Puigdemont busca destensar la relació amb l’empresariat

BarcelonaEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, començarà a rebre la setmana vinent al Palau de la Generalitat els agents econòmics i socials més destacats del país. Serà la segona fase de la ronda de contactes que ha iniciat amb els principals representants polítics del país, uns contactes que s’estendran “a la societat civil en el sentit més ampli del terme”, segons fonts governamentals consultades. Un dels punts que més interès genera en el cercle de Puigdemont és l’aproximació a l’alt empresariat, que observa amb reticències el projecte independentista. La idea del nou president, segons aquestes mateixes fonts, és la de “destensar” les relacions amb els agents que siguin més reticents al camí sobiranista. “Es pot arribar a acords en molts àmbits més enllà del carril del procés”, raonen fonts governamentals.

Durant l’etapa d’Artur Mas al Palau de la Generalitat, els contactes amb el món empresarial eren constants. El seu equip celebrava les adhesions al procés -provinents majoritàriament de la petita i la mitjana empresa- i també el silenci “majoritari” en públic -amb excepcions notables, com va ser el cas del ja desaparegut José Manuel Lara, de Planeta- de l’alta burgesia sobre el rumb independentista. Durant la campanya electoral del 27-S, però, les reticències es van fer més evidents a través d’un comunicat en què la gran banca amenaçava de deixar Catalunya en cas de declaració d’independència. “Qui té més és qui té més por a perdre”, sosté un alt dirigent de Convergència coneixedor de les pressions econòmiques produïdes durant la legislatura anterior.

Relacions complicades

A la cúpula del partit, de fet, hi ha la creença que la confecció de Junts pel Sí i la defensa d’un programa electoral nítidament independentista va “acabar de fer volar els ponts” entre CDC i un establishment al qual s’havia acostat molt durant dècades. Puigdemont és un actor nou en els cercles de poder barcelonins, i vol entrar a relacionar-s’hi de manera prudent. “Tindrem voluntat de diàleg, col·laboració i portes obertes”, sostenen des de l’entorn presidencial. “Si no arribem a acords amb aquests actors, no serà per culpa nostra”, raonen aquestes fonts.

L’exalcalde de Girona ha aprofitat les seves visites a la llotja del Camp Nou i de Cornellà-El Prat -els estadis del Barça i de l’Espanyol- per començar a introduir-se en els cercles de poder. “L’establishment s’està aproximant de manera prudent al nou president”, expliquen fonts consultades. Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, ha sigut un dels que han demanat una reunió amb Puigdemont. Dirigents empresarials han qüestionat en privat la “qualificació” del nou president en economia.

El vicepresident econòmic del Govern, Oriol Junqueras, també s’ha mogut durant les últimes setmanes en cercles empresarials per transmetre un missatge de “serenitat” en relació al procés independentista. “Els explica que les coses es faran de manera endreçada”, sostenen a l’entorn del president d’ERC, que fa uns mesos ja va presentar-se als principals empresaris del país, inclòs el català més ric, Isak Andic, president de Mango. Puigdemont, en les seves intervencions públiques des que és president, també ha volgut donar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania relacionat amb la “seguretat jurídica”.

Motor econòmic

Junqueras, en les trobades mantingudes amb empresaris, ha volgut presentar l’estat propi en termes d’eficiència. “La Hisenda pròpia és precisament per ser més eficients”, assenyala l’entorn del conseller d’Economia, que no amaga “certes inquietuds” de l’alt empresariat. “Davant d’això, s’ha de plantejar el projecte vinculant-lo al fet que Catalunya segueixi sent un motor econòmic i que les infraestructures es puguin potenciar, com precisament demana l’empresariat”, asseguren fonts pròximes a Junqueras, que en una entrevista al Financial Times va defensar que als creditors de l’Estat els beneficia un acord entre Catalunya i Espanya per la independència.

Pel Palau de la Generalitat, en el marc d’aquesta ronda de contactes, també hi passaran representants del tercer sector. El Govern ha volgut començar amb un discurs marcadament social, i ahir es va comprometre a “combatre” amb totes les eines els desnonaments i els talls de subministrament energètic. La consellera de la Presidència i encarregada de la comissió delegada de l’estat del benestar, Neus Munté, va admetre que la gestió del fons de pobresa és “millorable” i va assenyalar que es prendran mesures per comunicar millor els mecanismes.

Paral·lelament, el Govern segueix definint l’estructura i els seus integrants. Jordi Solé, Oriol Amorós i Albert Castellanos, d’ERC, van ser nomenats ahir secretari d’Afers Exteriors, secretari d’Igualtat i director general de Promoció Econòmica, respectivament. L’executiu comença a caminar.

Les lleis de ruptura, al final del mandat

El grup parlamentari de Junts pel Sí preveu que les tres lleis de ruptura amb l’estat espanyol -transitorietat jurídica, estructures d’estat i procés constituent- no s’aprovin fins al final de la legislatura i de manera simultània a la declaració d’independència, cosa que creu que es podria produir d’aquí 18 mesos. Just després, es convocarien les eleccions constituents de la nova “República Catalana”. La portaveu de la coalició, Marta Rovira, va assegurar ahir que l’inici de la tramitació de les tres lleis es produirà abans de 30 dies, tal com es va aprovar a la declaració del 9-N, ara que ja es comencen a constituir les comissions parlamentàries. Al marge del procés, però, el president Carles Puigdemont vol buscar espais de diàleg amb tots els partits catalans. Després de rebre ahir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, avui parlarà amb la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, i dijous serà el torn de Miquel Iceta, líder del PSC. El 5 de febrer es reunirà amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.