La legislatura a Catalunya

El PSOE rebutja un concert econòmic per a Catalunya, però s'obre a més finançament

Esquerra diu que la Generalitat ha de tenir la "clau de la caixa", mentre que Puigdemont acusa Sánchez de "xantatge"

4 min
Pedro Sánchez i María Jesús Montero en una imatge recent 
al Congrés.

BarcelonaCop de porta dels socialistes al concert econòmic per a Catalunya. "El PSOE no està en el concert", ha assegurat la portaveu del partit, Ester Peña, aquest dilluns, que sí que s'ha obert, però, a donar més recursos a la Generalitat. Tal com ja va fer el president espanyol, Pedro Sánchez, aquest cap de setmana, Peña ha defensat que és "compatible" un finançament singular per a Catalunya amb una "millora" del sistema des de l'àmbit multilateral de totes les comunitats autònomes. Un oferiment que, segons Peña, "no és una novetat" perquè ja estava recollit en el programa electoral del PSOE i en el marc del compromís d'investidura de Sánchez amb els independentistes. Ara bé, ara la qüestió pren rellevància perquè Esquerra ha posat el finançament "singular" com a condició sine qua non per investir el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En tot cas, el que es desprèn de les paraules del PSOE és que estarien parlant de coses diferents. Els socialistes han posat sobre la taula una reforma del finançament que tingui en compte les "singularitats" de Catalunya, com ara que té algunes competències més que les altres autonomies, però per ara rebutgen el que ERC reclama per fer president Illa: que la Generalitat recapti tots els impostos, a l'estil del concert basc. Un poder que també reclama Junts en el marc de la negociació dels pressupostos de l'Estat del 2025.

Esquerra ha acusat aquest dilluns el president espanyol "d'embolicar", en paraules de la portaveu del partit i vicepresidenta primera del Parlament, Raquel Sans. La dirigent republicana ha recordat que la proposta del seu partit passa perquè el finançament de Catalunya estigui fora del règim comú i perquè la Generalitat tingui "la clau de la caixa", és a dir, que recapti el 100% dels impostos.

Quan tot just aquest dimarts el president del Parlament, Josep Rull, començarà la ronda de consultes per proposar un candidat a la presidència del país, el més calent és a l'aigüera. Els republicans es reuneixen aquesta setmana tant amb el PSC com amb Junts per abordar la investidura, però ara per ara res fa pensar que hi pugui haver un pacte el 25 de juny. Sans ha posat la responsabilitat en socialistes i juntaires: "Escoltarem quin projecte tenen per al país". En roda de premsa, la portaveu ha reiterat que és "difícil" que Esquerra doni suport a algú "si no hi ha una proposta en ferm sobre la taula". "Fins a l'últim moment hi ha la capacitat de trobar acords", ha afegit Sans, segons informa Mireia Esteve.

De moment, aquesta manca d'entesa ja ha portat les primeres conseqüències. Salvador Illa ha afirmat aquest dilluns a la nit que no concorrerà al primer intent d'investidura que se celebri en el Parlament. "Diré al president del Parlament que aniré a la investidura, però que necessito més temps per poder formar una majoria progressista, l'única que pot fer-la viable", ha dit el líder socialista entrevistat a la Cadena SER.

Al seu torn, l'expresident Carles Puigdemont també s'ha mostrat indignat a X aquest dilluns: "La notícia que el PSOE ofereix un finançament singular si es dona suport a un govern presidit pel seu candidat a Catalunya és un escàndol en tots els sentits". Així, ha qualificat de "xantatge" que la proposta de concessió no s'hagi produït "perquè sigui just, sinó perquè el partit que ara mateix governa Espanya necessita fer-se amb el govern a Catalunya al preu que sigui". Li ha demanat al president espanyol que respongui "diverses preguntes si pretén comptar amb els suports que li han permès dirigir el govern espanyol malgrat la seva derrota a les urnes". Una d'elles va en la línia de la dicotomia que sobrevola ara la política catalana: "Creu que el finançament que els catalans mereixem depèn de si el candidat del seu partit és investit president?", ha lamentat. Unes crítiques que el PSOE ha rebut amb "estranyesa" perquè "a aquesta legislatura li queda molta vida", segons Peña.

Puigdemont ha tret l'artilleria contra Sánchez, recordant que els vots de Junts són imprescindibles perquè l'executiu estatal pugui aprovar els comptes de l'any que ve: "Els propers pressupostos generals de l’Estat han de parlar molt clar si volen comptar amb el nostre suport", ha recalcat, afegint que "sobretot s’ha de mirar amb lupa el grau d’execució pressupostària" perquè "normalment el que et donen per un costat —nou model de finançament— t’ho treuen per un altre —no execució de les inversions pressupostades—". Però la crítica no s'ha quedat aquí, i Puigdemont ha acusat el cap de govern estatal de "jugar amb el benestar i el futur dels catalans com a moneda de canvi de beneficis per al partit": "Em sembla immoral", ha reblat.

El PP carrega contra un finançament singular

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha carregat contra un potencial finançament singular de Catalunya i ha assegurat que "està abocat al fracàs". Des d'una atenció als mitjans abans de l'inici de la cimera d'aquest dilluns a Brussel·les, ha criticat que està "fora de l'ordenament jurídic" i ha avisat que les altres comunitats autònomes, siguin del color que siguin, no "renunciaran" al règim del finançament comú.

Qui també hi ha volgut dir la seva ha estat l'expresident espanyol José María Aznar, que ha animat a rebel·lar-se contra l'amnistia i el concert econòmic: "Tots els espanyols pagarem el cop d'estat i a més finançarem la irresponsabilitat administrativa dels governants separatistes catalans", ha afirmat en un acte de la Fundació FAES, vinculada al PP.

Les paraules de Puigdemont tampoc han agradat als comuns, que han instat el candidat de Junts a "fer política i no tuits" i arremangar-se per trobar una solució a l’infrafinançament que arrossega Catalunya. "Volem que sigui un acord singular per al nostre país perquè tenim unes competències que no tenen altres comunitats", ha explicat el portaveu, Joan Mena, en roda de premsa, que també ha defensat buscar el consens dins de les forces catalanes en aquesta matèria perquè no sigui "un acord de part", informa Martina Alcobendas.

stats