Puigdemont, abocat al retorn, assumeix la presó com una via de "confrontació" amb l'Estat

BarcelonaCarles Puigdemont va prometre en campanya que seria al Parlament per al debat d'investidura, fos el seu o el de Salvador Illa, i encara que fos amb el risc de ser detingut. Després s'hi ha refermat, i ara, complert l'escenari que ell ha posat sobre la taula, Puigdemont es veu abocat a ser-hi malgrat que això impliqui anar a la presó (per la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l'amnistia) i que no tots els dirigents de Junts n'estan convençuts. Aquest matí s'ha reunit l'executiva de Junts per analitzar-ho (des d'aquest divendres que el secretari general, Jordi Turull, és a Waterloo) i després el mateix expresident ha exposat les seves raons en una carta oberta a la ciutadania: "Anar a l'exili va ser una decisió política i tornar també ho és". Per a ell, si el detenen quan trepitgi terreny espanyol s'evidenciarà que a Espanya "les amnisties no amnistien i que hi ha jutges disposats a desobeir la llei mentre el govern espanyol s'ho mira amb la indolència del resignat". "Qui pensi que això no tindrà conseqüències, erra", diu, i afegeix que la seva detenció i la decisió de tornar s'ha d'entendre des del punt de vista de la "confrontació contra un règim demofòbic i no pas de lament o de victimisme".

Per a Puigdemont, el que està fent el Suprem és un "cop d'estat híbrid". "Venir és també denunciar això", asseguren fonts de Junts. Argumenten que la principal diferència entre ara i el 2017 és que hi ha vigent una llei d'amnistia, votada al Congrés dels Diputats, que els tribunals haurien de seguir. Per tant, l'expresident considera que si ve entrarà a la presó, sí, però que el Suprem tard o d'hora es veurà obligat a rectificar, sigui per ordre del Tribunal Constitucional o del Tribunal Europeu de Drets Humans (cosa que podria comportar anys).

"ERC no podrà dir que no ho sabia"

Al final, Puigdemont ha decidit tornar motu proprio, però perquè s'han complert una sèrie de condicionants que ell mateix ha anat posant en les últimes setmanes. De fet, l'expresident ha concedit el botó vermell del seu retorn a les bases d'Esquerra des del moment que va prometre ser al Parlament també per a la investidura d'Illa. "Esquerra no podrà dir que no ho sabia", assegura un diputat de la formació juntaire, que lamenta que els republicans estiguin disposats a dir sí a Illa el mateix dia, probablement, que detindran l'expresident. Les fonts consultades asseguren que, en el marc de les reunions que es van fer entre partits i entitats independentistes a principis d'estiu sobre l'aplicació de l'amnistia, a Bèlgica, Puigdemont ja va advertir ERC del mateix que deia en públic, que aquest era el seu pla de retorn.

Aquest missatge també pretenia ser una mesura de pressió cap als republicans perquè no donessin suport a Illa. Una pressió que s'ha mostrat poc efectiva tant pel que fa a la direcció –Marta Rovira mantenia converses freqüents amb Jordi Turull– com amb la militància, que ha optat igualment pel sí al líder del PSC, encara que sigui per un estret marge. "Per a mi, han canviat de bàndol", diu un dirigent de Junts sobre ERC. Considera que el partit no pot comptar-se dins del bloc independentista, sinó que és ara nacionalista com havia estat CiU abans del 2012.

En la seva carta pública, Puigdemont ha dit que el govern de Salvador Illa, amb els vots d'ERC i els comuns, tindrà un "impacte negatiu" perquè Catalunya serà "un govern de caràcter espanyolista", "al·lèrgic a la plena normalització de la llengua catalana", i "no tindrà cap capacitat de negociació real amb el govern espanyol" per resoldre el conflicte, malgrat el pacte de nou finançament PSC-ERC. Per a Junts, que també ha fet un comunicat, els republicans han fet confiança "al PSC més espanyolista de la història". "Abans de donar els vots per a un govern del PSC a Catalunya calia explorar altres alternatives, inclosa la repetició electoral en noves condicions", ha sentenciat, fent al·lusió a una hipotètica llista conjunta independentista. I ha carregat contra Esquerra acusant-la d'haver-lo "desprestigiat" a ell i a la seva estratègia a l'exili, en què ell es referma: argumenta que s'ha "preservat" la institució de la Generalitat després del 155, s'ha "internacionalitzat" el conflicte i s'ha "combatut" l'Estat a través de l'oposició a les extradicions.

Bastir una "alternativa"

Quina serà l'estratègia de Junts a partir d'ara? Diverses fonts coincideixen que, davant d'un govern del PSC amb el suport d'ERC i els comuns, el pla dels juntaires és erigir-se com "l'alternativa independentista". És a dir, faran oposició i sense contemplacions, assegura un dels consultats. Per als que provenen de CDC, la situació els recorda l'època del tripartit, quan la formació liderada per Artur Mas va fer la "travessia del desert".

En aquest sentit, opinen que la decisió d'Esquerra de fer president Illa no els farà recuperar electoralment sinó al contrari: creuen que allunyarà els republicans dels votants més sobiranistes, i és a partir d'aquí que Junts espera poder eixamplar el seu espai polític. Cosa que no va aconseguir, per exemple, en l'última contesa electoral, ja que Esquerra va perdre 13 diputats i Junts només en va guanyar 3. I pel que fa a Madrid? Des de la formació asseguren que dependrà del que el PSOE estigui disposat a donar a canvi i que compleixi els pactes, malgrat que un dels dirigents consultats és clar: "Junts no aprovarà els pressupostos de Pedro Sánchez amb el president a la presó".

Alhora, també hi ha veus de Junts que es mostren preocupades per la situació en què quedarà el partit. L'escenari de fer president Illa deixa JxCat fora del govern de les principals institucions del país –només liderarien la Diputació de Girona– i sense possibilitat de reclamar responsabilitats a la direcció. Amb Puigdemont a la presó, creuen, difícilment ningú aixecarà el dit per qüestionar el rumb que ha pres el partit des de la sortida del Govern l'any 2022.

Puigdemont, implicat en el partit?

Durant la campanya Puigdemont va dir també que si no podia ser president deixaria la primera línia política, però és cert que des de la nit electoral que no ho ha tornat a dir i la seva actitud indica que farà tot el contrari. Molts dirigents de Junts assumeixen que, amb el que està fent, té ganes de continuar, i creuen que el seu retorn a Catalunya ho confirma. "S'implicarà en el partit", es mostren convençuts.

Destaquen dos elements per demostrar-ho: el fet que Puigdemont volgués celebrar el quart aniversari del partit a la Catalunya Nord i refermés allà el seu compromís de tornar, i que aquesta setmana hagi participat per primer cop en les reunions de la direcció de la formació. Un fet inèdit: no es connectava a les trobades ni quan ostentava formalment la presidència de Junts. Xavier Trias, exalcalde de Barcelona, ja s'ha mostrat partidari que torni al capdavant del partit de forma orgànica, encara que ara qui ocupa el càrrec sigui Laura Borràs.