Puigdemont al·legarà que a Espanya tindrà un judici polític

Brussel·lesCarles Puigdemont i els quatre consellers exiliats a Bèlgica -Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig- declararan demà davant el jutge belga a la Cambra del Consell de Brussel·les que ha de decidir si accepta o rebutja l’ordre de detenció i lliurament sol·licitada per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Els advocats de la defensa al·legaran per evitar l’extradició que la justícia espanyola vol jutjar els cinc membres del Govern per les seves idees i decisions polítiques, segons van publicar ahir diferents diaris belgues.

“Espanya no argüeix delictes individuals, només decisions polítiques que eren conegudes per tothom i per les quals van ser elegits democràticament”, expliquen els dos advocats de Serret i Comín al diari flamenc De Standaard. “És a dir, que són perseguits per la seva opinió política. El jutge belga ha de negar-se a lliurar-los [a la justícia espanyola]”, assegura Christophe Marchand, un dels advocats belgues dels dos polítics d’ERC.

Segons els lletrats, l’Audiència Nacional ha lliurat cinc ordres de detenció amb delictes idèntics per als cinc -desobediència, rebel·lió, sedició i malversació de fons públics- tot i que no aporta detalls de com es van cometre ni fa cap distinció entre els cinc, malgrat que ocupaven diferents responsabilitats com a membres del Govern. “Espanya no concreta quines accions van dur a terme els nostres clients específicament per cometre aquests delictes”, afirma Marchand.

No és un delicte penal

Els advocats, a més, rebutgen taxativament que a Puigdemont i els quatre consellers, cessats per l’article 155 de la Constitució que va activar el govern espanyol, se’ls pugui atribuir cap delicte penal derivat de l’exercici de la seva funció pública relacionada amb l’1-O. Segons la premsa belga, els lletrats defensaran davant el jutge que l’acció política, si és delictiva, no és un delicte penal, motiu pel qual s’hauria de negar l’extradició.

“El dret penal no hi té res a veure. Es tracta de fets relatius al dret constitucional o administratiu. L’euroordre és política i manifestament abusiva”, assegurava al diari francòfon Le Soir l’advocada Michèle Hirsch, membre de l’equip jurídic que defensarà els consellers juntament amb l’advocat de Puigdemont, Paul Bekaert.

Segons la legislació belga, la justícia pot rebutjar una euroordre si es demostra que els interessats seran jutjats per les seves conviccions polítiques al país que els reclama. Però l’estratègia de la defensa encara va més enllà: els advocats defensaran que els delictes de sedició i rebel·lió no existeixen com a tals al Codi Penal de Bèlgica. Si no es compleix el principi de doble incriminació -que els delictes pels quals són reclamats estiguin tipificats com a delictes als dos països- l’euroordre també pot ser rebutjada.

Demà a partir de les dues de la tarda començarà l’interrogatori del jutge, que es pot allargar fins a la matinada. Segons fonts judicials, el magistrat tindrà una o dues setmanes per estudiar tota la documentació aportada per la defensa dels membres del Govern i emetre una resolució. Si rebutja l’euroordre, la fiscalia belga -en cap cas l’espanyola- podria recórrer la decisió si ho considera necessari. En el cas que el jutge doni llum verda a l’extradició, els cinc membres del Govern la podrien recórrer fins a dues vegades.