Tanmateix, va marcar distàncies amb aquells que aposten per diluir el PDECat dins de JxCat i va apostar perquè el debat sobre l’espai postconvergent s’estructuri sobre quatre eixos bàsics: “Prou autodestrucció, escoltar molt, determinació i cap renúncia, consciència de la diversitat de la societat catalana i lligam entre política i els actors del país”.

“El PDECat ha d’entendre que ha de fer com ICV o EUiA, que han deixat de fer rodes de premsa per integrar-se dins la confluència dels comuns”, replica un dirigent que defensa la integració total de tots dos projectes. Tot i la voluntat d’accelerar el debat sobre la reorganització de l’espai postconvergent, les posicions internes segueixen, doncs, allunyades. Una distància que per a alguns dirigents fa desaconsellable precipitar tot el procés de refundació abans de l’estiu. Altres representants de l’espai, però, consideren que després d’aquest cicle electoral -i amb la vista posada en unes pròximes catalanes- el debat ja és inajornable.