Puigdemont enceta la ronda de contactes amb Arrimadas i Colau

BarcelonaLa líder de l’oposició, Inés Arrimadas, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, seran les dues primeres representants institucionals que rebrà Carles Puigdemont en la seva primera ronda de contactes com a president de la Generalitat. Amb la dirigent de Ciutadans s’hi veurà dimecres vinent al matí, mentre que amb Colau s’hi trobarà el 5 de febrer. En la intervenció parlamentària de dimecres per explicar l’estructura del nou Govern, Puigdemont va assegurar que es veuria en les pròximes setmanes amb els principals dirigents del país per establir relacions institucionals més enllà de les diferències polítiques existents entre partits sobre el procés sobiranista, que és un dels aspectes clau de la legislatura.

Mentre era alcalde de Girona, Puigdemont -que tenia només deu regidors de 25- defensava que l’acció de govern s’havia de convertir en un “pacte en moviment”, i ara vol ampliar l’espectre de pactes més enllà de l’acord d’estabilitat subscrit amb la CUP per desencallar la legislatura. El nou president sap perfectament que amb Arrimadas no s’hi posarà d’acord en cap dels avenços que es facin en el procés -ha promès deixar el país “a les portes” de l’estat propi en el termini d’un any i mig-, però vol abordar-hi aspectes socials, econòmics i mediambientals. Una de les primeres lleis alienes al full de ruta de desconnexió que Puigdemont vol dur al Parlament és la de canvi climàtic.

El dirigent de Convergència, que en els seus primers dies al càrrec va mantenir contacte telefònic amb la majoria de dirigents polítics catalans, té entre les seves prioritats aprovar uns pressupostos “expansius”, però per a això la Generalitat necessita que els ingressos previstos també ho siguin. En aquest sentit, dimecres va estendre la mà a Catalunya Sí que es Pot (CSQP) per explorar uns comptes que permetin desenvolupar el pla de xoc esbossat amb la CUP. La voluntat d’amplis acords es va voler demostrar, segons fonts governamentals, amb l’aprovació per unanimitat d’un calendari “realista” per retornar la paga extra del 2012 en un termini màxim de dos anys. “Governar en coalició obliga a tenir altres actituds”, constataven dirigents consultats als passadissos del Parlament.

Amb Colau, Puigdemont hi haurà de tractar un assumpte espinós: el deute que té la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona. Segons dades del consistori fetes públiques durant el mes d’octubre de l’any passat, l’administració catalana deu 140,23 milions d’euros a la institució barcelonina. Des que Colau va arribar a l’alcaldia, representants de la Generalitat i de l’Ajuntament s’han reunit fins a quatre vegades per tractar aquest assumpte. Els 140,23 milions pendents van des de deute vençut -això vol dir que el Govern ja l’hauria d’haver pagat-, deute no vençut -per tant, encara se situa dins dels terminis acordats- i anualitats pendents. Aquesta última quantitat es refereix a xifres pactades en convenis bilaterals que la Generalitat encara no ha abonat.

Quan Mas encara era president i Xavier Trias ocupava l’edifici del seu davant a la plaça de Sant Jaume, el missatge oficial de CDC era que amb un altre partit governant l’Ajuntament el procés sobiranista podria quedar tocat. “Què us penseu, que la riquesa d’una ciutat es fa amb escraches o assemblees?”, es preguntava el líder de Convergència en el míting final de la candidatura de Trias. En la primera reunió mantinguda entre l’expresident i Colau, a finals de juliol, l’alcaldessa va prometre fer pinya amb el Govern davant l’embat de l’Estat i es va alinear amb el dret a l’autodeterminació.

Un cop rebi Arrimadas i Colau, la resta de dirigents del país aniran passant per la Generalitat. Puigdemont vol aplicar-se l’encàrrec de “diàleg permanent” que ha manat als consellers, i està centrant els primers dies com a president a parlar “amb molta gent”, diu el seu entorn.