Puigdemont s’imposa i pren el control de JxCat al Congrés

BarcelonaEl pols que des de fa setmanes mantenia el sector moderat del PDECat amb Carles Puigdemont es va decantar ahir a favor d'aquest últim. El consell nacional del Partit Demòcrata va avalar els plans de l'expresident i va aprovar que JxCat es presenti a les eleccions espanyoles del 28 d'abril amb una candidatura en què els perfils més afins a Puigdemont són majoria i els representants del corrent més pragmàtic han quedat relegats a un segon pla. Una victòria de Puigdemont subratllada amb l'anunci que ell mateix serà el candidat de JxCat a les eleccions europees, en les quals competirà contra Oriol Junqueras, proclamat dijous cap de llista d'ERC.

La pugna soterrada entre els partidaris de Puigdemont i l'ànima més moderada del PDECat, doncs, es va acabar de resoldre ahir quan el president del partit, David Bonvehí –que fins ara havia buscat un perfil equidistant entre les dues sensibilitats–, va portar al consell nacional una proposta de candidatura en què predominen els noms vinculats a la Crida, que, tot i no presentar-se de manera oficial, tindrà un pes important el 28-A. Així, tal com havia avançat l'ARA, Jordi Sànchez i Laura Borràs faran tàndem per Barcelona, seguits de Míriam Nogueras i Ramon Tremosa. A Lleida el cap de llista serà Jordi Turull, seguit de Concepció Cañadell, mentre que Josep Rull, Ferran Bel i Aurora Masip lideraran la llista a Tarragona i Jaume Alonso-Cuevillas, Sergi Miquel i Marina Geli aniran per Girona. De tots, només Bel i Miquel formen part de l'anomenat 'sector pragmàtic', que veu com queden fora de les llistes les seves principals cares visibles: Carles Campuzano, Jordi Xuclà i Marta Pascal.

Més enllà de deixar greument tocat el sector moderat del PDECat, el relleu de noms a les Corts espanyoles és important també pel que pot suposar en l'estratègia que el partit segueixi a partir d'ara a Madrid. El grup neoconvergent al Congrés s'havia mostrat els últims temps com l'últim bastió dels pragmàtics, que havien aconseguit fer valer les seves tesis en moments clau com la moció de censura que va descavalcar Mariano Rajoy en favor de Pedro Sánchez. Un rol que havia incomodat Puigdemont però també el president de la Generalitat, Quim Torra. Ahir, un cop feta pública la composició de les llistes de JxCat, el cap de l'executiu català es va afanyar a mostrar-se "content i satisfet" a través de Twitter i a posar deures al futur grup parlamentari al Congrés: "Defensar i exigir el dret a l'autodeterminació de Catalunya". Fonts pròximes al president apunten, de fet, que amb els noms que integren la candidatura Torra –que ha intervingut activament en les negociacions amb el PDECat– s'assegura que el futur grup parlamentari estarà alineat amb les seves tesis. De fet, tenint en compte que difícilment els presos arribaran a ocupar l'escó, el grup parlamentari estarà pilotat previsiblement per persones de la màxima confiança de Torra i Puigdemont, com Laura Borràs –que haurà de deixar la conselleria de Cultura–, Míriam Nogueras, Ramon Tremosa i Jaume Alonso-Cuevillas.

Tot i la tensió dels últims dies, que es va poder captar tant en l'anterior consell nacional del PDECat, dijous, com en la reunió d'urgència de l'executiva del partit, dissabte, la trobada d'ahir va ser més plàcida que no s'esperava. La proposta de Bonvehí va prosperar per una àmplia majoria (prop del 75% dels vots) i només Xuclà –que va tenir una topada amb el conseller d'Interior, Miquel Buch– va prendre la paraula per part del sector moderat per qüestionar la preponderància de noms pròxims a la Crida i criticar que el partit no es pogués posicionar sobre els independents escollits per JxCat. Tot i el silenci públic, en privat la remor persisteix, i la irritació amb Bonvehí era ahir evident, segons diverses fonts consultades per l'ARA i que temien que el PDECat acabi quedant diluït dins de JxCat i, per extensió, de la Crida.

I és que, més enllà de la llista al Congrés, ahir també es va ratificar que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, serà la número 2 de JxCat a Barcelona per darrere de Joaquim Forn i per davant de Neus Munté, que anirà de 3 a l'espera que Ferran Mascarell s'incorpori com a quart. El consell nacional del PDECat va aprovar també l'acord de governança entre el partit i JxCat, que passa de moment per un model 50%-50% en què la presa de decisions s'haurà de fer de mutu acord entre Bonvehí i Jordi Sànchez i en què tots dos tindran capacitat de veto.

Els recels del PNB

Una prova de com avança la confluència del PDECat i JxCat és que, un cop acabat el consell nacional dels primers, l'acord es va anunciar a so de bombo i platerets a la seu dels segons. Nogueras –vicepresidenta del PDECat–, Artadi i Borràs van comparèixer per explicar la composició de les llistes al Congrés, el Senat i l'Ajuntament de Barcelona i fer pública la principal sorpresa del dia i l'única que no s'havia debatut al consell nacional del PDECat: que Carles Puigdemont serà cap de llista de JxCat a les europees. A través de Twitter, l'expresident va avisar que "és el moment de fer un pas més per internacionalitzar el dret a l'autodeterminació de Catalunya des del cor d'Europa per a tot el món".

A més del PDECat, però, l'anunci de Puigdemont també va agafar per sorpresa el PNB, que ja feia setmanes que havia mostrat la seva incomoditat amb la idea d'haver de compartir candidatura amb l'expresident i que ara haurà d'analitzar el nou escenari. Fonts del PDECat pronosticaven ahir que els bascos no aniran amb ells a les europees. No serà l'únic escull per a Puigdemont, que haurà de superar també les traves que pugui trobar per obtenir l'acta d'eurodiputat, ja que en principi hauria d'anar a Madrid a recollir les credencials. Un fet, però, que ahir fonts pròximes a l'expresident negaven. De moment, abans d'haver d'aconseguir l'acta a Brussel·les, Puigdemont ja ha guanyat el pols amb el PDECat i ja obtingut el control de JxCat a Madrid.