Puigdemont i Comín: cronologia d'un distanciament

Brussel·les / Barcelona“Això s’ha acabat, els nostres ens han sacrificat, almenys a mi”. Aquest missatge, del 31 de gener del 2018, probablement representa el moment d’unió més explícit entre l’exconseller Toni Comín i l’expresident Carles Puigdemont, tots dos exiliats arran de l'1-O. És el dia en què el llavors president del Parlament, Roger Torrent, va decidir suspendre el ple i descartar la investidura a distància de Puigdemont, una jornada en què, tal com expressa el missatge, els dos dirigents es van sentir aïllats dels independentistes que s'havien quedat a Catalunya. Des de llavors ha plogut molt i, després de set anys a Bèlgica, la relació entre Puigdemont i Comín s’ha anat deteriorant, amb molts alts i baixos, fins a arribar a un punt de no retorn: la polèmica al voltant de la gestió econòmica de l'exconseller al Consell de la República ha marcat un abans i un després. Una polèmica a la qual aquesta setmana se n'hi ha sumat una altra en forma d'una denúncia al Parlament Europeu d'un exassessor de Comín per assetjament sexual, tal com va avançar La Vanguardia.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Tot esclata quan a principis de juliol el gerent de la Casa de la República i encarregat de les relacions amb el Consell de la República, Sergi Miquel, va decidir plantar-se i denunciar que Comín s’havia endut diners de manera “injustificada” de l’organisme independentista. És a dir, per a despeses personals i no per a feines de representació. Un extrem que l’exconseller de Salut a l’exili sempre ha negat, fins al punt que va situar Puigdemont en una disjuntiva: o Sergi Miquel o ell. Aleshores, l'expresident va mantenir la confiança amb Miquel: es va quedar treballant per a la Casa de la República, per la qual cosa Comín va deixar d'anar a l'edifici de Waterloo, segons informen fonts properes a les dues entitats i a Junts. L’enuig de l’exconseller va augmentar encara més quan Puigdemont va tancar files amb la resta del Consell per reclamar una auditoria sobre la seva gestió. Una decisió que Comín va considerar una “traïció” dels membres de l’entitat, segons fonts coneixedores. I, a més, Miquel no va deixar la junta de la Casa de República fins a finals de l'any passat, mesos més tard de la polèmica de les despeses de Comín, i encara ara hi col·labora circumstancialment.

Hi ha qui retreu a Puigdemont que, davant d’aquesta situació, donés suport a Comín com a cap de llista de les eleccions europees de Junts el juny passat. Una de les fonts consultades assegura que ja la tardor del 2023 es va advertir a l’expresident que hi havia una ombra de sospita al voltant de la gestió de Comín al Consell. És a dir, hi ha qui lamenta que Puigdemont no l’hagi apartat de les seves responsabilitats, no només a l’entitat independentista, sinó també a Junts, d’on ara és membre de la permanent (la cúpula del partit) com a eurodiputat electe.

De fet, alguns exmembres del Consell han assegurat públicament que ho havien assenyalat abans. "El 2020 vaig compartir les meves sospites de corrupció dels germans Comín amb membres del Consell i de l’Assemblea. [...] Hi ha molta gent al cas de les pràctiques d’en Toni [Comín] i de la Betona [Comín]. I tots ben calladets", va piular aquest dijous l'exdelegada de la Catalunya Nord del Consell, Júlia Taurinyà, que va dimitir, "entre d'altres, per la gestió dubtosa dels diners" de l'entitat.

La nit electoral del 12 de maig

Poc abans de les europees, Comín ja havia protagonitzat una altra polèmica. Diverses fonts ho expliquen així: a la nit de les eleccions catalanes del 12 de maig, Puigdemont va demanar que ningú el molestés durant una estona. Complint ordres, una assessora del grup de Junts al Parlament Europeu va barrar el pas a l’exconseller a l’exili quan va intentar entrar al despatx de l’expresident. Un gest que va enervar Comín: segons diversos testimonis presencials, es van discutir i la treballadora va patir un acte de violència física de l’exconseller, que la va intentar apartar. Comín ho nega i l’assistent europarlamentària, a sou de Junts a l'Eurocambra, ha declinat denunciar-lo. “Coses del Toni”, assegura un dels consultats que va deixar anar Puigdemont sobre l'escena. Més endavant van arribar les eleccions europees i els dos dirigents a l’exili van fer campanya electoral plegats i amb aparent normalitat, però alguna cosa ja s’havia trencat.

Lluís Puig, l'exiliat de l'exili

Una relació d’alts i baixos

Més enllà d’aquest últim any, la relació entre Puigdemont i Comín ha tingut alts i baixos. “No hi ha hagut un problema polític [...]. Tot han sigut problemes personals” que ha tingut l’exconseller, assegura una font coneixedora. En tot cas, sí que hi ha un primer distanciament que té a veure amb l’estratègia de l’exili: Comín intenta tornar a l'Estat per la via de la negociació, just quan passava per un moment personal complicat, apunta una de les fonts consultades. La proposta passa perquè poguessin iniciar el retorn per una via diferent a la jurídica europea que pilotava Gonzalo Boye. En concret, una reforma de la llei d'enjudiciament criminal per tal que el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, interpretés la immunitat d'una manera àmplia i garantir així que els eurodiputats -ell i Puigdemont- poguessin tornar a Espanya. L'expresident, però, no ho va comprar. Sigui com sigui, després del resultat de les eleccions espanyoles del 23 de juliol Puigdemont i Comín sí que es troben estratègicament: quan Junts té la clau de la presidència de Pedro Sánchez i apareix la possibilitat de l’amnistia.

En aquell moment Comín torna a primera línia, perquè fa valdre el seu vincle amb l'ara eurodiputat dels comuns Jaume Asens per polir la negociació amb el PSOE i Sumar. Fins i tot aconsegueix una imatge clau per a Puigdemont: la reunió de l’expresident a l’exili amb la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, el primer reconeixement després d’anys d’aïllament de la política espanyola. Probablement és l'últim moment àlgid de la sintonia entre els dos dirigents a l’exili. Un exili, d'altra banda, protagonitzat prèviament pel trencament entre el mateix Puigdemont i Clara Ponsatí, i encara abans pel mateix Comín i l'exconseller Lluís Puig, amb qui s'ha obert un abisme a mesura que han passat els anys.

El silenci de Puigdemont respecte a Comín durant els últims mesos és simptomàtic. L’expresident en cap moment ha sortit a defensar la gestió de l’eurodiputat electe com a vicepresident del Consell de la República. Tampoc ha donat suport a la candidatura de Comín per substituir-lo a la presidència de l'ens, que ara està en plena campanya electoral; ni s’ha pronunciat sobre les acusacions del cantant Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, que ha acusat Comín “d’haver-se fet transferències personals al seu compte” amb diners del Consell de la República. “Recomano allunyar-lo de qualsevol organització”, ja havia piulat pocs dies abans l’exraper, que es manté fidel a Puigdemont. En un comunicat aquest diumenge, la sindicatura del Consell de la República ha detallat que no li consta oficialment cap denúncia contra Comín que pugui interferir en la seva candidatura.

[Aquesta informació ha estat ampliada el 10 de febrer del 2025 després de precisar amb Toni Comín que va proposar una reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal durant el primer semestre del 2023]

Així funciona el finançament de la Casa de la República (i les despeses de Comín)