Puigdemont reclama que la justícia belga continuï la investigació sobre el seu espionatge

WaterlooL'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, demana a la justícia belga que continuï investigant el presumpte espionatge que se li va fer a través de les balises que es van trobar en dos dels seus vehicles a Bèlgica. Ho ha reclamat després de la informació publicada aquest dimarts per l'Agència Catalana de Notícies, segons la qual la policia belga hauria trobat indicis que relacionen aquest espionatge amb un fiscal de l'Audiència Nacional espanyola. Puigdemont assegura que es va cometre un "crim" davant el qual ara només falta determinar-ne els autors. Cal recordar, però, que fa unes setmanes la fiscalia que estava al càrrec d'aquesta investigació ja va demanar a la jutge que s'arxivés el cas per considerar que no hi havia proves suficients per determinar-ne l'autoria.

"Hi ha proves clares que hi ha hagut un delicte", ha recalcat explicant que els seus advocats ja van presentar els recursos pertinents per demanar que no es tanqui el cas. Sobre els indicis que apunten a Espanya, Puigdemont ha reclamat que l'Estat expliqui què hi té a veure i "deixi d'amagar el cap sota l'ala".

Segons l'informe de la policia belga que cita l'ACN, el fiscal de l'Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego (un dels principals experts estatals en euroordres) era en un hotel de Brussel·les a finals de gener del 2018, des d'on s'hauria efectuat una trucada a través d'una de les targetes SIM britàniques vinculades amb el cas de les balises. Per això, Puigdemont reclama que Espanya expliqui què té a veure amb la geolocalització dels seus vehicles.

L'expresident ha fet aquestes declaracions des de la Casa de la República de Waterloo, on ha presentat la llista de candidats per al Senat de Junts Per Catalunya, juntament amb l'exconseller també exiliat Lluís Puig i l'actual senador del PDECat, Josep Lluís Cleries. Tots tres han defensat la necessitat d'obtenir la màxima representació possible a Madrid per denunciar una situació "de anormalitat" i han defensat el projecte de JxCat com una proposta "transversal", evitant respondre sobre el risc d'una major divisió dins les forces que antigament integraven l'antiga Convergència i després el PDECat, insinuat per Marta Pascal o el fins ara diputat al Congrés del PDECat Carles Campuzano.