Nou horitzó, 1 d’octubre del 2020: Eleccions o referèndum

BarcelonaEl Procés torna a ser en una cruïlla de la qual els seus dirigents no saben com se’n sortiran. Les propostes s’acumulen sense que n’hi hagi cap que generi el consens suficient perquè partits i entitats sobiranistes proclamin als quatre vents que han recuperat la tan sacralitzada unitat estratègica. Aquest cap de setmana, de fet, l’independentisme s’ha reunit a Suïssa per avançar en aquest camí. Manifestacions, vaga general, referèndum, eleccions anticipades... Són idees que ja hi ha damunt la taula, a la qual ha arribat directament des de Waterloo una proposta per mantenir l’embat amb l’Estat. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, des de Bèlgica es planteja una data tan simbòlica com l’1 d’octubre del 2020 per tornar a plantar cara a l’Estat, ja sigui amb un referèndum o amb unes eleccions a la recerca de superar el 50% dels vots a favor de l’estat propi. Diverses fonts consultades atribueixen la idea a l’expresident Carles Puigdemont, però el seu entorn oficial ho nega. Es tractaria d’un “embat” dos anys després del referèndum unilateral i com a resposta a una eventual condemna “dura” contra alguns dels seus impulsors. La fórmula, de fet, no és clara, però des de l’exili es defensa que seria un nou pols per intentar comptar els partidaris i detractors de la República. En cas que s’optés pel referèndum, tal com va avançar l’ARA, es deixaria la iniciativa a la societat civil per no comprometre les institucions.

I, més enllà del simbolisme de la data, ¿per què cal esperar a la tardor del 2020 si la sentència del Suprem es preveu que arribi els pròxims mesos? La voluntat, diuen algunes fonts, és que el nou 1-O compleixi bona part de les recomanacions de la Comissió de Venècia per fer referèndums, amb el hàndicapde l’oposició de l’Estat. Venècia reclama que la norma per convocar la consulta i el debat entre les opcions possibles s’allargui durant almenys un any, però també exigeix que el referèndum sigui acordat amb l’Estat i respecti “la Constitució i la legislació aplicable”, tal com el president de l’organisme va recordar a Puigdemont l’estiu del 2017.

El nou 1-O, que el president de la Generalitat, Quim Torra, hauria abordat amb Puigdemont, no compta amb el vistiplau dels partits i és, només, una de les propostes que s’analitzen. L’expresident Artur Mas, en l’entrevista publicada ahir per l’ARA, descartava tornar a posar terminis al Procés. I a El Periódico, el líder de la Crida, Jordi Sànchez, proposava que la resposta a la sentència la capitanegessin les entitats i no els partits. És més, tot i haver fet proclames a favor d’aguantar el Govern, fonts de JxCat i també d’ERC admeten que no saben si arribaran a la tardor del 2020: és difícil que la Generalitat tiri endavant un any més -seria el tercer- sense pressupostos, expliquen. En els últims dies, a més, els retrets entre socis han pujat de nivell amb el pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona.

La sentència del Tribunal Constitucional avalant l’aplicació del 155 és un altre escull a l’hora de decidir. Entre altres coses, l’alt tribunal avala la intervenció de l’autonomia quan el govern espanyol i el Senat detectin que s’ha vulnerat l’interès general, fins i tot si creuen “fonamentadament” que els instruments convencionals per corregir l’actitud del Govern serien insuficients. L’“actitud” que mostrin les autoritats autonòmiques seria un factor a tenir en compte.

Dos ritmes diferents

Fonts coneixedores de les converses expliquen que s’està plantejant teixir una estratègia amb dues potes: una de caràcter més social i de protesta, que arribaria de manera immediata després de la sentència i inclouria partits, sindicats i entitats -la ja clàssica apel·lació al 80% contra la repressió-; i una altra, més política, que passaria pel Parlament o el Govern, i que es dibuixaria a un any vista. Aquí, admeten les fonts, seria més complicat que s’hi sumessin els comuns i les entitats partidàries de l’autodeterminació però no de la independència.

La resposta a la sentència s’està tractant en les converses que Torra fa setmanes que manté amb partits i entitats. Recentment, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha rebutjat un nou referèndum advertint que ja hi ha el “mandat” de l’1-O, i ha advocat per la unilateralitat. També ho ha fet la CUP, tot i que a diferència de l’Assemblea considera que s’hauria de treballar per tornar a la unilateralitat a mitjà termini perquè ara no es donen les condicions. Des d’Òmnium, centren la resposta en la “desobediència civil”, però no es mullen amb quines accions ni tampoc sobre el rumb institucional.

ERC és el partit que les enquestes apunten que seria el més beneficiat en unes eleccions anticipades, però els republicans prefereixen no especular sobre això. Fonts consultades per l’ARA recelen del nou 1-O i insisteixen que la resposta a la sentència no ha de generar frustració: diuen que els partits s’han de comprometre només amb allò que estan disposats a complir. JxCat, en canvi, descarta eleccions si han de ser autonòmiques i, en boca del portaveu, Albert Batet, diu que no acceptarà res que rebaixi l’esperit de l’1-O. I, mentre no hi ha acord, el compte enrere per triar camí avança inexorablement.

Reacció ciutadana

Just després de la sentència del Tribunal Suprem de l’1-O, si és condemnatòria, es planteja una resposta ciutadana, de protesta, contra el que es consideraria una resolució injusta del judici. Aquí hi tindran un paper clau les entitats independentistes -Òmnium ja ha apel·lat a la desobediència civil- i les complicitats que puguin teixir amb els sindicats i les patronals, que també han participat en la ronda de contactes amb el president, Quim Torra. Els escenaris de protesta van des d’una manifestació -que seria el comú denominador- a una “aturada de país”, com el 3-O del 2017, amb la possibilitat d’allargar-la, cosa que ja no reuneix el consens de tots els actors.

Resposta política

A banda de la reacció ciutadana, que es produiria immediatament després de la sentència, Torra té la voluntat de plantejar una proposta política al Parlament o al Govern. És en aquest àmbit, el polític, que s’introduiria l’horitzó de l’1 d’octubre del 2020 com una data simbòlica per a un nou “embat amb l’Estat”. Segons el que arriba des de Waterloo, es podria concretar tant en un referèndum organitzat des de la societat civil com en un avançament electoral “en forma de referèndum” per clarificar si hi ha una majoria a favor de la independència. Aquest escenari, però, no té el vistiplau dels partits independentistes.