Puigdemont i Alay, salvats de l'alta traïció?

BarcelonaDesprés de mesos de silenci, el 29 de gener –un dia abans que es votés per primer cop l’amnistia al Congrés dels Diputats– el jutge Joaquín Aguirre va sorprendre amb una interlocutòria en què prorrogava sis mesos més la investigació sobre la trama russa del Procés. Una resolució en què no només insistia en els suposats vincles entre l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont amb Rússia, sinó també que el règim de Vladímir Putin estava disposat a donar "suport econòmic i militar" a l’independentisme per aconseguir la secessió d’Espanya. Una manera de brandar el delicte de traïció contra l’expresident i el seu cap d’oficina, Josep Lluís Alay, ja que aquest tipus penal quedava fora de l’amnistia. Ara bé, aquesta setmana amb la decisió de l’Audiència de Barcelona de tombar l'últim any d’instrucció d’Aguirre –només considera vàlida la instrucció fins a l’agost del 2023, com a resultat d'un recurs de la defensa de Xavier Vendrell–, la causa es pot convertir en un castell de cartes. Sobretot per a Puigdemont i Alay, a qui, de fet, el jutge ja va haver d’arxivar una altra peça separada sobre la compravenda de petroli rus.

Segons fonts de la defensa, ara el jutge Aguirre només té dues opcions: o arxivar la causa o enviar el cas a judici. Ara bé, no ho pot fer en el cas de Puigdemont ni d'Alay –apunten les mateixes fonts– perquè no els ha cridat a declarar com a investigats durant tota la instrucció. I això que la causa se sustentava fonamentalment en els contactes d'Alay amb Rússia. El jutge investigava una reunió de la mà dreta de Puigdemont amb el periodista Ievgueni Primakov, designat el 2020 director de Relacions Internacionals del Kremlin, per tancar una entrevista a l'expresident a Waterloo que es va emetre per la cadena russa RT. Una altra trobada va ser amb Andrei Bezrukov, exespia rus, l'esposa del qual, Elena Vavilova, va escriure el llibre El secret de la clandestina (Símbol Editors), que va inspirar la sèrie The Americans i que Alay va traduir al català.

Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirmen la premissa general: un jutge instructor no pot enviar a judici un implicat a qui no ha pres declaració abans. Ha de tenir, remarquen, l’oportunitat de defensar-se de les acusacions davant del jutge i amb presència del seu advocat perquè es tracta d'un dret fonamental. D’aquesta manera, doncs, tant Puigdemont com Alay esquivarien la imputació pel delicte de traïció, que els podria complicar el camí per acollir-se a l’amnistia. De fet, la seva defensa sempre ha considerat que l’objectiu últim de la trama russa era aquest i ha negat qualsevol vincle amb el règim de Putin. Una meta que difícilment ara assolirà Aguirre amb aquesta peça separada del cas Volhov.

Només una maniobra estranya del jutge Aguirre podria canviar aquesta situació, tot i que l'Audiència de Barcelona ja li va deixar clar que tot el que ha fet en l'últim any és irregular perquè l'agost de 2023 no va justificar prou, tal com obliga l'ordenament jurídic, per què volia allargar la instrucció. Ara bé, fins i tot amb la instrucció acabada, en supòsits molt taxats la llei habilita les acusacions a demanar diligències complementàries (art. 780 LECrim), una decisió que l'instructor només hauria de validar en circumstàncies excepcionals, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional. És un fil que tant Vox com les acusacions particulars podrien intentar estirar per embolicar encara més la teranyina d'aquest cas.

Terradellas sí que pot anar a judici

Qui no estaria en la mateixa situació que Puigdemont i Alay és l’exdirigent de Convergència Víctor Terradellas, que sí que va declarar davant d'Aguirre el 2022 i ho va tornar a fer enguany en un polèmic interrogatori que, tanmateix, per a l'Audiència de Barcelona no inhabilita el jutge per continuar al capdavant de la investigació.

En tot cas, i més enllà de l'interrogatori, fonts de la defensa de Terradellas expliquen a l'ARA que des del principi han seguit amb estupefacció la instrucció d'aquesta causa, en la qual, a hores d'ara, no saben de què s'acusa el seu client. Ara, està oberta per presumpta malversació, suborn, prevaricació, tràfic d'influències i blanqueig de capitals.

Terradellas podria anar a judici si la Fiscalia o els advocats de Vox i les entitats espanyolistes personades ho demanen, però els seus advocats consideren que cap de les diligències practicades –incloent-hi les escoltes al seu telèfon– han acreditat que cometés cap delicte, ni en la peça de Volhov ni en les que van derivar de l'operació Estela, sobre les subvencions de la Diputació de Barcelona. I, més enllà d'aquests arguments, que faran valdre davant del jutge, hi ha l'amnistia, que hauria de beneficiar tots els imputats en aquesta causa, interpreten.

Encara hi hauria un últim risc, segons aquestes mateixes fonts, que podria fer descarrilar l'esperança de les defenses de posar punt final al cas davant del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona: que Aguirre s’inhibeixi i enviï el cas a l’Audiència Nacional agafant-se a possibles vincles entre aquesta causa i la del Tsunami Democràtic, en què ja són investigats tant Puigdemont com Alay.