Pugna al Suprem per substituir Marchena: Arrieta vs. Ferrer

MadridEls noms d’Ana Ferrer i Pilar Teso, considerades properes al PSOE, causen picor a la dreta judicial espanyola. Es va constatar quan el nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ) havia d’escollir nova presidència i el bloc progressista els va posar sobre la taula. Es va haver de recórrer a Isabel Perelló, una magistrada amb qui ningú comptava d’entrada, per desfer el bloqueig a l’òrgan de govern dels jutges. L’enrocament té números de repetir-se ara que toca escollir quatre presidències de sala del Tribunal Suprem, amb dues especialment delicades, la segona i la tercera. En aquesta última tornen a competir Teso i Pablo Lucas, com ja van fer per al CGPJ.

A la segona, la sala penal el seu president, Manuel Marchena, acaba el seu mandat el pròxim 5 de desembre i es postulen Ferrer i Andrés Martínez-Arrieta, el membre més veterà. Amb 69 anys, es jubilaria abans de complir els cinc anys de mandat en cas de ser escollit. Una circumstància que al sector progressista interpreten com un motiu per no escollir-lo. A la dreta, en canvi, sostenen que Martínez Arrieta parteix amb l’avantatge de ser el primer de l’escalafó de la carrera judicial. El sector conservador del CGPJ, ple de membres de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), apunten que Arrieta és membre de l’Associació Judicial Francisco de Vitoria i rebutja que se’l consideri el seu candidat, si bé és evident que encara menys ho seria Ana Ferrer.

Ferrer discuteix Marchena

Aquesta magistrada, membre de Jutges per la Democràcia i propera al president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ve d’emetre un vot particular contra la decisió de Marchena de no amnistiar per malversació els líders del Procés, amb dures crítiques al posicionament majoritari. Per primera vegada, es trencava la unanimitat en les decisions del Suprem sobre aquest cas. Ferrer torna a aspirar a un càrrec governatiu de rellevància a risc de rebre un nou revés. El bloc progressista ja va cedir en benefici de desbloquejar la presidència del CGPJ, ho tornarà a fer ara perquè l’elecció del relleu de Marchena no s’eternitzi? Una hipòtesi de l’intent de Ferrer és que sigui la favorita quan Arrieta es jubili. 

Fonts dels dos sectors consultades per l’ARA asseguren que encara no s’han elaborat les respectives estratègies. Quina presidència voldrà guanyar tant sí com no el sector afí al govern espanyol, la de Ferrer a la sala segona, o la de Teso a la tercera? O al contrari: Quina presidència en cap cas cedirà el bloc conservador? El candidat escollit necessita reunir un mínim de 13 vots del ple, de manera que és necessari un pacte entre els dos grups, formats per 10 vocals cadascun –amb la presidència, 21–.

La sala segona és especialment rellevant pel fet de ser la penal i on es jutgen les persones aforades. Bàsicament els diputats i membres del govern de l’Estat, però també el fiscal general, que ara precisament és investigat. De fet, aquest dimarts hi ha hagut una novetat en el seu cas: Álvaro García Ortiz ha demanat la declaració com a testimoni del cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, en la causa per revelació de secrets en què està investigat al Tribunal Suprem, segons ha avançat La Vanguardia.

La paritat

Abans de començar les negociacions, el sector progressista sí que ha plantejat que dels quatre nomenaments, dos haurien de ser dones per complir amb la llei de paritat. La sala primera ja és segur que serà per a l'únic aspirant, Ignacio Sancho, vinculat a l'Opus Dei. En canvi, els conservadors interpreten que la paritat s’ha de complir en el conjunt del Suprem –comptant tots els seus membres– i no específicament en les presidències de sala. Perelló ja ha demanat un informe als serveis jurídics per establir un criteri.