Puigdemont reitera que recorrerà al TJUE amb l'esperança de ser al primer ple de l'Eurocambra del 2 de juliol

Brussel·lesCarles Puigdemont té clar que, després de tots les obstacles posats per les autoritats espanyoles per poder ser eurodiputat, l'única alternativa que té és la justícia europea. En una roda de premsa des del Parlament Europeu, l'expresident a l'exili s'ha mostrat fins i tot esperançat amb el fet que, abans del 2 de juliol, hi hagi una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que els permeti a ell mateix, a Toni Comín i a Oriol Junqueras ser al primer ple del Parlament Europeu de la nova legislatura. Per fer-ho, però, cal que facin un pas i ha assegurat que això és el que farà el seu equip legal després que ahir la Junta Electoral Central rebutgés els documents presentats pel seu advocat, Gonzalo Boye, per poder recollir l'acta en nom seu.

"És inconcebible que amb dos milions de suports no estiguem en la sessió de constitució de l'Eurocambra", ha dit qualificant la situació de "test d'estrès" per a la democràcia europea i espanyola. Puigdemont ho ha dit en una roda de premsa assegut al costat de diversos eurodiputats que donen suport al moviment independentista i als polítics a l'exili, com l'eslovè Ivo Vajgl, que va declarar com a testimoni davant el Tribunal Suprem fa unes setmanes. Entre els ponents també hi havia Diana Riba, la segona de la llista d'ERC després d'Oriol Junqueras. Tots ells han presentat la carta de protesta signada per una vuitantena d'eurodiputats (de l'antiga i de la nova legislatura) en què s'insta l'Eurocambra a demanar a les institucions espanyoles, i en particular a la JEC, que "respecti el resultat de les eleccions europees" i permeti a Puigdemont, Comín i Junqueras exercir com a eurodiputats i tenir immunitat. La carta va dirigida la mesa del Parlament Europeu, que a més es va reunir ahir i va parlar del veto de l'Eurocambra a l'acreditació temporal de Carles Puigdemot i Toni Comín, una reunió en què Tajani es va espolsar les responsabilitats assegurant que va ser una decisió administrativa.

Els últims passos de Puigdemont i Comín ja han anat encaminats a buscar l'actuació del Parlament Europeu que els obri la porta per anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (el de Luxemburg), que té uns terminis més ràpids que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). I, després que aquest dilluns ja ho avancés Gonzalo Boye, l'expresident ha insistit que "recorreran" al TJUE i esperen "ser a la sessió constitutiva del Parlament Europeu del 2 de juliol". No ha volgut aclarir, però, quina és la via per fer-ho. Per poder presentar-hi un recurs, s'ha de ser un estat membre que recorri una decisió presa per una institució europea, un tribunal nacional que presenti una qüestió prejudicial o un particular que pugui al·legar que les institucions europees han actuat en contra seva o no han fet prou per protegir-lo, és a dir per omissió. Per això, la carta que signen la vuitantena d'eurodiputats demana a l'Eurocambra que actuï i també pot anar en aquesta línia. Cal recordar a més, que Oriol Junqueras ja va presentar un recurs al Tribunal Suprem demanant que presenti una qüestió prejudicial al TJUE.

Tot i això, les esperances de Puigdemont i Comín de poder ser al ple del 2 de juliol són fràgils perquè encara no han presentat cap recurs ni han fet el pas legal i queden només dues setmanes per a la data límit. El TJUE pot actuar d'urgència en certes ocasions si ho considera oportú, però no és habitual que trigui menys de dos mesos. Per això, fonts de l'entorn independentista a Brussel·les també s'hi han mostrat poc esperançades. Sí que confien que el TJUE resolgui a favor seu encara que no sigui abans del 2 de juliol. S'espera, però, que l'expresident sigui a Estrasburg encara que no pugui exercir com a eurodiputat a mode de protesta i per això les entitats ja hi han convocat una mobilització.

En la roda de premsa hi eren presents també Toni Comín, Diana Riba (ERC), Ivo Vajgl (eurodiputat eslovè del grup ALDE), Ramon Tremosa (PDECat), Pernando Barrena (EH Bildu), Bodil Valero (eurodiputada sueca dels Verds) i Mark Demesmaeker (flamenc de la N-VA). Valero ha explicat que troba "absurd" que els eurodiputats electes hagin d'anar a acatar una Constitució "si la volen canviar" perquè la Constitució és un text legal que es pot canviar "de manera democràtica i legítima", ha dit. A més ha especificat que en el cas de Suècia els eurodiputats escollits reben una carta que ja els serveix per ser nomenats oficialment.