JxCat proposa Sànchez com a candidat a la presidència: "S'ha obert una oportunitat legal i política"

BarcelonaJordi Sànchez és, de nou, el candidat a la presidència de la Generalitat de Junts per Catalunya. Tal com va avançar l'ARA la setmana passada, el grup parlamentari ha presentat aquest dijous la candidatura de l'exlíder de l'ANC per tornar a posar a prova el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena: el Consell de Drets Humans de l'ONU va instar Espanya a garantir els drets polítics de Sànchez i des de JxCat interpreten que això implica que el magistrat li ha de permetre concórrer al debat d'investidura. Llarena l'hi va denegar malgrat un precedent al País Basc d'un pres preventiu per delictes de pertinença a ETA.

En una roda de premsa al Parlament, el portaveu adjunt, Eduard Pujol, ha defensat aprofitar les vies jurídiques per defensar el dret de Sànchez a ser el candidat a la investidura. "Volem esgotar l'oportunitat excepcional que ens brinda el comitè de drets humans de les Nacions Unides i per això tornem a proposar-lo de candidat", ha argumentat: "s'ha obert una oportunitat política i legal".

En cas que el Suprem veti Sànchez, Pujol ha manifestat que es "tornaran a rearmar les causes que estan obertes", a més de defensar que és una nova porta a la "internacionalització" de Procés. També, ha afegit, permet "protegir" els drets de Sànchez i de "tots els diputats".

Ara és el torn del president del Parlament, Roger Torrent, que ha d'obrir formalment una nova ronda de contactes i convocar de nou un ple d'investidura si Sànchez té el suport de la majoria parlamentària. En relació amb això, Pujol ha dit que des de JxCat volen fixar aquest ple al més aviat possible però que correspon a Torrent decidir el calendari.

Comunicació de Sànchez

A través d'una carta remesa a JxCat aquest matí, el mateix Sànchez s'ha posat a disposició del grup parlamentari per presentar la seva candidatura a la presidència. "Ara és una decisió justa jurídicament i necessària políticament", ha afirmat. "És evident que l'estat espanyol no té altra opció que respectar la resolució del Consell de Drets Humans. No fer-ho seria un escàndol majúscul i evidenciaria nítidament davant les Nacions Unides allò que fa temps que denunciem: que l'estat espanyol no és una democràcia consolidada, que els drets polítics dels adversaris polítics del govern espanyol són vulnerats amb impunitat i que la llibertat d'expressió hi és seriosament amenaçada", afegeix.

A primera hora, el president Carles Puigdemont ha fet arribar una carta al grup parlamentari de JxCat en què ha defensat aquesta estratègia. Un gest simbòlic que visualitza la voluntat del grup de mantenir Puigdemont com a líder moral del moviment, malgrat estar empresonat a Alemanya i no ser el candidat a la presidència.

"Cal exigir a l’estat espanyol el compliment de les mesures de les Nacions Unides i que preservi els drets del diputat Jordi Sànchez com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Fer-ho és un acte de justícia que repara el dany causat pels poders de l’estat espanyol", afirma Puigdemont. I afegeix: "En el cas que l’estat espanyol opti per ignorar el dret internacional i la petició del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i perseveri en la seva persecució política i ideològica, demostrarà una vegada més que és capaç de qualsevol cosa per alterar el normal funcionament de la democràcia a Catalunya".

La renúncia de Turull

No ha sigut aquesta l'única carta d'aquest matí. El diputat Jordi Turull, empresonat a Estremera des del 23 de març, ha remès un escrit al president del Parlament, Roger Torrent, per presentar la seva renúncia com a candidat. Turull fins ara era el candidat oficial a la presidència: es va sotmetre al primer debat però no va aconseguir la majoria absoluta. Abans de poder defensar el seu programa en la segona votació, Llarena va decretar-li presó preventiva. En la carta també avala l'estratègia de tornar a proposar Sànchez.

"De manera provisional i en funció de com es desenvolupin els fets, retiro la meva candidatura a la presidència de la Generalitat. El meu debat d'investidura, com és sabut, va quedar interromput en contra de la voluntat de la cambra i només se'n va poder celebrar la primera sessió. La segona part, per tant, queda pendent, però estic convençut que la situació política i jurídica sorgida de la decisió del Consell de Drets Humans de l'ONU aconsella deixar-la en suspens i procedir a la investidura del diputat Jordi Sànchez. És un acte de justícia", afirma la carta.

El pla D abans de Sant Jordi

Malgrat la proposta de Sànchez, fonts de JxCat admeten que és probable que Llarena torni a denegar-li el dret a ser investit. És per això que ja s'han engegat les travesses de noms per presentar un candidat a la investidura que, aquest cop sí, pugui fer Govern sense les interferències judicials. L'objectiu dels independentistes és arribar a Sant Jordi amb l'executiu enllestit, tal com va explicar ahir aquest diari.

En les travesses de noms pren força el de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ja que reuneix com a mínim dues condicions que podria ajudar al consens entre les diverses ànimes dins de JxCat: té carnet del PDECat i s'ha erigit com una de les alcaldesses que més ha reivindicat el referèndum de l'1 d'octubre. De fet, coincidint amb la seva primera intervenció al ple del Parlament, el delegat del govern espanyol, Enric Millo, va anunciar una querella contra ella per cridar, segons ell, a "atacar" la delegació del govern espanyol a Girona.

Madrenas pren força en detriment de l'actual portaveu del grup, Elsa Artadi, que el seu entorn manté que no es vol postular per la presidència de la Generalitat. Artadi sí que se situa, però, al Govern: hi ha qui la fa al departament d'Empresa, on assumiria també el paper de portaveu del Govern, o al de la Presidència, assumint les funcions que fins ara desenvolupava Jordi Turull.

No són, però, aquests els únics noms sobre la taula. Els independents de JxCat, els anomenats "irreductibles", defensen l'elecció de Quim Torra, que permetria segons ells acostar-se més a la CUP, una formació ara allunyada de l'estratègia de JxCat i ERC. En canvi, el PDECat defensa el contrari: proposar l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i abonar les tesis que ara defensa la direcció republicana de rebaixar la tensió amb l'estat espanyol.

Hi ha més opcions: sectors del PDECat també impulsen el nom de l'exdelegat del Govern a Madrid Ferran Mascarell, que no és ni diputat ara mateix. Per tal que aquesta opció fos viable seria necessari que dimitissin els candidats que el precedeixen a la llista: anava de 26 a la llista de Barcelona, on JxCat va treure 17 escons.

Pressió sobre Comín

El ple d'aquest dijous és el primer en què Carles Puigdemont podrà delegar el vot, ja que la mesa del Parlament ha rebutjat les peticions de reconsideració de l'oposició que esmenaven aquest fet. Amb el vot del president, JxCat i ERC sumen 65 escons. En una hipotètica investidura, doncs, si la CUP manté l'abstenció, els independentistes empatarien amb l'oposició, que suma també 65 vots.

Així doncs, dependrà de Toni Comín, que no pot votar, que la majoria independentista pugui escollir un nou president. Comín no està empresonat, a diferència de Puigdemont, i la resta de presos que poden votar, de manera que no entra en la doctrina que ha inaugurat Pablo Llarena.

Sobre aquesta qüestió, Pujol ha dit que estan treballant en l'escenari d'acudir al ple amb els "màxims vots" possibles.