Puigdemont agafa les regnes de Junts i crida a ocupar la "centralitat"

CalellaLideratge, ordre i emmirallament en Junts pel Sí. El congrés extraordinari de Junts s'ha tancat aquest diumenge al migdia després de tres dies plàcids a Calella en què els plans de la nova direcció s’han anat complint sense cap imprevist. Carles Puigdemont ha tornat a la presidència de la formació encapçalant una candidatura de la seva plena confiança, que ha rebut un amplíssim suport de la militància: l'executiva ha tingut el sí del 90,18% dels militants. Ara bé, amb una participació del 43%. Des de l’exili a Waterloo, Puigdemont ha erigit Junts en "l'eina per a aquest temps", tal com Junts pel Sí va ser una "eina històrica" fa nou anys que va propiciar l'executiu de l'1-O. La recepta del president juntaire és ocupar "la centralitat del país". Per aconseguir-ho s'ha encomanat al procés d'obertura engegat per "convèncer més gent" i forjar l'alternativa independentista al govern que presideix el socialista Salvador Illa.

La proposta que dibuixa es basa en els pilars de "nació, progrés, llibertat i independència", el lema del congrés, que assumeix la defensa de la nació i un cert gradualisme sobiranista. Aquest canvi de paradigma es produeix després d'admetre que "l'independentisme està més dividit que mai", que no té majoria al Parlament i que a la Generalitat hi ha "el govern més espanyolista, i un monopoli asfixiant d'un únic partit a les institucions". El pas previ per reprendre el camí cap a la independència és, segons el seu relat, agafar forces des d'un partit com Junts que defensa que ha de ser una eina similar a Junts pel Sí, en què es van sumar diverses sensibilitats.

L'expresident de la Generalitat, que ha expressat "un agraïment molt especial" a la fins ara presidenta de Junts, Laura Borràs, per la seva "generositat" a l'hora d'apartar-se, ha assegurat que cal donar una resposta política als nous reptes "des de la catalanitat i pensant en la construcció de l'estat català". En aquest sentit, ha estat nítid el missatge que l'independentisme ha de passar a l'atac per "acabar la feina" del 2017 i aconseguir la independència: "Hem de passar a l'ofensiva perquè hi ha tot un país que ens està esperant".

El secretari general, Jordi Turull, ja havia defensat davant l'auditori que "torni la Catalunya de l'1 d'octubre", en una defensa de la unilateralitat: "Sí, defensem la unilateralitat quan no hi ha cap altra via i defensem el valor i l'eficàcia de la DUI, que li quedi ben clar a tothom". "Ni peix al cove ni les molles: la independència de Catalunya [...]. Ni de dretes ni d'esquerres: Catalunya", ha afegit. També ha avisat al president espanyol, Pedro Sánchez, que els juntaires no s'arronsaran a Madrid, que reclamaran el compliment íntegre dels acords, i que mantindran la seva posició perquè no estan "casats amb ningú". De fet, en el dia del setè aniversari de la declaració d'independència del 2017, Puigdemont ha reivindicat aquella via com un "camí incert, difícil i irrenunciable" per aconseguir la plena sobirania, i ha advertit que des de llavors "res ha tornat a ser igual".

Per això ha llançat un dard contra l'actual president de la Generalitat, Salvador Illa, ja que considera que "els que reclamen la legitimitat del govern espanyolista no van respectar la legitimitat del govern independentista". Fins i tot ha anat més enllà i ha retret als socialistes haver tret "profit polític i electoral de la repressió", un mal que no ha estat "reparat" "per més tones de calç viva de normalitat que vulguin llançar-hi al damunt per esborrar-ne el rastre", ha sentenciat.

Més ordre

El partit ara està més "endreçat", un terme recurrent dins de Junts. Queden enrere els últims dos anys de turbulències, tan internes com amb ERC. Els juntaires han actualitzat el full de ruta gairebé per unanimitat: la ponència ideològica i de model de país han rebut un suport dels delegats del 99% i la ponència d’organització –que és la que havia produït més esmenes de les bases– també ha rebut l’aval final del 93%. I a això encara s’hi ha de sumar l’aprovació de l’informe de gestió de la direcció sortint, que va obtenir la unanimitat.

Tot plegat sense estira-i-arronses entre borrassistes i turullistes i sense vots de càstig, ja que la direcció s'ha encarregat que els militants ja no es puguin pronunciar individualment sobre els membres de la cúpula. "Tothom que ha vingut ha ressaltat el bon rotllo que hi ha entre nosaltres", ha arribat a dir Turull en el seu discurs. El tarannà convergent l'ha exhibit precisament ell. Ha reivindicat que Junts hagi "obert el debat sobre la seguretat i la multireincidència" i que hagi "plantat cara a les polítiques fracassades d'habitatge que prefereixen que els joves siguin okupes que no que siguin llogaters o propietaris". Fins i tot ha recordat que és "el partit que parla d'immigració i que planta cara al populisme bonista i al populisme xenòfob" i que diu "prou" a l'excés d'impostos al Principat.

Així, la crítica –implícita– de Borràs a les lluites soterrades només es va poder sentir en el seu discurs de divendres, quan es va referir al costat "fosc" de la política i va advertir que la "polifonia ha de prevaldre per sobre de la voluntat d’eliminar la discrepància". Ara Junts obre una nova etapa amb Puigdemont marcant el camí des de la presidència, sense rebutjar els pactes amb el PSOE i abraçant el gradualisme, malgrat que no descarti la via unilateral.