Puigdemont afirma en una trobada informal que ja té les urnes

BarcelonaUn dels secrets més ben guardats i que, alhora, han generat més tensió al Govern és la compra de les urnes de l’1-O. No hi ha cap expedient administratiu, de moment, que acrediti que l’executiu les ha adquirit -la licitació impulsada per la conselleria de Governació va quedar deserta- però el president, Carles Puigdemont, va afirmar dilluns en un sopar informal amb diferents personalitats espanyoles i catalanes que aquest assumpte “ja està resolt”. Segons expliquen a l’ARA diverses fonts presents a la trobada, el president de la Generalitat va donar a entendre que l’executiu català ja disposa de les urnes malgrat que, quan falten menys de setanta dies per al referèndum, formalment no n’hi hagi rastre.

A la trobada, en què es van comentar els pròxims passos del Procés fins a l’1-O, hi van assistir el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell; el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo; el secretari general del Diplocat, Albert Royo; els escriptors Suso de Toro i Òscar Pazos, i el politòleg Ramón Cotarelo. Davant les seves preguntes, el president de la Generalitat els va mostrar la seva determinació a fer el referèndum.

En la roda de premsa després del consell executiu, tant el conseller de la Presidència, Jordi Turull, com el vicepresident, Oriol Junqueras, van evitar confirmar o negar que l’executiu ja disposi de les urnes, i es van remetre a l’hermetisme que el Govern es va imposar fa una setmana sobre tot el que tingui a veure amb el referèndum. Tanmateix, el president de la Generalitat haurà de trencar el silenci sobre aquesta qüestió avui al Parlament, ja que haurà d’afrontar la sessió de control i la compareixença per explicar els últims canvis a l’executiu. Uns canvis fets, precisament, per assegurar el compromís de tots els consellers d’assumir decisions col·lectives per garantir el referèndum.

Tot i les paraules de Puigdemont durant el sopar, fonts governamentals es limitaven ahir a subratllar que l’1-O “hi haurà urnes”. Ara bé, a mesura que s’acosta la data assenyalada al calendari, es fa més difícil pensar que pot completar-se un procediment administratiu en menys de setanta dies i amb les vacances d’agost pel mig.

De fet, la hipòtesi que la Generalitat ja disposés de les urnes feia temps que circulava entre els cercles sobiranistes. La pregunta, aleshores, seria com ho pot fer el Govern per justificar que ja les té sense haver-les comprat i sense haver publicat cap expedient administratiu. Una de les fórmules que podrien fer-se servir, segons fonts sobiranistes, seria la d’una cessió patrimonial a la Generalitat. És a dir, que una persona física o jurídica ja hagués comprat les urnes i les entregués a la Generalitat a través d’una donació anònima. Una via que evitaria, doncs, que el Govern pagués per les urnes i que posaria més difícil que es pogués acusar l’executiu de malversació en un futur.

La llei de patrimoni preveu les donacions d’immobles i drets reals a la Generalitat, i estableix en el seu article 12 que s’han d’acceptar per acord del Govern a proposta conjunta del departament interessat a acceptar la donació i del departament d’Economia, per la qual cosa es compliria el propòsit que totes les decisions sobre el referèndum es prenguin de manera col·legiada. La llei estableix, també, que els detalls de l’acceptació de la donació s’han de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Registre de la llei de referèndum

A més de les urnes, Puigdemont també va donar una altra clau als assistents del sopar: Junts pel Sí i la CUP registraran divendres la llei de referèndum al Parlament, tot i que algunes fonts també apunten que finalment podria ser dilluns. La mera presentació de la norma no hauria de comportar cap reacció de l’Estat, segons opinen fonts sobiranistes, però seria una manera de demostrar la voluntat dels independentistes de tramitar la norma amb certa antelació abans de l’1-O. L’acció de registrar la iniciativa no implica res més que l’exercici del dret d’iniciativa parlamentària i, segons fonts independentistes, seria una anomalia que el govern espanyol intervingués en aquest punt. Malgrat que el registre es produís divendres, la mesa del Parlament -que l’ha d’admetre a tràmit- no es reuniria fins després de les vacances. La reforma del reglament, que s’aprova avui a la cambra i ha de permetre validar la llei de referèndum en un sol debat, fixa que el nou període de sessions comença el 15 d’agost. Per tant, els primers passos per tramitar la llei de referèndum es produirien la tercera setmana d’agost, de manera que la norma estaria a punt per aprovar-se en un ple a principis de setembre.

Aquesta norma, però, no és l’única llei de l’arquitectura jurídica que han preparat JxSí i la CUP per a la desconnexió. De fet, fins fa poc, l’estrella era la llei de transitorietat jurídica, que regula el pas de la legalitat espanyola a la catalana, que els independentistes van assegurar que presentarien a “finals de juliol”. Segons fonts parlamentàries, aquesta exposició pública està prevista per dilluns -sempre hi pot haver canvis a última hora- i tindrà un format semblant a l’acte del 4 de juliol al Parlament. Ara bé, a aquestes altures, el PDECat, la CUP i ERC encara no han acordat quan s’hauria d’aprovar aquesta norma: hi ha veus que aposten perquè es faci abans del referèndum i que entri en vigor en cas d’un sí majoritari; mentre que d’altres -majoritàriament al PDECat- volen deixar-la per després de l’1-O.