Puigdemont, a l'espera de l'estrena de la "revolució dels somriures"

BarcelonaSón les deu del vespre, al carrer Bailén de Barcelona. Poc més de 150 persones fan cua als cinemes Texas -l'aforament és limitat- per veure el documental 'La revolució cantada' sobre la independència estoniana. Tota una inspiració pels independentistes catalans que l'any 2013 ja van emular la via bàltica teixint una cadena humana al llarg de 400 quilòmetres del país.

El poble estonià, aquell que només "actua en el moment just" i que de la "preocupació" en fa "virtut" -relata la pel·lícula americana subtitulada al català- va assolir la independència de la Unió Soviètica el 1991, sense un conflicte bèl·lic prolongat, i la va ratificar posteriorment en referèndum. Però l'atenció aquesta nit no era la revolució cantada sinó la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la sala.

Acompanyat pel president de l'ANC, Jordi Sànchez, el director de cinema Ventura Pons i el periodista Vicent Partal, Puigdemont ha protagonitzat un acte distès i relaxat per insuflar de "confiança" la tropa. Abans de començar el documental, el president ha fet un 'speech' informal en què ha definit la pel·lícula de la 'Revolució cantada' com el "combustible necessari" per afrontar els propers mesos que venen, claus per a la culminació del procés sobiranista però també per al seu lideratge a la presidència.

Segurament, arran de les seves paraules, als assistents que l'escoltaven els ha vingut a la ment el mes de setembre (i no només per la Diada). Després del trencament del pacte amb la CUP, Puigdemont ha d'afrontar la qüestió de confiança i, si la supera, redefinir les bases de l'acord amb l'esquerra anticapitalista. Un nou repte per l'independentisme que debat ara si redibuixar el full de ruta al voltant del referèndum unilateral d'independència. Potser és per això que ha receptat amor propi al sobiranisme: "Estem en la recta final i necessitem molta confiança". Una fi del procés a la que aquest cop Puigdemont ha evitat posar data. Ni divuit ni nou mesos fins el dia D: ha preferit no definir l'horitzó temporal.

Tot i això s'ha mostrat esperançat en que tard o d'hora hi haurà algú en alguna part del món que s'animarà a explicar la independència de Catalunya d'aquí uns anys (Puigdemont ha parlat tota l'estona com si l'assoliment de l'estat propi fos qüestió de temps). I llavors "tornarem al cinema", "veurem la nostra pel·lícula", per recordar -ha reblat el president- la consecució de l'estat català de forma "democràtica" i "fraternal". Una projecció que portarà el nom de "la revolució dels somriures".

Però els paral·lelismes no han acabat aquí i les al·lusions al dia a dia polític tampoc. El president ha utilitzat metafòricament l'aigua que s'escapoleix per qualsevol camí per deixar clar que des de l'Estat "no aturaran" el procés. "La democràcia i la llibertat, i en aquest cas la independència de Catalunya, sempre troben un canal per sortir, no hi ha clavegueres de cap classe que la puguin aturar", ha conclòs el mateix dia que la Guàrdia Civil orquestrava múltiples escorcolls a ajuntaments catalans per presumptes irregularitats amb la consultora Efial -entre els quals el consistori gironí que pilotava Puigdemont-. Una referència que no ha passat desapercebuda tenint en compte que el Govern ha acusat directament el ministre en funcions Jorge Fernández Díaz de ser l'autor "intel·lectual" de l'operació.

I entre els "adversaris" de l'Estat que "no saben com aturar-ho" i una "conjunció astral" el setembre -una "alineació d'astres" per posar d'acord els independentistes-, Puigdemont ha augurat que això del procés serà "gas a fons" i "no parar". Ara bé, per si de cas, el periodista Vicent Partal -que va cobrir el procés estonià el segle passat- ja ha avisat que a l'eventual pel·lícula sobre la independència de Catalunya, com a la de la 'revolució cantada', les picabaralles internes de l'independentisme no sortiran. Aquell dia semblarà fàcil.