Puigdemont relleva quatre càrrecs per esvair els dubtes sobre l'1-O
El president dona les competències electorals a Junqueras i crea un òrgan de coordinació del referèndum
BarcelonaCarles Puigdemont ja té un Govern a mida per convocar el referèndum de l'1 d'octubre. Després de dues setmanes de tensió arran del cessament del conseller d'Empresa Jordi Baiget, el president va completar ahir la crisi a l'executiu amb quatre canvis encaminats a esvair qualsevol dubte sobre la implicació i l'estratègia de l'executiu cap a l'1 d'octubre. La consellera de Presidència, Neus Munté, serà substituïda pel president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull. A Interior, el portaveu del PDECat a Barcelona, Joaquim Forn, assumirà el càrrec de Jordi Jané. La independent Clara Ponsatí, economista, tindrà la cartera d'Ensenyament que deixa Meritxell Ruiz. I Puigdemont també canvia el secretari de Govern: Joan Vidal de Ciurana ha deixat pas a Víctor Cullell, fins ara a la secretaria per al Desenvolupament de l'Autogovern. A més, tal com va avançar l'ARA, en un pas per concentrar les competències del referèndum en un únic conseller, el vicepresident, Oriol Junqueras, assumirà les competències en processos electorals, fins ara en mans de Governació.
El moviment reforça la confiança de Puigdemont en el seu Govern en el moment clau del Procés, en què la proximitat del referèndum –queden 78 dies– no admet ni dubtes ni fissures. Els relleus, acabats de perfilar i comunicats als protagonistes dijous al vespre, posaven el punt final a uns dies de vertigen. Després que Baiget hagués posat en dubte l'estratègia i hagués afirmat que no estava disposat a jugar-se el patrimoni, el president havia anat sondejant el compromís dels alts càrrecs amb l'1-O. La majoria de consellers del PDECat van mostrar dubtes a Puigdemont. Només Josep Rull i Santi Vila van mostrar-li suport a cegues, mentre que d'altres van posar-hi pegues: alguns recelaven de la manera com s'havien pres les decisions fins ara; d'altres, de la falta de compromís que veien en Oriol Junqueras en contraposició a la querella que havia rebut Meritxell Borràs, i finalment n'hi va haver que van exposar que no estaven preparats per assumir les conseqüències legals de la votació de l'1 d'octubre.
Puigdemont va estar madurant els canvis fins dijous a la nit, i la conclusió definitiva després d'escoltar tothom va ser que Munté, Ruiz, Jané i Vidal de Ciurana serien els rellevats. Les causes, però, són diferents en cada cas. Mentre que en el cas de Jané i Ruiz els dos consellers van expressar a Puigdemont la seva incomoditat a l'hora d'assumir les conseqüències legals per la resposta de l'Estat, en el cas de Munté i Vidal de Ciurana la decisió de marxar respon no tant als dubtes sobre el referèndum com al seu distanciament del president per la manera com s'estaven fent les coses. Tots quatre, però, van rebre l'agraïment de Puigdemont. El president va insistir que no es tractava d'un "cessament", sinó que els càrrecs havien fet "un pas al costat" i va lloar, tant en la roda de premsa per anunciar el relleu com en la presa de possessió dels nous alts càrrecs a la tarda, la "lleialtat" i "professionalitat" mostrada durant els seus anys al Govern.
Aquesta havia sigut una de les reclamacions que li havia fet la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal. L'objectiu de la formació era impedir que l'opinió pública percebés els quatre dimissionaris com a persones poc compromeses amb el referèndum, i per això tant Pascal com el mateix president van subratllar la seva implicació amb el Procés. Escarmentats per la manera com es va gestionar la destitució de Baiget, aquesta vegada tant el president com la coordinadora general del PDECat han mantingut en els últims dies una interlocució constant. Unes converses en què també ha participat l'expresident de la Generalitat Artur Mas.
No totes les peticions del PDECat, però, van ser ateses. En primer lloc, finalment els canvis no van afectar càrrecs d'ERC. Això sí, tant el president com el vicepresident van intentar minimitzar ahir el fet que els quatre alts càrrecs cessats fossin del PDECat, i van remarcar que aquest és un Govern de Junts pel Sí en què tothom forma part del mateix equip. "No hem actuat mai amb criteris de diferenciació", va defensar Puigdemont, mentre que Junqueras va assegurar que "el PDECat ha sigut, és i serà un partit importantíssim a Catalunya".
En segon lloc, l'altra petició no acomplerta és que el conegut com a 'sanedrí del Procés', on participen persones alienes al Govern, deixi de reunir-se i prendre decisions. De fet, Puigdemont va descartar ahir en roda de premsa prescindir de l'assessorament extern malgrat els recels que aquest fòrum genera entre diferents actors del Procés i que ja va verbalitzar el mateix Baiget abans de ser cessat. En roda de premsa, Puigdemont va ser clar: el Govern té "assessorament" i pot fer "consultes" a qui consideri, però "cap ni una de les decisions del Procés", va mantenir taxatiu, s'han pres al marge del president i el vicepresident. Això sí, en el marc de la reestructuració de l'executiu i en un intent de millorar la coordinació de tots els actors, Puigdemont i Junqueras posaran en comú l'estratègia en un nou ens: l'òrgan de coordinació del referèndum, en què també hi seran Cullell, com a secretari de Govern, i Josep Maria Jové, com a secretari general de Vicepresidència. Tots dos –Cullell ha participat en el disseny de l'arquitectura del Procés i Jové ha pilotat els preparatius del referèndum– posaran el contrapunt tècnic a l'estratègia política dissenyada pel president i el vicepresident de la Generalitat.
Més canvis?
Tancat el relleu a la primera línia del Govern, l'executiu dona per superades les turbulències dels últims dies. Tanmateix, fonts governamentals donaven per fet ahir que en els pròxims dies encara hi hauria més moviment entre alts càrrecs, en la segona línia de l'executiu. El mateix Puigdemont va assegurar que cada conseller hauria de "garantir" el compromís dels seus subordinats.
Tot, per arribar a dimarts, dia assenyalat per reactivar la compra d'urnes, amb la crisi totalment resolta. Després de setmanes de tensions, Puigdemont espera tenir un Govern cohesionat i compromès sense matisos amb l'1-O.
