Puigdemont defensa que l’estat català tingui exèrcit
Si l’1-O guanya el 'sí', deixarà el càrrec en sis mesos
BarcelonaA mesura que s’acosta el referèndum, i un cop redactada la llei de transitorietat jurídica, el debat sobre les característiques d’una eventual Catalunya independent s’obre pas entre el sobiranisme. Un dels punts que per ara no generen consens és el del model de defensa, però ahir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’hi va referir amb una posició molt clara. “Els exèrcits i la política de defensa són absolutament indispensables”, va afirmar en un videoxat per Facebook Live.
Referint-se als atemptats que recentment han colpejat Catalunya, Puigdemont va insistir: “Cal un esforç i cal intel·ligència militar i recursos per fer front als atacs de les guerres modernes. Som un país exposat, un país que s’ha de poder defensar”, va afirmar, i fins i tot va fer una crida a no tenir “complexos” amb la idea d’un exèrcit català. “Catalunya ha de poder tenir una política de defensa moderna, democràtica i molt homologable als esforços que fan a les nacions que considerem aliades”, va concloure.
Aquest és un debat que, en cas que guanyi el 'sí' al referèndum, s’haurà d’abordar en el procés constituent de sis mesos que s’obrirà després de la votació. Un cop acabat es convocarien eleccions constituents, en les quals Puigdemont no es tornaria a presentar, tal com va reiterar ahir. Tampoc seria candidat, va afegir, en els comicis autonòmics que es convocarien en un període d’entre 40 i 60 dies després si hi hagués victòria del 'no' l’1-O.
La viabilitat de la independència
Malgrat que no va donar detalls de la logística del referèndum, Puigdemont va garantir que tant els partidaris com els detractors de la independència podran votar. Va assegurar, a més, que un estat català serviria per “canviar les coses i atendre millor els ciutadans [...]. Per fer el mateix que l’Estat, no val la pena la independència”, va afegir, si bé va deixar clar que la relació amb Espanya haurà de ser “millor” en cas que guanyi el sí. Segons va dir, en el marc d’una transició negociada amb Madrid, Catalunya es podria fer càrrec fins i tot de part del deute espanyol.
El cap de Govern, de fet, es va mostrar convençut que Catalunya podria fer front als seus “compromisos econòmics” en cas d’independència. Una de les preguntes que més usuaris li van fer durant l’hora que va durar el videoxat va ser si Catalunya seria capaç de garantir les pensions. La resposta va ser sempre afirmativa: “La possibilitat de no pagar les pensions no existeix, és un dret”, va dir. El que també estaria garantit a l’eventual estat català són tant la continuïtat de l’euro com la cooficialitat del castellà. “Els drets lingüístics han de ser escrupolosament respectats. Una altra cosa és que el català ha de mantenir la protecció en espais on és minoritari”.
¿I tot això ho acceptaria la comunitat internacional? “Agradarà més o menys, però els casos precedents ens ensenyen que els organismes internacionals s’adapten a la realitat”, va respondre el president, que quan va ser preguntat per si es reuniria abans amb Donald Trump, Vladímir Putin o Kim Jong-un no va tenir dubtes: “Amb totes les diferències que pugui tenir amb el president Trump, ha sigut escollit per un país que és una potència democràtica i un aliat: els Estats Units”.
Les trobades que voldria intensificar Puigdemont, però, són amb líders polítics espanyols, com la que dissabte a la nit va reunir Oriol Junqueras amb Pablo Iglesias. Enterrant la polèmica dels últims dies, Puigdemont va assegurar que el vicepresident del Govern i líder d’ERC l’havia “informat prèviament” de la reunió, i va concloure: “Té tot el dret del món a sopar amb qui cregui”.