Puigdemont i Junqueras es retroben sense "cap retret"

WaterlooRecepció freda a Waterloo. Després de gairebé quatre anys sense veure's, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha arribat aquest dimecres a la Casa de la República amb els exconsellers Raül Romeva, Meritxell Serret i Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Els focus estaven tots posats en el retrobament entre Puigdemont i Junqueras, president i vicepresident del mateix Govern de la Generalitat però representants de les dues branques de l'independentisme que es fan evidents en la seva diferent situació personal: l'un encara és a l'exili com a eurodiputat i l'altre viatja lliurement d'Espanya a Bèlgica però no pot ostentar cap càrrec polític, tampoc el d'europarlamentari pel qual va ser escollit el 2019. Malgrat tot, no hi ha hagut "cap retret", ha dit el d'ERC al sortir de la residència de Waterloo dues hores i mitja després d'un dinar que ha descrit com a "personal" i, fins i tot, "emotiu".

Hi ha hagut coordialitat, però no han dissimulat les discrepàncies. A diferència de la visita del president, Pere Aragonès, l'expresident Puigdemont no ha sortit a rebre Junqueras a la porta amb la clàssica encaixada de mans (punys o colzes en època de Covid) i tampoc han comparegut després l'un al costat de l'altre. Sí que hi ha hagut fotografia de grup, amb l'exconseller Toni Comín i el raper Josep Valtònyc, presents al dinar, però en cap moment s'ha pogut veure els dos líders independentistes sols. Amb qui sí que ha encaixat mans Junqueras és amb un petit grup de catalans residents a Bèlgica que l'han rebut amb cartells demanant "unitat". Val a dir que Puigdemont tampoc va sortir a rebre els indultats de JxCat quan van visitar-lo fa una setmana.

L'exvicepresident de la Generalitat ha insistit que no era un dinar per parlar política, sinó únicament de les experiències personals viscudes tant a la presó com a l'exili. L'únic que han pactat després d'un retrobament tan simbòlic és el de tornar-se a veure: "Ha sigut una trobada molt agradable i amb el compromís molt explícit d’anar-nos retrobant, de mantenir el contacte" i també de "compartir l'esforç de la lluita contra la repressió i l'esforç compartit en favor de l'amnistia".  

Els dos líders del Govern de l'1-O no es veien les cares des de l'octubre del 2017 i davant les càmeres no s'han abraçat i amb prou feines s'han dirigit la paraula. Sí que ho han fet un cop s'ha tancat la porta de la Casa de la República, "fins a tres vegades", ha dit el líder d'ERC. Però la reunió també ha estat envoltada de la inevitable polèmica que susciten les tibants relacions entre els dos partits, alhora rivals i companys de govern. D'entrada, pel lloc. La delegació d'ERC va passar primer per Estrasburg, on es van reunir amb membres de l'Eurocambra i on també esperaven inicialment poder celebrar la trobada amb els ara eurodiputats de Junts a l'exili. Finalment, però, Junqueras, Romeva, Bassas, Serret i Forcadell s'han desplaçat fins a la residència de l'expresident a l'exili. Això sí, Puigdemont els ha preparat uns postres que Junqueras ha evitat valorar amb diplomàcia: "El president té moltes habilitats i segur que aquesta és una d'elles".

Una altra prova de la tibantor entre els dos dirigents independentistes és que fins a última hora els seus dos equips han estat discutint els detalls de l'escenografia de l'arribada i la sortida de la Casa de la República. En la posterior compareixença de l'exvicepresident s'ha volgut evitar la imatge de fons de la Casa de la República.

Sánchez: "No ens mereixem seguir ancorats al 2017"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat des de Riga (Letònia) a la trobada de Waterloo amb una consigna: "No ens mereixem seguir ancorats al 2017". Quan li han preguntat per la intenció de l'exvicepresident de la Generalitat d'intentar recuperar el seu escó a l'Eurocambra, el líder socialista ha fet una crida a "mirar cap endavant i aprendre dels errors". Sánchez ha comparegut acompanyat del primer ministre letó, Arturs Krisjanis Karins, després que dues persones despleguessin una estelada darrere de la delegació espanyola durant l'acte d'homenatge que han fet davant del memorial construït el 1935 pels soldats que van morir en la guerra d'independència de Letònia. Karins no s'ha volgut mullar sobre la situació a Catalunya, tot i les manifestacions a favor del dret a decidir i en contra de la repressió –especialment per l'empresonament dels líders independentistes– que eurodiputats letons han fet a l'Eurocambra els últims anys, informa Mariona Ferrer i Fornells.