Puigdemont reclama una mediació i l'amnistia abans de la investidura

Brussel·lesDes del 17 d’agost que Junts va donar suport a Francina Armengol com a presidenta del Congrés de Diputats que el partit de Carles Puigdemont havia mantingut el silenci sobre quines condicions posava sobre la taula per investir Pedro Sánchez. Ni declaracions públiques ni reaccions sobre la resta d'actors polítics, amb l'objectiu que tot el focus estigués centrat aquest dimarts a Brussel·les, on l’expectació mediàtica ha sigut màxima: Puigdemont, davant d'una sala plena de gom a gom a l'hotel Thon EU, ha reclamat al PSOE (o al PP, si ho volgués) un “acord històric” per resoldre el conflicte polític i ha fixat les "condicions prèvies" que, a parer seu, són necessàries per arribar-hi: el reconeixement de la “legitimitat” de l’independentisme, la fi de la judicialització i una mediació que acompanyi les dues parts des del principi de les converses.

És a dir, Puigdemont demana a Pedro Sánchez que abans de la investidura –el termini màxim és el 27 de novembre– es tiri endavant la llei d’amnistia al Parlament espanyol i que es nomeni un àrbitre neutral i consensuat que actuï de “verificador” dels acords. "Pot ser internacional o no", aclareixen les fonts consultades, però sí que és necessari: "La total falta de confiança entre les parts fa que el mecanisme de mediació sigui imprescindible”, ha dit Puigdemont. Això no és nou: la mediació ja va ser una de les qüestions que demanava Junts l’any 2019 per a la taula de diàleg amb la Moncloa i també va ser un motiu de discussió amb Esquerra, que prioritzava engegar la negociació sense aquesta figura.

L'expresident també s'ha referit a què entén per amnistia. No ha fet cap llista de damnificats, però sí afirmacions rellevants de cara a negociar l'amnistia amb el govern espanyol. Per a ell, afecta totes les causes relacionades amb el Procés, des d’abans del 9-N fins a les protestes postsentència, i implica que l'1-O no pugui ser un “delicte” i també que l’independentisme desaparegui com a "amenaça" a les directives d’intel·ligència dels cossos de seguretat, la qual cosa –ha dit– l'Estat utilitza de pretext per "espiar" i "infiltrar" el moviment. A més, s'ha mullat sobre un dels debats que envolten l'amnistia: a parer seu no pot incloure els policies investigats per la violència durant el referèndum de l’1 d’Octubre: “No ha de servir per igualar les víctimes de les injustícies als seus victimaris”. Tampoc, ha afirmat, s'ha d'utilitzar per “posar el punt final a res”.

D’aquesta manera, Puigdemont ha mantingut que Junts no donarà els vots al PSOE per “salvar la legislatura espanyola”, frenar la dreta o trobar un “pedaç” a la situació actual, sinó que només farà el pas si és per canviar el paradigma de la relació amb Madrid. Per a l’expresident a l’exili, Espanya té un “dilema”: “O repeteix eleccions o pacta amb un partit [Junts] que manté la legitimitat de l’1 d’Octubre i que no renunciarà a la unilateralitat com a recurs legítim”. Un missatge que va en dues direccions: cap a les veus socialistes –com la de l’expresident José Montilla– que aposten perquè l’amnistia vagi acompanyada d’un compromís que no es repetiran els fets del 2017 i també cap a l'ANC, que ja ha afirmat que l'amnistia pot portar a la "renúncia".

El referèndum acordat

Segons l’eurodiputat de Junts, ara cal que els dos grans partits espanyols s’atreveixin a pactar el que “cap règim ha sigut capaç de fer des del Decret de Nova Planta”. I un cop satisfetes les condicions prèvies, què demana Puigdemont? L’expresident ha parlat a Brussel·les d'un procés de negociació que no tingui cap altre “límit” que els tractats internacionals i, en aquest marc, ha defensat “el reconeixement nacional de Catalunya i, per tant, el seu dret a l’autodeterminació”. A parer seu, això es pot dur a terme dins de la Constitució del 1978 i podria ser una resposta al “pacte trencat” que va significar la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010 sobre l’Estatut.

Malgrat referir-se al “mandat polític” de l’1-O, Puigdemont ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat de fer un referèndum acordat amb l’Estat. Ha citat l’article 92 de la Constitució, que regula els referèndums, per argumentar que el dret a decidir es tracta d’una qüestió de “voluntat política”. “Que ningú s’enganyi, l’amnistia no resoldrà el problema de fons [...]. És una combinació de les dues carpetes, i el progrés simultani en totes dues determinarà la viabilitat d’una negociació”, ha assegurat, tot i que el dret a decidir no l'ha situat com una qüestió prèvia a la investidura. El que sí que ha fet és encerclar una altra data al calendari: el 19 de setembre. És el dia en què el govern espanyol s’ha compromès a proposar la reforma del reglament del Consell de la Unió Europea perquè el català sigui oficial a les institucions comunitàries. “Si Espanya vol, pot”, ha sentenciat, situant aquesta fita com la prova del cotó fluix que hi ha possibilitats de seguir negociant amb el PSOE.

Presències i absències

Abans d’iniciar la conferència, Puigdemont s’ha reunit amb els representants dels partits –ERC, Junts i la CUP– i les entitats independentistes que s’han desplaçat fins a Brussel·les per escoltar-lo, amb la voluntat de fer-los cinc cèntims del que diria abans de fer-ho públic. Cal tenir en compte que ara per ara no hi ha coordinació entre les forces sobiranistes per encarar la negociació amb Madrid. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, des de Barcelona, ha donat la benvinguda amb ironia a Puigdemont a la via del diàleg i l'ha instat a "cooperar" per negociar amb el PSOE –informa Quim Bertomeu–. La CUP ha mantingut el seu escepticisme: Carles Riera ha considerat “correcte” el punt de partida de l’expresident, però ha posat en dubte la voluntat “democràtica” de l’Estat per resoldre el conflicte. La Moncloa, al seu torn, ha admès estar als "antípodes" de Puigdemont, però no ha donat per trencada la negociació.

En tot cas, la fotografia d'aquest dimarts a Brussel·les és molt diferent de la de l'inici d'aquesta setmana, quan la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, va acudir al Parlament Europeu per reunir-se amb Puigdemont. Aquest dimarts només han anat a escoltar l'expresident representants dels partits independentistes. Cap cara del PSOE ni molt menys del PP. "El gest de Díaz va ser molt rellevant", admeten fonts dels juntaires, però també deixen clar que no és suficient: reclamen que també els socialistes reconeguin de forma explícita Puigdemont com un interlocutor vàlid per a ells.