Puigdemont juga la partida

BarcelonaCarles Puigdemont sap des de la nit del 23-J que té la paella pel mànec. I a partir d’aquí se li obrien dos escenaris: jugar la partida de la investidura espanyola o no jugar-la. Aquest segon escenari significava adoptar una postura de no negociació, és a dir, presentar unes demandes, en aquest cas l'amnistia i l'autodeterminació, i dir: això és el que hi ha, vosaltres mateixos. Els seus tuits demanant “paciència, perseverança i perspectiva”, però, indiquen que no estem en aquest escenari sinó que ha decidit jugar la partida, amb tot el que això comporta.

Això no prefigura de cap manera el resultat final, però sí que representa una certa novetat: Junts és un actor polític que ha decidit fer política també a Madrid. I per això actua tàcticament, com tothom, buscant el màxim rendiment amb el mínim desgast. En aquest cas Junts busca que la votació del Congrés no es pugui llegir com un avançament del que farà amb la investidura, sinó que busca desvincular una cosa de l'altra. És per aquest motiu que esperaran a l'últim moment per fer el seu moviment. La decisió sobre la mesa del Congrés es prendrà després que tothom ja s’hagi mullat, començant per ERC (que ja ha apujat el preu per no quedar descol·locada) i seguint per la diputada canària, que pot facilitar les coses a Junts perquè només s’hagi d’abstenir. La votació, en tot cas, serà d’infart, perquè pot anar d'un sol vot si Junts vol evitar el suport explícit al candidat socialista a presidir la cambra.

En tot cas, si al final és la dreta qui aconsegueix el control del Congrés, és molt probable que el PSOE ja no vulgui continuar jugant la partida i prefereixi anar ja a una repetició electoral, perquè si governar amb tots els suports que necessita ja es preveu difícil, amb la mesa de la cambra en contra s'endevina com a impossible. Per tant, dijous tenim dos escenaris: o un game over anticipat o bé un "Continuarà".