Puigdemont avala l’entrada de nous lideratges al Partit Demòcrata

Barcelona“L’assemblea va ser molt clara. Els noms han de ser renovadors”, assegurava ahir a la tarda un membre de l’executiva de l’antiga Convergència, reconvertida des de diumenge en el Partit Demòcrata Català (PDC). “Si ja hem decidit mantenir la figura d’Artur Mas, crec que la gent no aguanta que no fem el relleu amb en [Jordi] Turull”, afegia un company de l’extingida direcció sobre el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, que fa mesos que va fer saber a l’expresident de la Generalitat la seva predisposició a ser secretari general de CDC. Les dues frases serveixen per definir el context en què s’està debatent la tria de noms per bastir la direcció executiva de dotze membres que portarà el dia a dia de les sigles sobiranistes. I un dels actors clau en el procés de selecció és el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Prudentment allunyat de la primera fila en la batalla que disputen les famílies, Puigdemont ja ha fet saber que “avala” l’aparició de “nous lideratges” que permetin enfortir la imatge de renovació del PDC. “Això s’ha de fer amb valors municipals, quadres joves i visió estratègica”, manté un alt dirigent consultat per l’ARA. Davant la possibilitat que Turull decideixi mantenir la candidatura a coordinador general -nom que rebrà el líder dels dotze membres de la direcció-, sectors del partit es mouen per bastir una alternativa que tindria Marta Pascal, portaveu de la desapareguda CDC, i David Bonvehí, diputat i peça fonamental de les sigles a les comarques centrals, com a peces clau.

Què passa, però, si el president del grup parlamentari decideix fer un pas enrere? Diverses fonts consultades assenyalen que Mas i Neus Munté, consellera de la Presidència i futura vicepresidenta del Partit Demòcrata, li volen atorgar un “paper preponderant” dins de l’executiva. “No es pot prescindir d’ell. La seva figura és important en una legislatura en què el Parlament té un rol central”, assegura un dirigent. “Que ell no hi fos debilitaria el partit davant d’ERC”, manté una altra veu. Tothom està pendent de com respira, perquè és el desllorigador.

Una font consultada, més taxativa, indica: “Si Turull vol ser número tres del partit, és molt possible que tingui una candidatura alternativa, i no està gens clar que en sortís victoriós. Si decideix integrar-se a una candidatura de perfil renovador, no hi haurà cap problema”. El termini per presentar llistes s’acaba dimecres a les vuit del vespre, de manera que no es descarten moviments de cap tipus. Tots els implicats tenen intenció de mantenir contactes amb Mas, Puigdemont i Munté -que ja ha anunciat que deixarà l’acta de diputada- abans de prendre decisions rellevants.

L’expresident de la Generalitat va defensar ahir en una entrevista a TV3 que una de les seves feines principals és “fer emergir nous lideratges”, però va evitar pronunciar-se sobre la idoneïtat de Turull per liderar l’executiva. Ara bé: va descartar que no pugui representar la “renovació” perquè “no ha tingut responsabilitats de partit” i fa només tres anys que presideix el grup parlamentari. Ho va començar a fer després que Oriol Pujol desaparegués de la primera línia un cop el van imputar pel cas de les ITV, i té una llarga experiència com a parlamentari que va arrencar com a flagell del tripartit i defensant CDC a la comissió que va tractar el cas Palau.

Un dels moviments clau que hi ha en aquest joc de cadires és el paper que hi jugui Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que és una de les cares visibles de Moment Zero. Es tracta d’un corrent generacional que agrupa quadres i dirigents governamentals joves -ben connectats amb Palau i amb diverses conselleries- que fa uns mesos va pactar “anar fins al final” al costat de Turull. La idea era col·locar Buch a la secretaria d’organització, però ara no es descarta que l’alcalde de Premià aposti -sempre que el president de grup parlamentari no plegui- per integrar-se a un grup renovador. Això sí: optant a liderar la nova estructura.

Pascal tenia bona relació fa uns mesos amb Moment Zero, però els esdeveniments de la setmana passada han creat distàncies. L’aparell va pressionar, segons fonts consultades, a favor de l’opció Munté -la vicepresidència rondava pel cap d’algun dirigent, però no s’acabava de concretar per la negativa de la consellera de la Presidència-, i això implicava batallar perquè la portaveu del partit optés al lideratge orgànic. Mas, finalment, va decantar-se per Munté, tot i les reticències expressades per l’entorn de Puigdemont.

Davant la possibilitat factible que hi hagi més d’una candidatura, el president de la Generalitat ja ha fet saber a tothom que ell no hi intervindrà públicament. Ja no ho va fer quan un dels seus principals col·laboradors, Francesc Homs, va presentar-se a les primàries contra Sílvia Requena per liderar la llista a Madrid, i ara seguirà el mateix esquema. Les seves preferències, però, no deixen lloc a dubte.

Sectors a l’espera

Nova Convergència, la plataforma de Germà Gordó, optarà a dirigir el PDC amb una llista pròpia o bé de consens, segons va avançar ahir l’agència Efe. Sectors com Generació Llibertat estan a l’espera de la decisió de Turull, el mateix que els liberals. Reagrupament, segons va assenyalar el seu líder, Ignasi Planas, en declaracions a l’ACN, convida les forces renovadores a unir-se per presentar una llista “dinàmica i flexible”. Les pròximes hores seran claus per saber les opcions que podran triar els nous associats.