Junts descarta renunciar a la unilateralitat a canvi de l'amnistia

Barcelona / MadridLes negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez es mantenen soterrades –al calendari només hi ha fixada la d'Alberto Núñez Feijóo–, però els contactes per comprovar si hi ha marge per arribar a un pacte entre el PSOE i Junts ja han començat. I, en aquest context, la unilateralitat ha aparegut com a primer escull: els socialistes (i també Sumar) reclamen un gest a Junts perquè renunciï a aquesta via de forma explícita per tirar endavant la llei d'amnistia. Un moviment que per ara els de Carles Puigdemont no estan disposats a fer: "És com si nosaltres els reclaméssim que han de renunciar a aplicar l'article 155", asseguren fonts del partit, que recorden que les "condicions" no les posa qui demana els vots sinó qui els ha de donar. "Em penso que algú es confon. No som nosaltres els qui necessitem suports per anar a la investidura [...]. Això va al revés", ha dit Puigdemont en les últimes hores.

Ja fa dies que la qüestió de la unilateralitat inquieta el govern de coalició. En concret, des del dia 5 de setembre, arran de la conferència de Puigdemont a Brussel·les. "O [Espanya] repeteix eleccions; o pacta amb un partit que manté la legitimitat de l’1 d’Octubre i que no ha renunciat ni renunciarà a la unilateralitat com a recurs legítim per fer valer els seus drets", va assegurar l'expresident. Aquesta preocupació es va engreixar la vigília de la Diada, quan el secretari general juntaire, Jordi Turull, va tornar a insistir en la mateixa idea: "No demanem perdó per defensar la nació ni renunciarem a exercir els seus drets per acord o de manera unilateral".

Arran d'això, fonts socialistes van demanar a Junts que es comprometi a no utilitzar la unilateralitat a canvi d'aprovar la llei d'amnistia, i en les últimes hores la petició s'ha fet també pública. En la línia del que va expressar l'expresident José Montilla –que demanava un compromís de no tornar a fer el mateix que el 2017–, la vicepresidenta primera i ministra d'Economia en funcions, Nadia Calviño, ha reclamat aquest dilluns "un respecte escrupolós a la Constitució" i "deixar totes les idees, propostes o vies que no hi encaixen", en una al·lusió implícita a la unilateralitat. També el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, des de Barcelona, ha insistit en la mateixa idea: "De la Catalunya de la tensió hem passat a la Catalunya de la convivència". Però també s'ha mullat Sumar. En una entrevista a La Vanguardia aquest diumenge, la seva líder, Yolanda Díaz, va defensar que un pacte per l'amnistia ha de comportar inevitablement una renúncia a la unilateralitat, i hi ha insistit aquest dilluns el portaveu de Sumar, Ernest Urtasun: "Quan algú aposta pel diàleg, no encaixa amb la unilateralitat".

És a dir, els socialistes volen repetir el mateix esquema que amb els indults l'any 2021: un gest abans de prendre la decisió. En aquella ocasió el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, va fer un article pocs dies abans que el govern espanyol concedís els indults en què va apostar per "l'acord i el pacte" i va rebutjar "altres vies que no són viables ni desitjables".

Ara bé, malgrat que els republicans han anat situant la unilateralitat en un segon pla, en aquesta ocasió tampoc Esquerra sembla disposada a renunciar públicament a la unilateralitat de forma explícita. Preguntada per aquesta qüestió, aquest dilluns la portaveu dels republicans, Raquel Sans, ha assegurat que no renuncien "a cap via democràtica": "Prioritzem la negociació". I el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha tornat a enviar un missatge de pressió a Pedro Sánchez: "Que es posi les piles" i faci "propostes", ha dit als mitjans de comunicació abans d'un acte a l'Ateneu Barcelonès.

L'altre entrebanc

Més enllà de la unilateralitat, JxCat té l'ull posat a Brussel·les. Aquest dimarts hi ha reunió del Consell de la Unió Europea i s'hi ha de debatre l'oficialitat del català a les institucions europees: aprovar-la és una de les seves condicions sine qua non per tirar endavant la investidura de Pedro Sánchez. Segons diverses fonts consultades, en la reunió que ha mantingut la direcció de Junts aquest dilluns s'han abordat diferents escenaris: que tiri endavant la mesura, que s'ajorni (per la petició d'un informe jurídic) i que els estats rebutgin la proposta. "En funció del que passi, reaccionarem", asseguren des del partit. I és que si la mesura queda en l'aire, encara hi ha dues reunions més encerclades al calendari perquè tiri endavant abans que s'acabi el termini de la investidura: una a l'octubre i una altra el novembre.