Puigdemont i Comín s’estrenen com a eurodiputats sense Junqueras
Els electes de JxCat participen en el primer ple a Estrasburg aquest dilluns amb el suplicatori ja sobre la taula
Enviat Especial A EstrasburgMig any després de ser proclamats eurodiputats electes de JxCat, finalment l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín trepitjaran el plenari del Parlament Europeu com a membres de ple dret. Els exiliats hi podran ser a diferència de l’exvicepresident Oriol Junqueras. Malgrat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) també li va reconèixer la immunitat, Junqueras segueix empresonat a Espanya i ja ha estat inhabilitat pel Tribunal Suprem.
Un fet que es farà notar aquest dilluns tan bon punt comenci el primer ple del nou període de sessions, a les cinc de la tarda, a Estrasburg. Seguint el protocol habitual, el ple s’engegarà amb la benvinguda del president, David Sassoli, als nous eurodiputats, Puigdemont i Comín, i continuarà donant comptes de la situació de Junqueras - informa Aïda Sànchez -.
Malgrat que en un primer moment va exigir a Espanya que complís la sentència del TJUE, el president del Parlament informarà a la cambra que es retira l’escó al líder d’ERC en compliment de la resolució del Suprem. Especificarà que va ser eurodiputat des del 13 de juny fins a principis de gener i sol·licitarà a Espanya que engegui els tràmits perquè prengui possessió el següent de la llista, Jordi Solé. Ara bé, fonts d’ERC ja avancen que no ho faran. Junqueras ha presentat un recurs al Tribunal de Garanties de la UE contra la decisió de l’Eurocambra de retirar-li l’escó i ERC el deixarà vacant fins que hi hagi una resposta. “Si corre la llista, Junqueras perd l’oportunitat de ser diputat. Mentre hi hagi opció lluitarem en aquest sentit”, afirmen les fonts.
Després de la primera intervenció de Sassoli, l’expectativa girarà al voltant dels eurodiputats de JxCat, ja que tenen la possibilitat de demanar la paraula durant un minut. Ahir fonts pròximes a l’expresident preferien no fer públiques les seves intencions. Puigdemont i Comín arribaran a Estrasburg de manera discreta i està previst que no apareguin en públic fins al migdia, acompanyats per part del Govern i pel president de la Generalitat, Quim Torra. Tot i el triomf que representa per als eurodiputats de JxCat prendre possessió, tant Puigdemont com l’exconseller Comín s’estrenen com a parlamentaris amb la petició d’un suplicatori ja sobre la taula. El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va resoldre divendres que sol·licitava el permís a l’Eurocambra per poder seguir amb l’extradició.
Es preveu que la comunicació formal arribi durant el ple d’aquesta setmana i que, quan això passi, Sassoli comuniqui a tota la cambra que s’engega aquest procés en relació als eurodiputats de JxCat. Un cop rebut, es remetrà el cas a la comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu -l’ens encarregat de tramitar els suplicatoris- i s’activarà un procediment que la defensa de l’expresident creu que es podria allargar entre sis mesos i un any. Una oportunitat, segons el seu entorn, per denunciar les “irregularitats” de la causa de l’1-O.
Serà el primer cop que Puigdemont trepitjarà sòl francès des que va marxar de Catalunya l’octubre del 2017. Fins ara França no era un estat recomanat per viatjar-hi segons els seus advocats -no va travessar la frontera al juliol, en el primer ple després de les eleccions-, però amb la immunitat d’eurodiputat creuen que està blindat. Ara bé, la decisió de Llarena de divendres no el deslliura ni a ell ni a Comín de les euroordres. Malgrat que Bèlgica ha suspès el procés d’extradició fins a resoldre el suplicatori, el Suprem ha mantingut les peticions de detenció tant a Espanya com a l’estranger.
Això implica que apareixen com a “buscats” a la Unió Europea i que, en cas que fossin aturats per la policia, figurarà que hi ha una ordre de detenció contra ells. “És un contrasentit”, afirmen fonts de la defensa. Acusen Llarena de no respectar la immunitat tot i que mantenen que igualment cap cos policial europeu s’atreviria a detenir-los -a “excepció de la policia espanyola”, aclareixen-. Si hi hagués algun problema, Puigdemont i Comín només haurien d’ensenyar el salconduit que tenen com a eurodiputats (una mena de passaport diplomàtic) per demostrar que tenen immunitat. “Seria un tràmit”, diuen les fonts, que recorden que els parlamentaris només poden ser detinguts si estan cometent un delicte flagrant.
A la recerca de grup
Puigdemont ja va estar treballant al seu despatx del Parlament Europeu a Brussel·les dijous i espera tornar a guanyar protagonisme amb la plataforma política que li proporciona l’Eurocambra -despatx i també possibilitat de comptar amb un equip d’assessors i de comunicació-. Ara bé, una de les qüestions que ha de concretar és el grup parlamentari en què s’integrarà JxCat. ERC forma part dels Verds i Aliança Lliure Europea (V-ALE) i, segons fonts parlamentàries, la inclusió de JxCat s’està negociant. Si Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí (a partir de l’1 de febrer) entren al subgrup dels V-ALE, que es pretenia que presidís Oriol Junqueras, es convertirien en el partit amb més pes, amb tres representants (en té set). Ara ho és el Partit Nacioanl Escocès (SNP), però els seus diputats perdran l’acta amb el Brexit. “Això els donaria presència mediàtica”, opina un bon coneixedor del funcionament de la cambra. Entre Puigdemont, Comín i Junqueras, el Procés irromp aquest dilluns a l’Eurocambra.
Després de mesos de negociacions, el Brexit es farà efectiu el 31 de gener. Com a conseqüència, els diputats britànics abandonaran el Parlament Europeu i els seus diputats es repartiran entre els països de la UE. A Espanya li correspondran cinc diputats més, que es repartiran en funció del resultat de les europees. A JxCat n’hi toca un, fet que donarà entrada a l’exconsellera Clara Ponsatí, que es convertirà en la tercera diputada sol·licitada per la justícia espanyola arran de l’1-O. Amb la immunitat, també s’aturarà el procés d’extradició engegat contra ella al Regne Unit (resideix a Escòcia), que quedarà condicionat al fet que el Parlament Europeu autoritzi el suplicatori que eventualment demani el Tribunal Suprem.
