Puigdemont aposta per un "desbordament democràtic" per aixecar la declaració d'independència del 2017

BarcelonaL'independentisme ha de ser capaç de "desbordar" democràticament l'Estat en els pròxims mesos per poder aixecar la DUI i culminar la feina feta la tardor del 2017. La recepta és de l'expresident Carles Puigdemont i la proposta s'ha explicitat en el document Preparem-nos, que ha elaborat el Consell per la República i que s'ha presentat aquest dissabte en l'assemblea fundacional. Com? Primer de tot, superant el llindar del 50% dels vots a favor de la independència en les eleccions del 14-F i, a partir d'aquí, constituint un govern independentista que tingui per objectiu "fer efectiva la República". El document, però, no concreta els detalls sobre com s'hauria de materialitzar la independència, però sí que parla de l'estratègia per fer-ho i que passaria per unir forces entre tots els actors independentistes, des de les institucions fins a la ciutadania.

Si l'Estat no accepta un referèndum d'autodeterminació vinculant, el full de ruta passa per donar legitimitat a l'1-O i continuar el que va quedar pendent l'octubre del 2017: fer efectiva la independència. "És possible si es multiplica l'experiència de l'1-O i es provoca un veritable desbordament democràtic, massiu, sostingut en el temps, que sigui insostenible per a l'Estat", ha afirmat Puigdemont en la seva intervenció a l'assemblea d'aquest dissabte. En aquest sentit, el document que planteja el Consell per la República defensa que un cop l'independentisme guanyi les properes eleccions, el Parlament i el Govern han "d'aixecar la suspensió de la declaració d'independència i implementar-la", i aplicar la llei de transitorietat jurídica.

Amb tot, en roda de premsa posterior a l'assemblea, el vicepresident del Consell per la República, Toni Comín, no ha volgut detallar quan seria el millor moment per aixecar la DUI. "No té cap sentit polític parlar sobre quan s'hauria d'aixecar la DUI, però sí que hem d'explicar que el que farem és reprendre el que vam començar l'octubre del 2017", ha afirmat. El que sí que ha dit Comín és que tres anys després del 27-O, quan es va aprovar la DUI (sense que s'acabés fent efectiva), ara "els riscos són molt diferents". De fet, Comín considera que l'independentisme s'hauria de preparar per a una resposta violenta de l'Estat: "Els riscos canvien de naturalesa si s'han anticipat molt, poc o gens, o si no s'han anticipat", ha dit en referència a l'octubre del 2017.

Així, en el document es torna a apel·lar a la mobilització ciutadana, que ha de ser "organitzada i sostinguda", per "fer impossible qualsevol intent, per part de l'estat espanyol, de desactivar la voluntat de la ciutadania de Catalunya mitjançant l'ús de la força". Paral·lelament, el Consell per la República proposa elaborar un "pla" per implicar les institucions municipals en la materialització de la independència, a més de buscar suports internacionals perquè reconeguin "la República Catalana" i forcin l'Estat a negociar la secessió. Tot plegat culminaria amb un "procés constituent" que redactaria una nova Constitució que s'hauria de ratificar en referèndum.

Però mentre no arriba aquest moment, el Consell per la República aposta perquè la Generalitat desplegui els "canvis i transformacions tecnològiques, organitzatives, legislatives i administratives" que serveixin per transitar cap a la independència. I també faci passos per "trencar" amb companyies energètiques, financeres i de comunicació de l'Íbex-35: "Fer passos encaminats a trencar la dependència dels poders espanyols que actuen a través de les companyies de l’Íbex-35 en la provisió de serveis financers i energètics i de comunicació". Mentrestant, el Consell per la República també hauria de coordinar accions que posin contra les cordes l'Estat -les anomenen accions dilema-, i citen l'1-O com a exemple.

L'absència d'ERC

El Consell per la República continua apostant per la "confrontació" amb l'Estat com a via per ampliar la base independentista assumint-ne totes les "conseqüències" i "costos". Consideren que aquesta i la de la negociació són dues vies paral·leles i no excloents. Una estratègia diferent de la que planteja ERC, que defensa primer ampliar la base per després afrontar l'embat amb l'Estat. De fet, el document que ha fet públic avui l'organisme no ha sigut redactat conjuntament amb els republicans, tal com ha admès el mateix Comín, tot i que ha assegurat que el contingut és fruit de trobades prèvies. El partit que dirigeix Oriol Junqueras va decidir no participar en l'assemblea fundacional d'aquest dissabte perquè consideraven que la trobada tenia un caràcter "partidista".

Comín, però, ho ha negat i ha demanat a ERC una "reflexió" de cara als pròxims mesos. L'exconseller considera que és "difícil d'entendre" que els republicans no hagin volgut assistir a la trobada. Sense fer-hi referència explícita, Carles Puigdemont també ha apel·lat a la unitat de l'independentisme durant la seva intervenció i ha defensat que l'estratègia per fer efectiva la independència ha de tenir com a "autoritat nacional" el Consell per la República. El vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, però, ha insistit que la trobada s'hauria d'haver celebrat després del 14-F i ha avisat Puigdemont que cal generar condicions "per poder fer un pas endavant cap a la independència", i que, per això, cal "ser molts més" i tenir "molta més força".

Puigdemont ratificat, i Laïlla presidenta de l'Assemblea de Representants

Durant l'assemblea fundacional d'aquest dissabte, s'ha ratificat per unanimitat que Carles Puigdemont sigui el president del Consell per la República. La trobada també ha servit per elegir els membres de la mesa de l'Assemblea de Representants. La dirigent de Demòcrates Assumpció Laïlla ha sigut escollida com a presidenta de l'Assemblea de Representants. El diputat de JxCat Toni Morral ha sigut elegit vicepresident primer; Eduardo Reyes, diputat d'ERC, vicepresident segon; la diputada de JxCat Glòria Freixa, secretària primera, i Josep Riera, també diputat de JxCat, secretari segon.

A l'Assemblea de Representants hi poden assistir els diputats independentistes del Parlament, en total 70, però aquest dissabte només ho han fet 37, després del rebuig dels republicans de ser a la reunió. El diputat de la CUP Carles Riera hi ha assistit com a observador. L'assemblea s'ha celebrat de forma telemàtica i presencial, i a cavall de Brussel·les -on eren els exmembres del Govern exiliats i també els representants de la mesa de l'Assemblea de Representants que han sigut escollits avui- i Barcelona, al Palau de la Generalitat, on hi havia els membres del consell de govern del Consell per la República: Aurora Madaula, Guillem Fuster, Elisenda Paluzie, Neus Torbisco, Antoni Castellà, Lluís Llach i Carme Garcia.