Tsunami Democràtic

Puigdemont deixa de ser eurodiputat

Adquirint la condició de diputat del Parlament, perd la immunitat

3 min
L’expresident i eurodiputat Carles Puigdemont, en una imatge recent.

BarcelonaQuan Carles Puigdemont va decidir presentar-se a les eleccions del Parlament del 12 de maig, assumia no només que no seria el cap de llista de les europees tal com havia planejat, sinó també que, a partir de la constitució de la nova cambra catalana, perdria la condició d’eurodiputat i, per tant, la immunitat. Ser membre de les dues cambres és incompatible i, si arriba el cas, l’afectat ha de comunicar quin dels dos escons prefereix. Si no diu res, preval l'última acta que ha recollit, és a dir, en el cas de Puigdemont, la del Parlament.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Això és el que passarà aquest dilluns, quan l'expresident a l'exili, com la resta de diputats catalans, ja haurà enllestit els tràmits –les credencials es poden recollir a distància– per prendre possessió del seu escó a Catalunya. A diferència del que passa al Congrés dels Diputats, no necessàriament ha de ser presencial. De fet, ja va prendre possessió a distància com a diputat de la cambra catalana l’any 2017 –ho van fer també la resta dels exiliats–, així com els presos polítics tant de Junts com d’Esquerra.

La causa de Tsunami

Amb aquesta nova situació, Puigdemont perd drets, ja que no té la mateixa immunitat com a diputat del Parlament que com a diputat de l’Eurocambra. A la cambra catalana no hi ha suplicatori previ a iniciar una investigació i la immunitat consisteix tan sols a no ser detingut "si no és en cas de delicte flagrant". I això és rellevant per a Puigdemont: tot i que el Parlament Europeu va autoritzar el suplicatori per ser jutjat per l’1-O, mantenia la protecció per a l’acusació de terrorisme per Tsunami Democràtic, ja que el Tribunal Suprem no va realitzar cap tràmit per aixecar la immunitat en aquest àmbit ni ha dictat cap ordre de detenció ni mesura cautelar contra ell –tècnicament, segons fonts jurídiques, no podia mentre Puigdemont tingués immunitat.

Ocupant l'escó català, doncs, l'alt tribunal té ara via lliure per intentar-ho. Probablement per això el Suprem va anunciar el 8 d’abril que citaria Puigdemont entre el 17 i el 21 de juny perquè declarés per videoconferència sobre la causa de Tsunami. Comptava, en aquest sentit, que ja no tindria la immunitat europea, malgrat que fonts de la defensa de l’expresident asseguren que no saben res d'aquesta previsió: no estan ni personats a la causa.

Així doncs, serà el Tribunal Suprem qui en els pròxims dies mourà fitxa, ja que també pretén interrogar per les mateixes dates el diputat d’ERC exiliat a Suïssa Ruben Wagensberg. Cal tenir en compte que, fins ara, només Marta Molina ha acudit a declarar per Tsunami a petició de l’Audiència Nacional: va declarar des d’un jutjat de Barcelona i el jutge no va dictar presó contra ella.

Les dates del retorn

Si Puigdemont es persona en la investigació –el seu advocat sempre ha sostingut que la investigació era irregular perquè com a eurodiputat no se li podia obrir cap cas sense suplicatori–, no serà per declarar presencialment a Catalunya. L’expresident s’ha compromès a retornar al Principat per al debat d’investidura del Parlament, sigui o no candidat a la presidència, i això serà pels volts del 25 de juny, després d'aquesta citació judicial. D’aquesta manera, al tornar, pot ser que sobre Puigdemont no només recaigui l'ordre de detenció per l'1-O sinó també la de Tsunami. Només si els jutges fan cas de l’amnistia –que obliga a retirar totes les mesures cautelars i de restricció de drets– Puigdemont s’estalviaria la presó en el moment de trepitjar territori espanyol.

stats