La pugna pel lideratge de Junts aflora de nou

BarcelonaNomés fa dos anys que Junts es va formalitzar com a partit polític -el juliol del 2020-, i des de llavors l'ebullició interna ha sigut una constant. Però aquesta primavera hi pot haver un episodi més que pot ser determinant: està sobre la taula la possibilitat d'un congrés, i la pugna pel lideratge ja torna a aflorar. El debat, doncs, és triple: si toca o no conclave d'acord amb els estatuts i, en cas que sí, si hi ha d'haver renovació dels lideratges i quins. Malgrat que d'entrada hauria d'estar clar quan s'ha de convocar el congrés -als partits normalment són cada quatre anys-, en la ponència organitzativa de Junts el redactat és ambigu. Diu que cada dos anys hi ha d'haver congrés, però no especifica la durada del mandat de l'executiva nacional ni tampoc quan ha de ser renovada.

Sobre aquesta qüestió en va parlar la direcció de Junts el passat dilluns 21 de febrer, quan va fer una tancada durant tota la jornada per "planificar l'estratègia a curt i a llarg termini". En el marc d'aquesta trobada, segons diverses fonts consultades, el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va demanar a tothom que es pronunciés sobre aquesta qüestió i va manifestar que si cal fer el congrés és millor fer-lo com més aviat millor per allunyar-lo de les municipals. En aquest sentit, el sentiment general va ser que els estatuts donen poc marge per esquivar el conclave, però la decisió no està presa i s'acabarà de meditar a finals d'aquest mes en una altra jornada de treball de tota la direcció nacional. I és que malgrat assumir el que posa a la ponència organitzativa -no fer el congrés seria susceptible de ser impugnat per qualsevol militant-, alguns dirigents reconeixen que pot ser un mal assumpte fer-lo només un any abans de les eleccions locals, una cita clau per al partit i el territori, la majoria del qual no vol sentir ni parlar d'un debat intern quan falta tan poc temps per als comicis (cal tenir en compte que també s'haurien de renovar les executives comarcals i de vegueria). Junts es troba en plena operació per escollir els seus candidats a les locals, a més d'intentar arribar a acords amb alcaldes que en el seu moment es van quedar al PDECat -Jordi Sànchez i el secretari d'organització, David Saldoni, estan centrats en això-, i algunes fonts creuen que una pugna pública ara podria complicar-ho tot.

Qui té la facultat de convocar el conclave és el president del partit, Carles Puigdemont, que no està implicat en el dia a dia de la formació i que precisament aquest semestre espera una decisió clau per al seu futur: abans del juny està previst que el tribunal de Luxemburg es pronunciï sobre la seva immunitat i les prejudicials, la vista de les quals serà el 5 d'abril. "Això pot canviar tots els escenaris", admet un alt dirigent de Junts, que creu que fins que no es resolguin aquestes variables és difícil que es mogui fitxa.

Borràs farà el pas?

Ajornar el congrés ara mateix és una opció remota -fonts consultades asseguren que només es podria fer si ho decidís tota la militància- tenint en compte que hi ha dirigents que l'esperen i l'esperonen, sobretot a l'entorn de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per la seva oposició al lideratge de Sànchez. Ho verbalitzava recentment el diputat Jaume Alonso Cuevillas en una entrevista a El Món: "Hi ha una batalla pel lideratge dins del nostre espai. L’actual executiva complirà al juliol els dos anys de mandat i dins d’aquest curs s’ha de fer el congrés. S’hi confrontaran formes d’entendre quina ha de ser l’acció política. Serà el moment de clarificar quina estratègia proposa cada candidat a secretari general o a president o presidenta, si el president Puigdemont acaba centrant-se en el Consell per la República". El mateix diputat, sobre el cas de la Institució de les Lletres Catalanes que afecta Borràs, deia: "Això no la inhabilitaria per ser presidenta o secretària general de Junts, per ser líder del patit. De fet, l’actual secretari general està inhabilitat per la sentència del Procés".

Diverses fonts consultades de JxCat assumeixen, sobretot després d'aquesta entrevista, que Borràs vol fer el pas per presidir JxCat -Cuevillas és de la seva confiança directa-. Ara bé, des de fonts oficials de la presidenta del Parlament neguen que ara s'ho plantegi, dient que no hi ha ni un congrés convocat i que el president del partit és Carles Puigdemont. I és que, perquè Borràs pugui fer el pas, necessita que Puigdemont ho deixi i si hi ha nou conclave no es torni a presentar. L'expresident ja havia meditat fer un pas al costat -tot i mantenir-se com a militant de Junts- per centrar-se en el Consell per la República, però de moment no ha pres cap decisió: de fet, aquest cap de setmana ha estat elegit president de l'ens a l'exili sense deixar el càrrec al partit.

També hi ha una altra incògnita clau: si Borràs decideix fer el pas, i si comptarà amb aliats. Aquí esdevenen claus el vicepresident del partit, Jordi Turull -a qui s'atribueixen aspiracions de ser secretari general, tot i que ell ho ha negat fins ara- i el seu entorn, que bàsicament és el sottogoverno de la Generalitat. Tot i que Sànchez i Turull han tingut enfrontaments -sobretot per les maneres de fer-, els càrrecs de Govern propers al turullisme se situen més en la via més pragmàtica de Junts i, per tant, més pròxims a Sànchez en termes a estratègics, que a Borràs, a qui veuen tocada després del cas Juvillà. Alguns d'aquests càrrecs del Govern i del Parlament consultats, tot i que reconeixen la dificultat d'un pacte, recorden que en moments de crisi Sànchez i Turull sempre han acabat pactant, com en el mateix congrés fundacional del partit: "Si fem un congrés com els d'Esquerra de fa més de deu anys, quan s'esbudellaven entre ells, anirem malament. Si fem un congrés a l'estil convergent pot anar bé", resumeix, de forma gràfica, un dirigent amb llarga trajectòria política.