Puigdemont afegeix pressió a ERC per la llista unitària a les europees

BarcelonaCiU i ERC van estar negociant fins a última hora la possibilitat de presentar una candidatura conjunta a les eleccions europees del 2014. L’economista i exdiputat del PSC Germà Bel era el més ben col·locat per encapçalar-la, però finalment no hi va haver acord. Els recels d’Esquerra a una candidatura que desdibuixés les diferències entre les dues forces polítiques va acabar allunyant els republicans d’aquell experiment. Quatre anys després l’escenari torna a ser si fa no fa el mateix.

Junts per Catalunya reivindica la unitat electoral i a ERC s’ho miren amb desconfiança. Fa mesos que JxCat fa crides a la candidatura conjunta, i ahir va ser l’expresident del Govern Carles Puigdemont el que va decidir apujar el preu al no dels republicans. “Jo no vull ser candidat a les europees. L’única manera que fos candidat seria que anés de número 2 d’Oriol Junqueras”, va plantejar en una entrevista a Catalunya Ràdio. Tot seguit va reconèixer que no havia fet arribar aquest plantejament als dirigents d’Esquerra, però que no descartava fer-ho pròximament: “Si prediquem la idea de màxima unitat i esforços, l’hem de practicar”. De fet, aquesta és precisament l’estratègia que vol seguir amb la Crida, que proposa la unitat de l’independentisme en totes les conteses electorals.

En aquests últims quatre anys CDC, el PDECat i ara JxCat han ofert a Esquerra llistes unitàries a Barcelona a les municipals del 2015 i també a les de l’any que ve, a les autonòmiques del 2015 i a les del 2017, i a les generals del 2015 i del 2016, a més de les europees del 2014 i del 2019. Només se n’han sortit fins ara en les “plebiscitàries” del 27 de setembre del 2015 impulsant la candidatura de Junts pel Sí encapçalada per Raül Romeva. “Un dels pitjors errors que hem comès”, opinen des d’aleshores desenes de fonts republicanes consultades per l’ARA. El consell nacional que va validar JxSí va ser un dels més traumàtics per a la militància i, des d’aleshores, l’executiva s’ha mantingut ferma a l’hora de rebutjar qualsevol tipus d’aliança electoral similar. Ahir mateix el president del partit, Oriol Junqueras, va apuntar en una entrevista a la SER que és més eficaç que l’independentisme es presenti amb llistes separades però amb objectius comuns.

Una idea sense suports clars

“Donaríem una potència enorme al discurs dels drets fonamentals”, insistia Puigdemont a la ràdio. Quan se li va plantejar sumar-hi la CUP, l’expresident es va mostrar partidari d’afegir a la llista, com a número 3, Anna Gabriel. “Totes les idees del discurs de la llibertat posades a remar juntes aconseguirien un potencial invencible”, va dir l’expresident.

La resposta de la CUP no va trigar a arribar en un comunicat: “Ni s’ha considerat ni es considera la participació en una llista unitària, ni tenim constància que existeixin propostes en aquest sentit”. Els cupaires estan immersos de ple en el debat sobre la seva participació a les europees, tal com va avançar l’ARA, i ahir van situar la proposta de Puigdemont “en el marc d’una estratègia electoral dels partits independentistes hegemònics” de la qual no volen formar part.

Esquerra va declinar ahir entrar a debatre una proposta que ni tan sols ha rebut. El portaveu al Congrés de Diputats, Joan Tardà, va preferir no comentar-la, ja que desconeixia fins a quin punt es tracta d’un plantejament “oficial”. Amb tot, fonts del partit consultades per l’ARA remarcaven que la posició és la mateixa que han mantingut tots aquests mesos. Fins i tot n’hi ha que pensen que el veritable interès de Puigdemont és desgastar els republicans i assenyalar-los més endavant per haver rebutjat la llista unitària de l’independentisme.

Els republicans continuen treballant per configurar una llista que revalidi la victòria electoral en les europees d’ara fa cinc anys, la primera des del 1936. L’encapçalarà Junqueras des de la presó de Lledoners i el programa es basarà en la denúncia en primera persona de la repressió i la defensa del dret a l’autodeterminació, però també buscaran reivindicar el compromís del partit amb Europa, tot i que Junqueras és conscient que no podrà tornar a ser eurodiputat, ja sigui per la presó preventiva o per una probable sentència condemnatòria -així ho assumeix el partit- del Tribunal Suprem. En cas que s’hi acabés presentant, Puigdemont tampoc podria aconseguir les credencials d’eurodiputat, que s’han de recollir a Madrid, tal com ahir va recordar la Junta Electoral Central.

Coalicions amb bascos i gallecs

“La voluntat del Govern és la restitució de Puigdemont com a president. Avui ha fet un comentari, no ha presentat la candidatura”, relativitzava més tard la portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, en la roda de premsa setmanal a la Generalitat. Amb tot, va ser ella mateixa qui ara fa unes setmanes a RAC1 va parlar obertament d’una candidatura unitària a les europees amb Oriol Junqueras de cap de llista.

El més probable, apunten fonts republicanes, és que en cas de presentar-se en coalició, ERC ho faci amb EH Bildu i el BNG, formacions amb les quals ja han mantingut contactes en els últims mesos. Per la seva banda, el PDECat podria repetir l’experiència del 2014, quan es va presentar amb el PNB i Coalició Canària, entre altres formacions. De moment, ni ERC ni el PDECat han respost a l’oferta d’Arnaldo Otegi, que la setmana passada plantejava una llista unitària de tots els partits sobiranistes de l’Estat.

Cap dels dos podrà ser eurodiputat

Residència a l’Estat

Els candidats han de certificar que resideixen a Espanya. En el cas de Junqueras és evident, però no en el cas de Puigdemont. Ara bé, l’expresident segueix empadronat a Sant Julià de Ramis i seguirà al cens electoral si no és que la Junta Electoral Central decideixi excloure’l. Fins i tot en aquest cas, la llei preveu que, demostrant que reuneix les condicions per ser elegit, podrà formar part de les llistes.

Inhabilitació

Un dels supòsits d’ineligibilitat que marca la llei electoral és el d’una sentència per rebel·lió que impliqui la inhabilitació. Si Junqueras fos condemnat per aquest delicte abans de les eleccions no podria ser candidat.

Credencials

Encara que Junqueras o Puigdemont aconseguissin un escó a les eleccions, ni l’un ni l’altre podrien exercir com a eurodiputat. Puigdemont ni tan sols podria recollir la credencial, que només es pot aconseguir físicament a la seu de la Junta Electoral Central, a Madrid. Pel que fa a Junqueras, encara que rebés un permís penitenciari per recollir la credencial, el Tribunal Suprem ja ha demostrat que no permetrà que participi en les sessions parlamentàries.