El PDECat negocia amb Puigdemont a Brussel·les el futur de JxCat

BarcelonaLes visites de David Bonvehí a Lledoners per veure Jordi Sánchez són freqüents. Allà negocien sobre com encaixar les peces del diabòlic puzle en què s’ha convertit l’espai de JxCat. Però no és tan habitual que el president del PDECat es desplaci a Brussel·les per implicar Carles Puigdemont en les negociacions. Per això pren molta volada la reunió entre tots dos que aquest dimarts s'ha dut a terme a la capital belga. L'entrevista arriba en un moment clau per al futur immediat de la galàxia postconvergent, quan fins i tot no es descarta el trencament entre el PDECat i la Crida. Una prova de la importància de la cita és que a més de Bonvehí també es van desplaçar a Brussel·les altres dirigents del partit, com l'alcalde d'Igualada, Marc Castells. Com explicava dilluns l'ARA, els dirigents de JxCat veuen que la situació és de caixa o faixa.

Ha sigut una trobada, segons les fonts consultades, que ha durat diverses hores. S'ha desenvolupat en el més absolut secretisme: Bonvehí no ha volgut fer cap declaració posterior més enllà d’un tuit en què afirma que ha estat "contrastant opinions i sensacions" amb Puigdemont "per afrontar el futur". L’expresident, en canvi, no ha badat boca a les xarxes.

Una vegada més a BXL reunió i trobada amb el President ⁦@KRLS⁩ , actualitat política catalana i europea al centre del debat. Contrastant opinions i sensacions per afrontar el futur. ⁦@Pdemocratacat⁩ pic.twitter.com/hLtV5JCK6M

— David Bonvehí (@davidbonvehi) March 3, 2020

Contrastant estratègies

I és que la trobada arriba en un moment clau per a la reordenació de l’espai liderat per l’expresident. Per una banda, el seu successor al capdavant de la Generalitat, Quim Torra, manté el control del calendari electoral, però hi ha un element imprevisible: la resolució del Tribunal Suprem que converteixi en ferma la inhabilitació de Torra per haver mantingut penjat el llaç groc en període electoral. A banda, el moment és vital, perquè la intenció dels diferents actors, tal com va avançar l’ARA, és prendre una decisió durant aquest mes de març.

Hi ha diverses sortides sobre la taula, segons s’ha constatat en les últimes converses. Les dues opcions més sòlides, sobre les quals no hi ha cap acord, són: per una banda, mantenir vives les dues organitzacions (el PDECat i la Crida) i fer un pacte de coalició cada cop que s’hagi de concórrer a una cita electoral. Aquesta idea arriba a proposta del Partit Demòcrata. Tot i l’evident diferència estratègica entre els quadres més moderats del PDECat i l’entorn de Puigdemont, part dels membres de l’executiva de la Crida són associats del partit postconvergent i, fins i tot, hi ha una dirigent que és a les dues executives.

L’alternativa, que des de l’inici de la negociació ha plantejat Jordi Sànchez, passa per fer foc nou: deixar de banda les estructures del PDECat i, si cal, també de la Crida, i forjar un nou partit polític a partir de l’adhesió de les militàncies de les dues formacions i dels independents del grup al Parlament. Aquesta hipòtesi comportaria que l’espai de JxCat hauria enviat a la paperera un partit per segona vegada en 4 anys: CDC el 2016, i la formació hereva, el PDECat, ara.

L’opció descartada, a hores d’ara, és la proposta inicial del partit de Bonvehí: que els independents s’incorporessin al partit després de canviar-li el nom i batejar-lo com a JxCat. Era l’opció preferida pels que optaven per no perdre les estructures jurídiques i la implantació territorial del PDECat.

Les propostes dels actors estan sobre la taula. Si poden canviar, mutar o mesclar-se dependrà de la capacitat negociadora de les diferents veus. Això sí, hi ha un aspecte que tothom té molt present: la posició de Puigdemont és vital. És un dels tres impulsors de la Crida, juntament amb Sánchez i el president Torra, però també té carnet d’associat del PDECat. En el fons, tots els actors saben que la decisió final serà seva.