La pugna soterrada entre Arrimadas i De Toledo

BarcelonaTot i que en públic les campanyes del PP i Ciutadans discorren impermeables l’una de l’altra, la pugna soterrada és intensa. Conscients que comparteixen missatge i electors, i després d’haver-se compromès a formar part d’un front comú contra Pedro Sánchez passades les eleccions, els dos partits es respecten en les seves intervencions i els atacs verbals entre les candidates són mínims. No obstant això, darrere les bones paraules la competició entre les dues formacions pel votant antiindependentista a Catalunya és aferrissada.

Des de Ciutadans diverses veus interpreten la tria de Cayetana Álvarez de Toledo com a candidata com un intent clar de menjar-los terreny per part del PP, i així ho admeten fonts populars, que expliquen que van prendre la decisió després de saber que Inés Arrimadas encapçalaria la llista per Barcelona el 28-A. El perfil de la conservadora -doctorada a Oxford, aristòcrata i representant de l’ala més dura de la dreta espanyola- ha captat titulars i atenció mediàtica. A més, l’episodi de la UAB de dijous passat -i el vídeo en què se la veu obrint-se pas entre els estudiants que volien barrar-li l’entrada a un acte- ha quedat imprès en la memòria de la campanya i ha retornat als conservadors una petita part de la visibilitat que havien perdut després de la victòria d’Arrimadas a les eleccions del 21-D.

“Amb això ja tenen mitja campanya feta”, admetia un membre de Cs sobre la qüestió. És per això que, des de l’inici, la campanya del partit taronja sembla anar a remolc de la dels conservadors. Des del primer dia, els representants del partit taronja s’han esforçat en gairebé totes les seves intervencions en recordar que també hi havia representants de Cs a l’acte, tot i que menys coneguts -com Maite Pagazaurtundúa, número 2 del partit a les europees-. Ahir van fer un pas més per intentar recuperar, sense èxit, l’avantatge amb què ha sortit Álvarez de Toledo. El grup parlamentari de Cs va acompanyar la número 5 de la llista al Congrés, Carina Mejías, novament a la UAB, on van arrencar tots els llaços que van trobar a la plaça Cívica -ahir buida per les vacances-, recuperant la ja gairebé clàssica guerra del partit contra el groc -des de l’estiu ha impulsat diverses campanyes per treure llaços del carrer-. En el mateix sentit, Mejías va explicar que Cs ha posat en coneixement de la Fiscalia els incidents de dijous passat. “No ens impediran que anem a cap racó de Catalunya ni d’Espanya”, va sentenciar.

Cs arriba tard al conflicte

Però la sensació general és que es van enganxar tard al carro del conflicte a la universitat. De fet, els diputats de Cs van estar a punt de no trobar ni llaços ni pintades independentistes als murs de la universitat. Poc després de l’acte del partit taronja, dos operaris eren al mateix lloc, tornant a pintar de gris i eliminant, per tant, qualsevol símbol polític de les parets. Ho van fer després de l’ordre de la Junta Electoral de Barcelona, que dijous va exigir a la rectora de la UAB que retirés tota la simbologia política del campus, després d’una denúncia de l’organització constitucionalista juvenil S’ha Acabat. El partit taronja va acabar sumant-se així a l’esdeveniment que de ben segur marcarà tota la campanya electoral: la criminalització de l’independentisme escenificada en aquest incident. Però ho va fer d’una manera maldestra, deixant escapar un dels temes que fins ara sempre havia liderat Cs. Aquesta vegada el punt se l’emporta el PP.