Puigdemont al·legarà persecució política per tombar el suplicatori

Brussel·lesQuan l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí van ser escollits eurodiputats, els judicis en territori belga i escocès per decidir sobre les seves ordres d’extradició van quedar suspesos, pendents que l’Eurocambra resolgués sobre la seva immunitat parlamentària a petició del Tribunal Suprem. Ja fa gairebé un any que són al Parlament Europeu, però tot just aquest dilluns es comença a estudiar el cas perquè, fins ara, no s’havia donat llum verda a tramitar per la via telemàtica un procés que ha de ser secret i a porta tancada.

Aquesta qüestió, la de la no presencialitat, és una de les que han generat més remor de fons. La defensa dels eurodiputats no veu amb bons ulls que s’hagi donat llum verda al suplicatori per la via telemàtica, que no està recollida al reglament de l’Eurocambra. Considera que pot vulnerar els drets dels tres diputats -el procediment ha de garantir la confidencialitat- i assumeix que prova la voluntat política del president de la comissió, membre de Ciutadans, d’accelerar el procés amb un sistema que el partit taronja fins ara havia rebutjat a Catalunya. De fet, la situació va ser exactament la inversa quan es pretenia investir Puigdemont per via telemàtica al Parlament de Catalunya el gener del 2020. Aleshores, Cs considerava que es trepitjaven els drets de l’oposició i JxCat no entenia com en ple segle XXI es podia descartar aquesta via.

No és l’única “irregularitat” que creu haver trobat la defensa, encapçalada per l’advocat Gonzalo Boye. D’entrada, veu un error procedimental en el fet que només hi hagi un ponent per a tres eurodiputats diferents que estan acusats de delictes diferents -Ponsatí no està acusada de malversació de fons, com sí que ho estan Puigdemont i Comín-. Durant el suplicatori argumentaran que el ponent de l’informe, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, comparteix grup parlamentari amb Vox, que va ser acusació popular en tot el procés judicial al Suprem contra els presos polítics. I encara hi ha un altre element bàsic que grinyola a ulls dels lletrats dels independentistes: dels vint-i-cinc membres de la comissió que s’encarrega dels suplicatoris (suplents inclosos), vuit són espanyols de Cs, el PP, el PSOE i Vox.

L’objectiu de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín és no perdre la immunitat parlamentària, ja que perdre-la significaria la reactivació de les seves euroordres. Tanmateix, la fita no és només aquesta. El suplicatori és un pas més en l’estratègia de l’exili independentista d’exportar i denunciar la judicialització del Procés i la repressió. Per això, tots tres, juntament amb els seus advocats, Gonzalo Boye i Josep Costa, volen fer d’aquesta tramitació parlamentària un “judici al judici”. L’argument més potent i de fons que esgrimiran els eurodiputats de Junts és que pateixen “persecució política”, el principi de “ fumus persecutionis ”, perquè consideren que l’objectiu del procés en si mateix és “impedir que tots tres puguin exercir d’eurodiputats”, segons expliquen fonts pròximes. En aquest paquet de l’argumentari, apunten a la falta d’imparcialitat del sistema judicial espanyol, al “biaix ideològic de la Fiscalia” i als “endarreriments intencionats” del TC per ajornar que els casos contra l’independentisme arribin a instàncies europees.

En relació amb el sistema judicial espanyol, un altre dels arguments és que el Tribunal Suprem (de pròpia mà pel jutge Pablo Llarena) no era el competent per emetre les euroordres que sol·liciten la seva extradició per sedició i malversació. Recalquen que, d’entrada, el suplicatori s’hauria de rebutjar perquè haurien de ser jutjats pels tribunals de primera instància, ja que no eren aforats. De fet, per aquest motiu la justícia belga va rebutjar l’extradició de l’exconseller Lluís Puig.

Per acabar, la defensa recordarà que el delicte de sedició no existeix en països com Alemanya, França, Itàlia i Bèlgica. Malgrat tota aquesta munició, Puigdemont, Comín i Ponsatí són conscients que en la majoria de casos els suplicatoris s’accepten i compten amb poder recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per irregularitats en el procés.

Un procediment de quatre mesos

Després de tres mesos de pausa forçada pel virus, avui és la primera videoreunió de la comissió d’Afers Legals de l’Eurocambra (anomenada JURI). Cap d’ells compareix encara, sinó que el parlamentari encarregat del seu informe, el búlgar ultraconservador Angel Dzhambazki, presenta els seus casos i els membres de la comissió, presidida per l’europarlamentari de Ciutadans Adrián Vázquez, intercanvien opinions. Més endavant hi haurà les compareixences dels eurodiputats concernits. Tindran 15 minuts cadascú per parlar i poden estar acompanyats pels seus advocats (o cedir-los temps). En una tercera fase, després d’estudiar i tenir en compte les al·legacions, Dzhambazki haurà de presentar l’esborrany d’informe en què recomanarà a la comissió aixecar o no la immunitat dels parlamentaris, cosa que els membres de la JURI hauran d’acceptar o rebutjar amb una votació. Per acabar, s’elevarà la decisió a plenari perquè votin tots els membres de l’Eurocambra.

Tot aquest procés dura, com a mínim, quatre mesos, un marc temporal que variarà en funció de les reunions que el president de la comissió convoqui o de la capacitat de la defensa dels exiliats d’alentir-lo presentant documents o fent reclamacions. En un context sense pandèmia, tot plegat tindria lloc en una de les sales de l’Eurocambra a porta tancada. Només podrien assistir-hi els membres de la comissió, els seus assistents i els eurodiputats afectats amb la seva defensa. Però ara, avalat pels serveis legals del Parlament Europeu, el president de la comissió té via lliure perquè tot es faci de manera telemàtica i, de fet, només ell serà físicament a la sala.