Puigdemont inicia mandat obviant el rei i la Constitució
El president de la Generalitat pren possessió amb la promesa de fer la desconnexió amb plenes garanties
BarcelonaDeterminació en el fons i pulcritud en les formes. Carles Puigdemont, el 130è president de la Generalitat, ha començat el mandat com va prometre al discurs d’investidura de diumenge al Parlament: garantint que aquesta serà la legislatura de la transició cap a la República Catalana però sense oblidar que la societat catalana és plural. El primer gest, carregat de contingut, el va protagonitzar ahir al vespre, passades les 7, al Saló Sant Jordi del palau presidencial. La presidenta de la cambra, Carme Forcadell, li va preguntar: “Promet complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament?” Cap referència a la Constitució espanyola ni al rei Felip VI, que dilluns va desairar Forcadell. Com ja va passar a la presa de possessió d’Artur Mas l’any 2012, una cortina negra tapava el retrat del monarca espanyol.
La fórmula escollida suposa un canvi significatiu respecte de la que s’havia utilitzat fins ara. Puigdemont ja va avisar diumenge que els 18 mesos que vénen són els de la “preindependència”. Hores abans de l’acte, els departaments de Presidència del Govern i del Parlament havien acabat de tancar el redactat, que incloïa la menció a les “obligacions del càrrec” i, per tant, implícitament també al que estableix l’Estatut i la carta magna. No obstant, les cares serioses del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i de la delegada del govern central a Catalunya, María de los Llanos de Luna, evidenciaven el malestar que aquest canvi va provocar a Madrid. L’Advocacia de l’Estat analitzarà avui si hi ha base jurídica per emprendre accions legals. Forcadell va assegurar, en declaracions a 8TV, que “no hi ha cap norma que reguli” la presa de possessió del càrrec. Una de les imatges de l’acte d’ahir van ser les converses que van mantenir, abans i després de la cerimònia, els líders d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, amb Fernández Díaz i Llanos de Luna.
Potser posant-se la bena abans de la ferida, Puigdemont va alertar que ser fidel al poble de Catalunya vol dir situar-se en “un cercle virtuós de legitimitat democràtica indiscutible”. Molt probablement, en els mesos vinents el Govern haurà d’apel·lar a aquesta qüestió en el previsible xoc institucional amb les institucions estatals pel procés sobiranista, que ara torna a agafar embranzida. Ahir van acompanyar el nou president la majoria de cares que formaran part de l’executiu, començant pels tres puntals: Junqueras, que serà vicepresident, Neus Munté i Raül Romeva.
Seguretat jurídica
La determinació a recórrer el camí marcat entre Junts pel Sí i la CUP conviu, en el relat del nou president i exalcalde de Girona, amb una insistència a assegurar que les coses no es faran “de qualsevol manera” i sempre amb seguretat jurídica. Entre els assistents a l’acte hi havia personalitats del món econòmic i empresarial català -des de representants de La Caixa fins als líders sindicals-, així com els principals polítics del país, com l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els expresidents catalans Pasqual Maragall i José Montilla. Jordi Pujol, esclar, no hi va ser.
El guant de seda en les formes no va escatimar, però, els retrets directes a l’Estat. Va denunciar que els catalans estan “ofegats i humiliats financerament”, “desatesos en les inversions”, i “menystinguts” en allò que toca la identitat i la llengua. Per fer-hi front, el president té clar que es necessiten les eines pròpies d’un estat. Teòricament, s’han de bastir en els pròxims divuit mesos.
Una de les evidències d’aquests tres últims mesos de dures negociacions sobiranistes, que es van salvar amb un acord in extremis, és la necessitat de fer créixer el nombre d’independentistes si es vol culminar el procés amb èxit. Puigdemont va defensar que cal “explicar i implicar més i millor” el projecte. De fet, un dels reptes del nou govern serà trobar un relat compartit, que cohesioni un executiu amb persones de procedència política diversa i sustentat per la CUP al Parlament.
L’esquerra alternativa és qui més fort va jugar perquè Artur Mas no fos qui liderés la Generalitat. El ja expresident va rebre una sonora ovació quan va enviar un missatge directe a la Moncloa i a la casa reial: “Jo sí que agraeixo els serveis prestats a tothom”. El decret de cessament del líder de CDC va evitar fer servir la fórmula habitual d’agraïment en la culminació simbòlica d’una relació gèlida amb l’Estat. La “tristor” era ahir una constant entre els col·laboradors de l’expresident. Es tanca una etapa i n’arrenca una d’inèdita en la història del país.