Puigdemont fa canviar els plans de la Moncloa

BarcelonaDurant setmanes l’eslògan oficial del PSOE va ser que Alberto Núñez Feijóo estava fent perdre el temps als espanyols plantejant una investidura condemnada al fracàs. Un mantra que van fer servir els socialistes per presentar un PP aïllat, que només podia comptar amb els vots de l’extrema dreta i que, alhora, els permetia amagar una realitat que ara comença a aflorar. La negociació amb Junts no serà tan ràpida com Pedro Sánchez i el PSOE s’havien entestat en assegurar.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Cada dia que passa fins al 27 de novembre és un dia perdut per al PSOE. Com més s’apropi la data límit abans de la repetició electoral, més li costarà resistir-se a les exigències de Junts (o d’ERC, tot i que els republicans probablement tenen més a perdre en cas que fracassin les negociacions). Les enquestes –que ja van sobreestimar la dreta el 23-J– tornen a apuntar a una probable majoria absoluta PP-Vox en cas d’eleccions generals al gener. El 2019 la repetició electoral ja no va ser beneficiosa per al PSOE, que aleshores sí que va decidir tancar un acord ràpid amb Podem i no va deixar passar gaire temps abans d’acceptar la taula de diàleg que exigia ERC. 

Cargando
No hay anuncios

Ara els republicans reclamen el traspàs de Rodalies i alguna cessió en matèria de finançament i, juntament amb Junts, aspiren a l’amnistia i a algun nou gest pel que fa a l’autodeterminació. Però és amb Puigdemont on el més calent és a l’aigüera. Aquest dissabte, el líder de Junts ha insistit que l’únic que pot evitar el final anticipat de la legislatura és el PSOE, cedint, esclar, a la llista de desitjos dels juntaires. Les converses, expliquen fonts d’una banda i de l’altra, avancen i s’estan superant entrebancs. Però encara no hi ha acord ni en l’amnistia, que el PSOE vol vincular a la magnanimitat de la Constitució, ni en la figura del mediador, imprescindible segons va dir l’expresident en la seva conferència del setembre, encara que se l’acabi anomenant amb una altra paraula i no acabi de tenir les funcions que els dirigents de Junts tenien al cap.

El control dels tempos

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, juga amb els tempos i, de moment, es resisteix a posar una data per al debat d’investidura. Sánchez només tindrà una opció: convèncer Junts que no podrà cobrar per avançat. Tot plegat, quan hagi passat la consulta del Consell de la República per decidir si reclamen a Puigdemont –que presideix l'entitat– que bloquegi la investidura. L’oficialitat del català a Europa no arribarà abans de la investidura –no està prevista cap votació en la reunió europea del 24 d’octubre– i l’amnistia amb prou feines s’hauria començat a tramitar. Del referèndum, els socialistes ja han dit que no pensen acceptar cap més compromís que el de continuar dialogant per resoldre el conflicte polític (sense reconèixer el dret a l’autodeterminació de Catalunya). I aquí s’arriba al debat sobre la unilateralitat, que ja va fer grinyolar les negociacions a l’inici. Junts no hi renunciarà, malgrat que no hagi fet cap intent de posar-la en marxa els darrers anys, i el PSOE s’haurà de conformar amb alguna expressió polisèmica.

Cargando
No hay anuncios

Els detalls de la setmana

1.
La incomoditat del PP per la Hispanitat

Els xiulets del 12-O a Pedro Sánchez que es van sentir a Madrid van ser música celestial per al PP, però a Barcelona els populars van tenir una celebració de la Hispanitat una mica menys lluïda. El líder del partit, Alejandro Fernández, enfrontat a la direcció de Feijóo, es va mantenir prou allunyat de Nacho Martín Blanco, l’aposta de Feijóo, i fora de les pancartes, prou per acabar semblant un més dels pocs manifestants del passeig de Gràcia.

Cargando
No hay anuncios
2.

Un extraterrestre al Círculo de Empresarios

Tot sovint ens preguntem com veuria un extraterrestre el que passa a la Terra. Salvant les distàncies, aquesta setmana n’hem tingut un tast en la reunió del Círculo de Empresarios de Madrid, dedicada bàsicament a criticar el govern espanyol i l’amnistia. El corresponsal del diari econòmic alemany Börsen-Zeitung no entenia res mentre anava demanant que algú li expliqués exactament en què perjudicaria l’amnistia l’economia espanyola.