La via Puigdemont deixa poc marge d’error per evitar eleccions
Democràtes consultarà la seva militància sobre el pla D i Junqueras insisteix a formar govern aviat
BarcelonaJxCat es va conjurar dissabte a no forçar unes noves eleccions i va fixar una nova data límit per tenir un president investit: el 14 de maig. Des d’avui els grups independentistes tindran vuit dies per tornar a intentar la investidura de Carles Puigdemont -a través de la reforma de la llei de la presidència que el govern espanyol recorrerà- i la de Jordi Sànchez, abans de proposar un candidat alternatiu i activar el pla D. El calendari és tossut i deixa molt poc marge per solucionar qualsevol obstacle que faci perillar la majoria independentista abans del 22 de maig, quan expira el termini oficial per a unes noves eleccions.
Sense anar més lluny, ahir Demòcrates va deixar en suspens els seus dos vots favorables a un candidat alternatiu a Puigdemont. Antoni Castellà, en una entrevista a RAC1, va avisar que qualsevol nom que es posi sobre la taula haurà de tenir el vistiplau de la seva militància. El partit té dos diputats dins del grup parlamentari d’ERC, i si la militància decidís no avalar el pla D la investidura no seria viable, perquè la majoria independentista ara té 66 diputats, només un més que els vots de l’oposició -la CUP manté les seves quatre abstencions-. “Els nostres dos vots estaran garantits en funció del que decideixin els nostres militants”, va avisar ahir Castellà, que va admetre que prioritzen el què i no el qui. De fet, Castellà va reconèixer que la candidatura de Puigdemont comportava la via de la desobediència que ni JxCat ni ERC estan disposats a assumir, ja que un cop el TC suspengui la llei de la presidència JxCat proposarà un nou candidat. Davant d’aquest escenari, Demòcrates vol que la seva militància es posicioni. Segons fonts del partit, la consulta es farà un cop JxCat proposi un nom per al plaD; la votació serà electrònica i s’adaptarà al marge de temps que tinguin per posicionar-se.
Demòcrates sempre ha apostat per Puigdemont com a candidat a la investidura, una prioritat que no conjuga amb la d’ERC, el partit amb el qual van concórrer a les eleccions del 21-D. Els republicans són partidaris de no dilatar el calendari i formar un govern que permeti aixecar l’aplicació de l’article 155. Ahir, precisament, després de conèixer l’estratègia de JxCat per als pròxims dies, Oriol Junqueras, des d’Estremera, va tornar a demanar que s’acceleri el camí cap al pla D, que ha de permetre formar un govern amb un candidat diferent de Puigdemont. “No hi ha cap republicà al món que deixi les seves eines en mans dels enemics de la República”, va defensar el president republicà. ERC no ha sigut mai partidària de tensar el calendari per no arriscar-se a tornar a les urnes al mes de juliol.
Els vots delegats
El calendari judicial és el que menys poden controlar els independentistes, com s’ha demostrat els últims mesos. JxCat es va fixar com a límit el 14 de maig per tenir un candidat investit tenint en compte que dos dies després Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig estan citats davant la justícia belga perquè es torni a pronunciar sobre la seva extradició. Comín és l’únic dels tres que encara és diputat al Parlament i ha pogut delegar el vot els últims plens. En funció de la decisió que prengui el jutge, això podria impedir que continués delegant-lo -en el cas que el jutge decidís no extradir-lo- i, per tant, els independentistes es quedarien amb un vot menys si el diputat republicà no renuncia a l’escó i encara no s’ha investit cap candidat. JxCat ha previst aquesta situació i espera tenir president abans del 14 de maig. Tampoc està previst que la justícia alemanya es pronunciï sobre Puigdemont abans d’aquest dia.
Ara bé, la setmana passada Ciutadans va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per demanar que no es permeti delegar el vot a Comín i Puigdemont. El partit taronja, a més, va demanar mesures cautelars per impedir que els dos diputats puguin votar mentre l’alt tribunal resol. Si el TC decideix imposar aquestes mesures cautelars abans del dia 14, JxCat i ERC perdrien la majoria, perquè es quedarien amb 64 diputats. Puigdemont i Comín haurien de renunciar a l’acta per garantir els 66 escons. Tot plegat, si la CUP decideix mantenir les seves quatre abstencions. Els anticapitalistes sempre han dit que no canviaran el posicionament mentre JxCat no posi nous elements a valorar sobre la taula. Això sí, el diputat cupaire Carles Riera ha repetit que un candidat “lligat orgànicament al PDECat” no ajuda a acostar les seves posicions.
Mentrestant, però, ahir la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, tornava a defensar la via Puigdemont. “Serà investit o ara o més endavant”, va dir en declaracions a RAC1, perquè considera que el TC els donarà la raó sobre la reforma de la llei de la presidència. Rajoy ja té a punt el recurs al TC contra la norma i només està pendent de l’informe del Consell d’Estat per presentar-lo.
Amb el calendari a la mà, qualsevol escenari d’última hora no previst pot precipitar els esdeveniments i conduir Catalunya altre cop a les urnes.
