Política04/04/2016

Pugna interna a Unió pel control de la federació de Barcelona

Una candidatura integrada per militants s'enfronta a la liderada per Oriol Lázaro, assessor de l'eurodiputat Francesc Gambús, i la regidora de Barcelona Sònia Recasens

Núria Orriols
i Núria Orriols

BarcelonaPrimer conflicte intern a les files d'Unió des de l'escissió amb Demòcrates de Catalunya. Quedava lluny el consell nacional del 20 de juny de l'any passat, després de la consulta interna en què els afins a Josep Antoni Duran i el sector crític liderat per Antoni Castellà van protagonitzar un debat intens per decidir el futur de la formació. Després d'aquella trobada, Unió es va dividir i la direcció del partit ha viscut sense discrepàncies internes (que hagin aflorat) fins a dia d'avui, malgrat les derrotes electorals del 27-S i el 20-D. A hores d'ara, però, ha cristal·litzat un primer conflicte a la federació de Barcelona.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest dimecres s'escull la nova direcció de la intercomarcal del partit. Si fins ara estava pilotada per una gestora –bona part dels membres de la direcció van deixar-la després de la consulta del 14 de juny–, demà passat dues candidatures es disputaran el control de la formació a la capital catalana, una de les intercomarcals amb més pes. Un conjunt de "militants de base" propers a la mà dreta de Josep A. Duran i Lleida, Josep Sánchez Llibre, i l'exeurodiputat Salvador Sedó s'han organitzat per enfrontar-se a la llista encapçalada per Oriol Lázaro, assessor de l'eurodiputat democristià Francesc Gambús al Parlament Europeu, una llista que també compta amb la regidora de l'Ajuntament de Barcelona Sònia Recasens –un dels pocs càrrecs institucionals que li queden a Unió– i diversos consellers municipals com Carles Ortega o Ximena Gadea. Fonts consultades del partit hi veuen un combat més profund que la simple disputa per la federació de Barcelona.

Cargando
No hay anuncios

La candidatura alternativa està liderada per Àlex Miró i la formen una quinzena de militants, com David Ciudad (membre de la gestora fins ara), Joan Contijoch (exassessor de Sánchez Llibre al Congrés de Diputats), Mireia del Pozo, Elvira País (membre de l'equip de campanya de Sánchez també), Santiago Ballester (proper a l'exdiputat i jurista Manuel Silva i exdirector general del departament de Justícia) o Xavier Nolis. Defensen un model de "bicefàlia" per al partit. És a dir, que qui tingui càrrec institucional no pugui formar part de la direcció orgànica de la formació.

Un dels membres de la candidatura consultat per l'ARA critica que la llista de Lázaro es va bastir d'"amagat" sense comptar amb la militància. Un extrem que neguen des de l'altra llista, ja que asseguren que es va comptar amb Miró a l'hora de forjar la candidatura. "Hem anat de cara", diu un dels consultats de la llista de Lázaro. Alhora, afegeix que tenen la "voluntat de confluir". A més, s'agafen al contingut del seu programa: aposten per llistes obertes i intensificar el contacte amb la militància.

Cargando
No hay anuncios

Les eleccions a la direcció seran dimecres a les 19.00 hores i hi poden participar tots els militants de Barcelona ciutat que estan al corrent de pagament des de la convocatòria del procés congressual del partit, el 16 de gener. La nova direcció haurà de marcar l'estratègia dels propers quatre anys a la capital catalana, tenint en compte que Unió ara encara forma part de grup de CiU i Recasens treballa colze a colze amb l'exalcalde Xavier Trias.

Una situació d'interinatge

Cargando
No hay anuncios

La direcció de la intercomarcal de Barcelona va perdre la meitat dels seus membres després de la consulta interna del 14 de juny per decidir el rumb nacional d'Unió i la fundació de Demòcrates de Catalunya. Des de llavors, l'executiva dels democristians ha estat pilotada per una gestora, de la qual també formaven part Recasens o l'exdiputat al Congrés Antoni Picó.

El partit, després de sol·licitar un preconcurs de creditors per la difícil situació financera, es troba en un procés congressual per reformar els estatuts i definir una estratègia per als propers quatre anys. A hores d'ara, els democristians s'esmercen a vendre el seu patrimoni –ja s'han desprès de les seus de Tarragona, Lleida i Girona– per eixugar un deute que arriba als 19 milions.